dimarts, 30 de desembre del 2008

Granada



Aquest cap d'any, a Granada!!

«Bendito sea Aquél que otorgó al iman Mohamedlas bellas ideas para engalanar sus mansiones. Pues, ¿acaso no hay en este jardín maravillas que Dios ha hecho incomparables en su hermosura, y una escultura de perlas de transparente claridad, cuyos bordes se decoran con orla de aljófar?Plata fundida corre entre las perlas, a las que semeja belleza alba y pura. En apariencia, agua y mármol parecen confundirse, sin que sepamos cuál de ambos se desliza. ¿No ves cómo el agua se derrama en la taza, pero sus caños la esconden enseguida? Es un amante cuyos párpados rebosan de lágrimas, lágrimas que esconde por miedo a un delator. ¿No es, en realidad, cual blanca nube que vierte en los leones sus acequias y parece la mano del califa, que, de mañana, prodiga a los leones de la guerra sus favores? Quien contempla los leones en actitud amenazante,(sabe que) sólo el respeto (al Emir) contiene su enojo. ¡Oh descendiente de los Ansares, y no por línea indirecta, herencia de nobleza, que a los fatuos desestima: Que la paz de Dios sea contigo y pervivas incólumerenovando tus festines y afligiendo a tus enemigos!»
Ibn al-Yayyab (Poema de la taza de los leones)

dijous, 25 de desembre del 2008

Cuando pedro llegó




Una nova vida. Una nova il·lusió. Un nou amor. 
Per a tots aquells que n'espereu una... us la dedico.
Pedro Guerra. Per vosaltres. 

Gràcies per tenir-me en compte en el vostre Nadal particular.
Us estimo molt.


dimecres, 24 de desembre del 2008

Tio King-Ki


Vinga, tros de soca! 
Ara em tornaràs tot el que t'has menjat!
Et fotré d'hòsties amb aquest bat
fins que et caguis a les calces
o estiguis ben baldat.


Tío! Tío! Carda-li al porró!
De l'ambrusco i de vi bó!
Què? No en tens prou?
Cagum l'ou!!?
En vols més? 
Dona'm els diners!

No em fotis de patades, 
que són cardades!
Tío! Tío! Carda-li al porró!
Si no me'l vols pagar, 
et fotré un cop de bastó!
Cabró!


No us penseu que amb aquesta cançó estic renegant del tió!!! Aquestes festes m'encanten. Són molt emotives i amb un sentiment que sura a les targetes. Els llums del carrer i les visas així ho indiquen. Tot és engalanat per acollir-nos de la millor de les maneres al centre de Girona. I és normal, ningú vol saltar-se el ritual anual de la roba interior i els productes de bellesa que utilitzaràs tot l'any. Sembla estrany, però rebre uns calçotets aquesta època de l'any provoca una il·lusió que de segur cap dependent ens ha apreciat mai. Conyes a part, m'encanta compartir i regalar aquells detalls pràctics i útils en un format agradable, bonic i proper. Però sobretot el més fantàstic és compartir aquest petit espai de temps i aquesta il·lusió amb la teva família més propera i estimada que durant tot l'any tens oblidada (o potser tu no?) És un dels millors plaers del nadal. Llàstima que avui tingui febre i poguent fer un escrit bonic m'ha sortit aquesta pixerada fora de test. Deliro una mica i perdo el temps així, esperant el KO al tercer round per anar de pet sota els llençols, a l'hospital o a la banyera. Prometo tornar a saltar del fons que (estic segur) ara mateix estic tocant i de moment us deixo la versió King-ki de la cançoneta del tió. Estic segur que a molta gent li sonarà. Si voleu poseu-hi un acordió per sota o una veu de nen i gaudiu-la profundament. I no oblideu, que no tothom ho està passant tant bé com vosaltres ;) 

Salut i prometo no fer aquestes ronecades gaire sovint!!! Ho juro!

Bon nadal i bones festes!!!! 


