divendres, 30 de gener del 2009

Orgullós


Ahir vaig assistir a un dels Concerts de l'Acadèmia que l'Escola Superior de Música de Catalunya organitza des de fa tres anys a l'Auditori de Barcelona. L'Orquestra ens va tocar dues peces extraordinàries amb una potència i sensibilitat delicioses. L'Ocell de Foc d'Ígor Stravinski i la Simfonia número 5 en Mi menor Op. 64 de Txaikovski. Durant gairebé dues hores els intèrprets van donar tot el que van poder i el públic va estar immers en un món gairebé irreal, místic. La força que transmetia l'orquestra va fer emocionar a més d'un espectador, entre els que m'hi incloc. Va ser tot un espectacle simbiòtic.  

M'agrada profundament sentir i veure com la meva germana participa en la creació d'una obra tant meravellosa. I sí, deixeu-m'ho dir. Estic molt orgullós d'ella com a persona, per la seva autenticitat i com a músic per la seva trajectòria amb el violí. Estic orgullós de cada pas que avança pel camí de l'èxit i com manté la seva humilitat a flor de pell. Estic orgullós de la seva força, coratge i voluntat per estudiar i esforçar-se cada dia més. Estic orgullós de la seva personalitat, amena, afable, fresca, agradable i sobretot emocional. En definitiva estic orgullós de tenir aquesta germana i de que sigui com és. M'agrada que triomfi i espero que arribi molt i molt lluny!!!!

Apunteu-vos bé el seu nom perquè la Cèlia els últims temps ha seguit una trajectòria violinista meteòrica. Ha passat per moltes orquestres com les JONC com a concertino, la de Tenerife o la de les Arts de València. Orquestres professionals que s'han fixat amb ella tot i que encara és un estudiant. I aquesta setmana ha assolit una de les fites que la situen a primera fila europea. Ha estat acceptada a la International Mahler Orchestra!!! 

Espero que el seu camí sigui molt llarg, que l'èxit li obri la porta de bat a bat i que segueixi essent sempre tant autèntica com és ara!!! 

Felicitats i ja saps que el teu germà et dóna tot el seu suport!!


dimecres, 28 de gener del 2009

Gerontologia




Aubrey de Grey. Un hippy, qui ho diria, que després de molts anys d'estudi sembla que ha trobat la fórmula per