dilluns, 22 de desembre del 2008

Dinar i nadales

Aquest matí el temps dormia sobre les meves parpelles. No les he pogut obrir fins ben entrades les 9 gràcies a la trucada d'una gran persona. Les notícies que m'ha donat no han tingut un gust tant dolç com hauria volgut, però tant se val, perquè, no us ho havia dit? Estic de vacances!!! De vacances de la feina ja que des que m'he llevat no m'he aturat. Un bon esmorzar per aixecar el dia i a posar-nos el dia amb un bon amic que passava de visita per Girona. També hem parlat de propostes de futur, què us penseu. Sortint, he corregut a fer una manualitat per regalar al meu amic invisible i cap a la Casa de Cultura. Dinar de Nadal a la feina i de cafè, una bona tertúlia per fer baixar el magnífic dinar que ens ha preparat en Juan i la Joaquina. Ballaruca, històries i vivències m'han embolcallat durant tota la tarda. Sortint, tots a comprar petits detalls pel tió i finalment cantada de nadales a la rambla amb gent desconeguda però molt i molt simpàtica. Com a espontanis. Només hi havia una guitarra per acompanyar tota la coral, però m'ha meravellat quan ha interpretat un breu repertori de les seves cançons. Cats from cat s'anomena el seu grup. Potser aquest és l'ambient de Nadal, cada ovella al seu corral, gaudint de l'ambient i les activitats que la cultura ha portat a la faixa des dels més antics dels temps amb pau i harmonia. Segur que tots ens engreixarem amb tanta teca, però ja s'hi escau. M'agrada aquesta època de l'any. 

I a vosaltres?  




Discover Various Artists!




Discover Various Artists!




divendres, 19 de desembre del 2008

Playing For Change


Playing For Change: Song Around the World | Stand By Me from Concord Music Group on Vimeo.


Deixa't portar pel seu encant. Desconnecta. No és moment de pensar. No és moment de reflexionar. Simplement deixa't arrossegar per tu mateix. Pel que surt de tu. Escolta el que et diu el cor i permet al teu cos expressar-ho. La força que surt de tu, només és teva. No l'aturis! Gaudeix-ne, però estigues atent, molt atent per aprofitar-ne fins l'últim detall. Ara ets sincer, ara ets autèntic. Cada nota és una guspira que s'escapa del teu foc. Guia'l amb la melodia per a què sigui intens i t'escalfi. Revifa'l quan s'apagui expressant tot allò que et calgui. Mou-te i tanca els ulls per veure-hi millor. Accepta el torrent d'emocions que t'omplen i t'embolcallen. Permet-li tenyir-te, per una estona, de colors el pensament i netejar-te l'ànima. Somnia't a tu mateix per un instant! La música et porta al sentiment. És el llenguatge universal que et desperta allò que et fa ser tu.


Espero que tots i cada un dels intèrprets d'aquest fantàstic vídeo us commogui com a mi. No trobeu entrenyable i d'una gran força el Grandpa Elliot? 


Enjoy! Playing for a change. Enric, va per tu!!


dimecres, 17 de desembre del 2008

Nones




Avui m'he trobat una pàgina que m'ha fet tornar a la memòria sensacions que ja gairebé tenia oblidades. He tornat a sentir la sensació que tenia quan era petit, i la mare em posava a dormir. "Va Albert, a dormir!", sempre em deia i després d'un petit estira i arronsa rialler, em ficava dins el llit. Desfer els llençols tibants i tapar-me fins al coll amb aquella olor de casa meva. Notar-me l'esperit hiperactiu ansiós per sentir alguna història. De fet el que esperava era sentir-me segur fins a adormir-me. L'habitació fosca i un petit raig de llum que entrava del passadís i jo pendent només de la porta, amb un somriure que se m'escapava. I aquella explosió d'alegria i seguretat que sorgeix quan veus l'ombra de la teva mare que entra, ajusta la porta i s'asseu a dedicar-te la millor de les estones. L'estona del conte, el petó, la carícia i la bona nit. Cada nit el mateix conte que jo alegrement escoltava amb tota la meva atenció encara que ja me'n sabés totes les paraules fil per randa. Un petó al front, una carícia i tancar els ulls a rebentar de felicitat.

Ja ho diu la cançó: "Petons d'una mare, lo més gran del món".



dimarts, 16 de desembre del 2008

Silenci


Aquesta nit el silenci té ganes de conversa. Em passa el seu llarg braç negre ple de pigues blanques pel clatell oferit-me l’abraçada més tendre i agradable. I jo, prenc un lloc privilegiat a la terrasseta i amb un gest de cordialitat afino l’oïda. Ell tímidament amb una veu gairebé imperceptible em xiuxiueja, a cau d’orella, els seus pensaments més profunds. Mentrestant jo romanc quiet, immòbil abraonat per tanta emotivitat. Fixo la vista a l’infinit, m’encenc un cigarret i escolto. El fum deixata els records i els pensaments. Deixo que tots i cada un dels sons de la gran criatura que m’acull, m’omplin de vida. Li noto l’alegria amb el ronroneig que emet per tots i cada un de nosaltres. Lleuger, sensible i suau. M’agrada aquesta sensació. Deixo que el vent del seu alè em faci moixaines. A cada paraula que em diu, el sento més proper. A cada carícia l’admiro més. El silenci m’atrau. El silenci és el meu amic. Potser perquè  em permet ser únicament jo mateix per una estona, l’estimo amb bogeria.


dilluns, 15 de desembre del 2008

Policía del pensament


Jo veig, 
Tu veus, 
Ell veu, 
Nosaltres veiem, 
Vosaltres veieu, 
Ells veuen.

Si tu ho veus, jo ho veig, no ho veus? 
Perquè vols amagar-me res?
No pots.


divendres, 12 de desembre del 2008

Un núvol blanc



Avui el teatre és ple de gom a gom. La lluna plena il·lumina el teló darrera unes fines cortines de núvols. Per fi podré començar l’obra d’aquest nou any que s’acosta. Feta de trossets d’instants, sentiments i somriures. Tants dies rellegint-la, deixant-la reposar, modificant alguna coma... i per fi ha arribat el gran dia. Tinc els nervis a flor de pell i la gola seca. Sé que tothom espera una interpretació perfecta;  que recordi totes les línies i faci la millor de les interpretacions. Jo vull sortir-ne cobert de glòria, però sé que només puc oferir intentar fer-ho el millor possible. No em castigueu si oblido algun diàleg i hem d’improvitzar alguna vegada. Els nervis del directe sempre juguen males passades. Ajudem-nos mútuament adaptant-nos al paper de l'altre quan tingui algun lapsus o faci alguna patinada. Si tots hi juguem, segur que al final, els aplaudiments ens fondran amb una gran abraçada i milers de rialles ens acaronaran. S’acosta l’hora! Esteu a punt? Que s’alci el teló doncs…

 

 Dedicat a tota la gent que m’estima i en especial a una bona amiga que avui m’ha arribat al cor amb un núvol blanc.


dijous, 11 de desembre del 2008

Cervell mamífer



DARPA (Agència de Defensa per a Projectes Avançats de l'exèrcit americà), està impulsant un nou sistema que permetrà crear sistemes que reaccionin com mamífers simples anomenat SyNAPSE (Systems of Neuromorphic Adaptive Plastic Scalable Electronics). El projecte vol crear sistemes de microxips neuronals capaços de dirigir un robot amb les mateixes capacitats que té un gat per interpretar el seu entorn. Així, podrien actuar al món real i interactuar amb tot el que es vagin trobant. El projecte té una durada aproximada de 6 anys i estarà composat per 5 etapes.


Fins al dia d'avui, la informàtica i la IA basada en xarxes neuronals s'ha desenvolupat a partir de situacions preestablertes amb unes regles marcades on el sistema pot aprendre a sortir-se'n sense complicacions i fins i tot a vegades millor que una persona. Però lo important d'aquest descobriment és, que vol acostar la tecnologia a la biologia. Vol generar un cervell autònom, que automàticament aprengui i sigui capaç d'adaptar-se al medi segons el que ha viscut. Es vol aplicar a la tecnologia el que la biologia sempre ha fet bé. 

Ara que la neurociència està tant avançada, es preveu que podran construir-se nanoxips amb 10 mil milions de sinapsis i 1 milió de neurones per centrímete quadrat. Talment un cervell petit. 

I pels que encara estiguin dubtosos de tal proesa, només dir que IBM ja ha demostrat en temps real a escala d'un mamífer petit el correcte funcionament dels algoritmes de computació cognitiva gràcies a la potència del supercomputador BlueGene. 

Només restarà que matemàtics i científics acabin d'experimentar amb diverses hipòtesis matemàtiques de la funció i estructura el cervell, per poder començar a construir els micro i macro circuits computacionals centrals del cervell digital.

dimecres, 10 de desembre del 2008

La crisi ninja






... m'agraden les explicacions clares i amb sentit de l'humor?


PS: Us recomano la resta de vídeos de NegóPolis http://negopolis.tv/

dimarts, 9 de desembre del 2008

Legislació androide


Com tots sabeu sóc un petit fan de la robòtica. M'encanta consultar de tant en tant internet a la recerca de nous avenços. Observar les millores i descobriments que fan els Japonesos per aconseguir una vida més fàcil i senzilla. O com a mínim per deslliurar-nos de les feines més pesades o repetitives i deixar-nos complicar la vida amb altres àmbits més... podríem dir, humans. Els japonesos sempre han estat capdavanters en aquest sector, i Europa ja fa temps que se'n va retirar. Una autèntica llàstima. Sembla que només als japonesos els preocupa l'envelliment de la població :P

Per seguir el comentari que es va deixar al meu post de divendres, vull fer una ampliació i explicar les tres lleis de la robòtica i la vall inexplicable. 

Tota la història comença amb Isaac Asimov i les tres lleis de la robòtica que ell mateix defineix en la seva novel·la que són les següents : 

  • Un robot no pot fer mal a un ésser humà o ni permetre que se'n o n'hi facin.  
  • Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
  • Un robot ha de protegir la seva existència mentre no entri en conflicte amb les lleis anteriors. 
Aquestes tres lleis, que surten de la ciència ficció dels anys 60, actualment comencen a tenir molta transcendència. Al Japó, degut al gran avenç de la robòtica i a la dificultat d'aplicar aquestes lleis en una conjunt de circuits integrats i cables, s'està començant a desenvolupar un codi civil per androides. Un seguit de regles que hauran de seguir totes les màquines humanoides que es fabriquin. Però això els està costant més del que es pensaven. Sembla que amb les tres lleis ja està tot arreglat, però aquestes no tenen en compte el factor social dels homes, ni psicològics. Actualment, parlar de psicologia d'un androide és ciència ficció, però amb l'increïble avenç que està patint la IA, aviat deixarà de ser-ho. 

Per altra banda, la societat està a punt per assimilar robots? Aquestes lleis també han de fer referència a l'aspecte extern de les màquines. Coneixeu la vall inexplicable?  Aquesta primera hipòtesi la va formular Masahiro Mori i explica que com més s'assembla un robot a un humà tant en aspecte com en moviments més empatia genera en els humans, però arribat a un punt s'entra a la vall inexplicable en la que el robot genera repulsió. Això implica que un robot que no s'assembli gaire a un humà serà més ben acceptat que un robot humanoide amb característiques humanes desconcertants. Així per exemple, una barbie és acceptada, però una barbie que es mogués com un humà seria fàcilment rebutjada a no ser que es pogués confondre amb un humà. 

Així doncs amb tot plegat, tenim un bon merder per solucionar. Pel que fa a l'anhel de llibertat, no sé si els hi implantaran. Però el que està clar és que també estaran regits per normes, com nosaltres i que per tant, segurament, si són intel·ligents, potser se les voldran saltar. 

Seguirà...


divendres, 5 de desembre del 2008

Replicants





Obro els ulls i estic una estona en el no-res. Quan els sentits acaben d'iniciar-se i es tornen operatius la vista s'inunda d'un verd poma pastel brillant per la llum dels fluorescents i per les narius s'infiltra la, ja coneguda, olor a desinfectant. Tot plegat, em col·lapsa i ràpidament estic ressituat. M'analitzo una estona el sistema muscular. Sembla que encara és dèbil, però ja tinc prou empenta per incorporar-me. Un fort desig em creua la ment i premo el botó per avisar el celador. Vull aixecar-me i passejar una estona. Fa massa que estic entaforat a aquesta camilla, però necessitaré ajuda. Espero mentre miro com les broques del rellotge es mofen de mi a cada segon que avancen. El temps passa tant lentament quan esperes. S'obre la porta i apareix un amable celador. De rostre blanc i veu metàl·lica. És grotesc. Les seves cordes vocals són digitals i les seves grapes vermelles i enormes. Se m'acosta, m'arraplega d'una revolada i ja estic dret, sostenint-me amb equilibri de trapessista del seu braç. Amb un somriure m'informa que estarà per mi tanta estona com faci falta, que no pateixi, que ell no es cansa i em pregunta com em trobo i què em fa falta. I jo agraït, noto com unes llàgrimes em rellisquen per les galtes, afalagat per tanta amabilitat i tendresa digital. Sort que els temps de crits, males cares, queixes i tractes hostils dels treballadors humans, s'ha acabat i hem entrat a l'era dels replicants. Els homes-màquina.


dimarts, 2 de desembre del 2008

Somnis



A SHORT LOVE STORY IN STOP MOTION from Carlos Lascano on Vimeo

De ben petit, sempre m'ha agradat el regust dels somnis. Absorbir-me per mi mateix durant una estona i seguir els coloms que fugen d'aquesta realitat per endinsa-me al meu món. Deixar que la meva consciència atenui els sentits i n'adopti de nous adaptats a mi. Sentir-me des dels sentits del món. El món on tot és possible. On els desitjos es compleixen. On el temps passa al teu ritme. On tot és com tu vols, sense límits, sense normes, sense errors. Només creació de tu mateix en estat pur, colors i música. 

I imaginar. Imaginar-me com serà la meva vida. Imaginar-me com estaré d'aquí uns anys. Sentir sensacions amables i properes. Tendresa. Arribar a la més alta expressió del que vull arribar a ser. Pujar el cim i gaudir del camí sense cansar-me, sense por a caure pel barranc. Ple d'orgull i seguretat, amb el món als meus peus, sota els núvols. 

I tornar després d'una estona de felicitat, al món que toca viure i on, a partir d'aquest moment he de començar a construir el meu somni. Tot allò que he imaginat. Amb un somriure al rostre i l'esperança que tot és possible. 

Gaudiu dels somnis. Nightswimming, oi Jordi? 


dilluns, 1 de desembre del 2008

L'art de la guerra (Comença la batalla)

La guerra és un assumpte d'importància vital per l'Estat; un assumpte de vida o mort, el camí cap a la supervivència o la destrucció. Per tant, és imperatiu estudiar-la profundament. S'ha de valorar en termes de cinc factors fonamentals, i fer comparacions entre diverses condicions dels bàndols antagonistes, de cara a determinar el resultat de l'enfrontament. 


El primer d'aquests factors és la política; el segon, el clima; el tercer, el terreny; el quart, el comandant; i el cinquè, la doctrina. Cada general ha de conèixer aquests cinc factors. Aquell que els domina, guanya; aquell que no, perd. Per tant, a l'hora de planificar, s'han de comparar els següent set factors, valorant-los tots amb la màxima cura possible : 


  1. Quin dirigent és més savi i capaç?
  2. Quin comandant té més talent?
  3. Quin exèrcit obté avantatge de la natura o del terreny? 
  4. A quin exèrcit s'observen millor les regles i les instruccions?
  5. Quines tropes són més fortes? 
  6. Quin exèrcit té oficials i tropes més ben entrenades? 
  7. Quin exèrcit administra les recompenses i els càstigs de forma justa?

Mitjançant l'estudi d'aquests set factors, seré capaç d'endevinar quin dels dos bàndols sortirà victoriós i quin serà el derrotat.


Comença la batalla. 


dijous, 27 de novembre del 2008

Reiniciant


Els informàtics sabem que quan "tot falla, s'ha de reiniciar". Quan el sistema està sobrecarregat hem de prémer el botó de reset i esperar que es torni a reiniciar amb normalitat. Lo graciós d'això, és que hem aplicat a les màquines una cosa que el nostre cos coneix des de fa segles. Cada dia hem de dormir per reiniciar el nostre sistema operatiu.  

Dormir és arribar a la rendició. És el lloc on ja no lluitem més amb el nostre entorn i ens entreguem completament. Es confiar en què després de perdre la consciència funcionarem molt millor. Dormir és renéixer. Quan ens llevem semblem infants que veuen la llum per primer cop. Apareixem atordits a un nou món on hem d'ubicar-nos i se'ns ofereix l'oportunitat única de dissenyar la vida que comencem cada matí. 


Per fer això, no cal fer res gaire complicat. En comptes de saltar del llit i recomençar la nostra activitat de "persones ocupades" (fent avui el mateix que fèiem ahir...)  podem prendre'ns cinc minuts i declarar les nostres intencions per aquest dia. No per demà, ni per la resta de la vida : només per avui.


dimarts, 25 de novembre del 2008

Éire



Banda sonora

Molley Malone - Soldier's song


Barreja de temps antics, ritmes i colors. Llençols de calitja amb aroma de terra humida cobreixen el verd esmeralda de l'illa. Camins encara antics, d'asfalt mal arranjat, estrets i corbats ens porten al destí. Cases amables amb regust de cançons i colors vius ens acompanyen durant el nostre trajecte. Com dos infants el sol i la lluna juguen a estirar la corda amb força molt igualada i
quan un roig místic tenyeix el cel, violins, acordions, guitarres, flautes i banjos omplen el silenci de la nit. Els pubs s'omplen de Guiness, notes i harmonia. Tot amanit d'una llum tènue i tradició amb color de fusta i escalfor de llar de foc. Els cants, la joia i la felicitat inunden el vespre. Les edats es dilueixen en una gran festa dels sentits. Tothom hi és benvingut.


Éire... el país on els avis són els reis de la festa!
Éire... el país que la música el defineix!
Éire... el país on passar-ho bé és tradició!


dimecres, 19 de novembre del 2008

Irlanda

Comença el viatge...




dimarts, 18 de novembre del 2008

La gallina dels ous d'or

El que durant molts anys ha estat la gallina dels ous d'or està a punt de servir-se a taula. El paradigma Ordinador, Sistema Operatiu i Aplicacions està arribant a la seva fi. S'ha declarat una nova batalla mundial. Els serveis WEB.

Durant molts anys hem instal·lat aplicacions als nostres ordinadors per poder tenir serveis. Al principi eren jocs i programes d'ofimàtica d'un sol participant. Després apareixeren les xarxes coaxials i internet amb mòdem ( alguns recordaran memorables partides al Duke Nukem ). Aquí ja podíem instal·lar algunes aplicacions on-line com el mirc o el Netscape Navigator. La velocitat va anar augmentant i aparegué el google. Internet va prendre forma i cada cop teníem més aplicacions que es connectaven a la xarxa per fer-hi gestions. I arribà la web 2.0. Un seguit d'aplicacions que ja no s'executaven sobre un ordinador sinó que eren executades des del servidor a través del navegador. Havien descobert que això no es pot piratejar i que a més es pot recollir informació dels usuaris sobre tot el que fan. Molt útil per avançar correctament.

El següent pas és obvi. Manegar-s'ho per aconseguir el màxim d'informació possible dels usuaris. Per això google es va treure un as de la màniga amb l'ampliació dels 2Gb als 7Gb actuals d'informació i l'ampliació d'aplicacions web per gastar-los. Ben organitzada i compactada, ocupa poc i al cap i a la fi, tothom té els mateixos documents. Hotmail el va intentar seguir amb una mediocritat que no va ser gaire ben acceptada pel públic. Però ara Microsoft ha desenfundat el seu mandoble més esmolat. Skydrive i Hotmail s'han unit i ofertaran 50Gb d'espai per a correu, fotos i tots els serveis en els que està treballant. Entre ells, l'esperat Office On-line. I tot a un preu de riure; gratuït.
Està clar que tothom vol aconseguir, com he dit, el màxim d'informació. Però... quin rendiment n'obtindran? Surt a compte la inversió i la infraestructura pel guany final? Youtube ha comprovat que no. I els altres?

dilluns, 17 de novembre del 2008

Una bona correguda

Avui quan he obert els ulls, he pensat que el dia havia arribat. No podia deixar passar més temps. La necessitat trucava la porta i ho he tingut clar; necessitava una bona correguda. Content i animat m'he tret la son de les orelles amb una bona dutxa i he iniciat el matí amb un somriure esperant la tarda. Les feines s'han anat encavalcant una amb l'altra i el desgavell m'ha mantingut entretingut. Després he dinat i m'he preparat per l'ocasió. Una bona dosi de desodorant, camiseta i pantalons nets i cap a la cita. Uns quants moviments articulars per no fer cap mal gest i som-hi! Que comenci el moviment! Amunt i avall, un, dos, un, dos... concentració. No pararé fins que el cor em digui prou; fins al final. Després d'una estona d'escalfament, quan el cos comença a notar-se a to, inicio l'acció. Primer depressa, amb un moviment rítmic i constant. El cos ardent i els pèls de punta. La suor s'escapoleix per tots els porus. Batec boig i ment en blanc. Gemecs i exhalacions accelerades. He arribat al clímax. Relenteixo el ritme per recuperar l'alé. I amb força de voluntat al cap d'una estona hi torno! Fins a 4 vegades! L'orgasme que representa per mi superar el meu límit físic, l'orgull d'aconseguir allò que m'havia proposat, el plaer de sentir tot el teu cos tremolant i calent després d'haver-te donat tota la seva energia... m'enganxa (de tant en tant). Finalment, extasiat, cansat i amb una alegria que brolla de dins meu, torno a casa, em dutxo, descanso una estona i em poso Diana Krall "The best is yet to come" mentre entaforo la roba bruta a la rentadora i les bambes al balconet on m'esperaran fins que la crida de la natura em torni a xiular. 

De tant en tant, una bona correguda, és el millor que hi ha. Oi?

dissabte, 15 de novembre del 2008

Microsoft


Una de les companyies de software més grans del món. Potser la més gran gràcies al sistema operatiu que va revolucionar la informàtica ara ja farà 20 anys i que ha seguit essent el primer estant instal·lat permanentment al 90% dels ordinadors personals del món. Una bona campanya de màrqueting? Un bon moment? No ho sé, però ara comença el seu declivi. I us explicaré perquè. 

Microsoft va aparèixer en una època en què cada ordinador portava el seu sistema operatiu particular. Talment com estaven fent els MACs fins fa pocs dies. Això provocava que no hi havia compatibilitat entre sistemes i era molt complicat dur a terme qualsevol programa o perifèric. I aparegué Microsoft que juntament amb l'arquitectura x86 dels PCs va revolucionar-ho tot. Es passà de màquines amb un funcionament i rendiment excel·lent a unes altres més barates i totalment compatibles. Evidentment tothom s'hi va tirar de caps i el senyor Bill va fer-se ric amb pocs anys. Si fa no fa, va fer el mateix que ha fet la evolució amb nosaltres. Va crear un sistema mediocre dins unes màquines mediocres, que no poden especialitzar-se amb res i poden fer-ho tot. Té gràcia oi? Amb errors, com nosaltres!

Contemporanis però en altres arquitectures hi havia els Unix, els Macs... que també han anat evolucionant. Dels Unix n'aparegué el Linux que incloïa una nova característica i és que estava creat per la comunitat per a la comunitat. Era gratuït i lliure. Mentre que el windows era llicenciat, privat i de pagament. Des de llavors d'això ja en fa més de 10 anys, el Linux ha anat agafant més quota de mercat i el windows ha anat forçant més i més els fabricants i els clients a usar el seu sistema i encarir les llicències. 

Ara, amb l'aparició d'internet, hem arribat al punt que surt més rendible tenir un DVD amb tots els programes pirates que intentar comprar llicències. T'estalvies molt i molts problemes i evidentment molts i molts diners. Però és aquest el bon camí? Això no és llibertat, és pirateria.  
Però segurament és el camí més pròsper fins a l'extinció del sistema. 

Us poso un exemple d'aquests cops de cua terminals. Últimament he adquirit llicències per a un grapat d'office i windows. I aquest és el camí que he seguit. Primer de tot has de llegir-te tots els tipus de contractes de llicència que t'ofereixen, que a banda de ser molts, són molt llargs i enrevessats. Cada llicència té el seu preu amb un interval de 500€ de diferència. Un cop llegits, entesos i escollit quin és el que més s'adapta al que tu vols fer,  has de buscar-te un proveïdor que NO és Microsoft i que serà diferent depenent del tipus de llicència que hagis escollit. Un cop tens el proveïdor li fas la comanda, et cobren una part dels diners per anticipat i després t'esperes tres setmanes a què resolguin el teu cas. Finalment t'envien un correu amb un excel on hi ha un reguitzell de codis i números totalment inútils per a l'usuari però que són importantíssims per a les locutores de Microsoft. Hi truques i allà et diuen que t'has de fer un compte de hotmail per poder accedir a la gestió dels teus codis. Ho proves i falla. Truques i falla. Resolen el problema. Tornes a trucar i et demanen si vols llicències MAC o VKS. No saps què vol dir. N'esculls una a l'atzar i torna a fallar. Finalment, accedeixes als codis i t'apareix un codi de sèrie que podràs utilitzar amb el programari que t'has de descarregar del seu web a una velocitat ridícula. Tot per poder instal·lar un Office i un Windows legalment. 

No esteu amb mi que això és l'inici de la fi? Qui vol seguir tot aquest procés tenint alternatives? Cada cop menys gent. 


dijous, 13 de novembre del 2008

Temps de canvi

Gaudiu del canvi. 



dimecres, 12 de novembre del 2008

Pas a passet


Fa uns 30 anys es va crear ARPANET, una connexió entre computadores. Aquesta xarxa connectava tres universitats de Califòrnia i una d’Utah. Va ser l’origen d’internet. La xarxa disposava de molts serveis, però d’aquests els més importants van ser i són la transmissió de fitxers ftp i la visualització de pàgines d’hipertext.  Aquest últim ha estat el centre del que s’ha anomenat internet fins arribar al punt de confondre el terme. Cap dels seus creadors era conscient que amb aquella primera connexió canviaria el destí de la societat. Cap d’ells era conscient que estava iniciant una nova era. L’era de la informació globalitzada. Des d’aquell moment s’ha iniciat un avenç imparable i exponencial d’aquesta tecnologia. El 2006 internet ja arriba als cent millions d’usuaris.  D’això fa més de 10 anys. Avui hi ha 1.076.203.987 usuaris i creixent un 200% cada any i gairebé cap d’aquests usuaris és capaç de pensar la seva vida sense els serveis que ofereix.


Cap on estem anant? On ens portarà aquesta nova era?


Tot això i més en futurs posts :D


dimarts, 11 de novembre del 2008

Enginyer o no enginyer? Aquesta és la qüestió

Durant els últims dies hi ha hagut bastant rebombori al voltant de la possible desparició de la carrera d'informàtica a les noves titulacions de l'espai europeu. Ha quedat gairebé desmentit que això no serà així. Però per tenir una mica més fresc i aclarir el tema posem-hi una mica d'ordre

El nou Pla de Bolonya defineix tres nivells : 
  •  Grau o Bachelor's degree de 90-120 ECTS.
  • Màster o Master's degree de 180 - 240 ECTS.
  • Doctorat o Doctoral degree
  • ----> Fase formativa (Cal grau)
  • ----> Fase d'investigació (Cal màster o fase formativa)
Per extrany que sembli, cada universitat declararà el pla d'estudis i el registrarà al nou registre d'universitats i estudis europeu que a la vegada el validarà. Així doncs sempre que es citi un títol caldrà dir també tot darrera de quina universitat és. Al més pur estil americà. A partir d'aquesta informació puc gairebé assegurar que la convalidació dels títols actuals amb els europeus serà única i exclusivament cosa de la Universitat que l'ha emès. Tot i això, aquells que vulguin podran seguir utilitzant el títol espanyol d'Enginyeria Informàtica, però no serà oficial a europa. Tindrà valor de títol propi. 

La convalidació, serà la següent : 
  • Llicenciat, Arquitecte o Enginyer tècnic: Els correspon el títol de grau. La universitat, però, tindrà la capacitat de donar atribucions de màster als llicenciats. Se suposa que el consell universitari espanyol prendrà una decisió comuna. Tot i això, pagant Sant Pere canta, i com que les universitats obtenen els beneficis dels alumnes, amb calers segurament també es podrà solucionar. No creieu?
  • Diplomat, Arquitecte tècnic o Enginyer tècnic: Els correspon el títol de grau. 
Tot això pel que fa referència a les titulacions de l'espai educatiu europeu. 

El nucli de l'escàndol al sector de les noves tecnologies els últims mesos, però, no és amb quin títol es convalidarà la carrera sinó quines retribucions professionals es tindran un cop obtingut. Des que existeix la informàtica no n'hi ha hagut. Això implica que des dels principis no hi ha hagut responsables "oficials" en cap sistema informàtic o arquitectura tecnològica i que per tant tothom pot construir-ne i fer-se'n "responsable". Tingui els coneixements o no. Jo no estic del tot d'acord que les retribucions professionals hagin de venir d'un títol universitari, però sí que crec que en un futur caldrà regular-ho per garantir al seguretat dels sistemes socials. Sobretot amb l'arribada de la intel·ligència artificial, la robòtica i la nanotecnologia. A dia d'avui és gairebé inverosímil que t'operi un metge que no sigui metge o que et dissenyi una casa un col·lega. En canvi no hi ha problema amb què el sistema que utilitza l'arquitecte sigui fet per un col·lega o que el metge operi amb tecnologia desenvolupada per la comunitat. En certs camps cal una supervisió que asseguri un correcte funcionament. Així doncs o tots tenim retribucions professionals o que no en tingui ningú. Segons el que ha sortit publicat a les fitxes de competències, la informàtica seguirà com sempre. Sense tenir-ne. 

Tot i això, acabo de llegir que el dia 12 es tornaran a realitzar les votacions per la assignació de competències laborals. A veure què en surt. 

Què en penseu de tot plegat?

dilluns, 10 de novembre del 2008

Bicicles de filferro

València. Pensión Lyon. Petites escletxes de sol m'acaricien i una suau música em desperta. Pujo la persiana, obro la finestra i observo l'entorn. Al carrer, assegut sense molestar ningú hi ha un home. Escabellat, mal forjat i amb un radiocasset vell fa festa del seu ofici. L'alegria que desprenen els seus gestos i expressions és encomanadissa. Però totes les persones anònimes que circulen davant seu es protegeixen darrera un mur de la seva llum. I marxen mirant-se'l de cua d'ull compadint-se de la seva situació. Alguns ho aconsegueixen i trenquen un somriure de superioritat. Ell però, segueix al seu món. Feliç. I els altres, enganyats.

Perquè per por a semblar bojos, estem disposats a pagar el preu de la nostra pròpia felicitat?


divendres, 7 de novembre del 2008

Parsifal


L'Orquestra de les Arts i les Ciències de València ha fitxat "temporalment" ( com tots els contractes dels últims temps ) la meva germana per tocar en aquesta fantàstica òpera de Wagner. Sis hores de música, interpretació, llum, color i riqueses amb una entrada al mòdic preu de només 160€. I jo, guiat pel meu fantàstic GPS nou, l'acompanyaré fins la ciutat i passaré allà tot el cap de setmana!!! 

Alguna recomanació???? 


dijous, 6 de novembre del 2008

3,2,1... BANG!

Em presento per primer cop al món de la Blogosfera. Durant els últims temps, el web 2.0 i les xarxes socials estan marcant les noves tendències de comunicació entre els individus socials actius. I crec que no en puc quedar fora. No hi ha gaires canals que permetin tal nivell de llibertat a un cost tant baix per donar-me a conèixer i fer públic allò que m'importa o m'interessa. És per aquest motiu que he decidit també prendre part en aquest joc i iniciar el meu propi "Quadern de bitàcora".

Vull fer d'aquest espai un punt de trobada. Un lloc on tothom pugui saber quina és la meva trajectòria tant a nivell personal com professional. En definitiva espero construir el meu propi Butlletí Oficial de l'Albert ( BOA ). A la vegada, també publicaré aquells avenços i descobriments que realitzi tant a l'entorn de la Casa de Cultura, on treballo com a assalariat, com a l'entorn professional autònom, al que hi dedico estones de temps lliure.

Us animo doncs a registrar-vos al meu RSS o bé a passar pel meu raconet quan us vingui de gust per saber de mi!!!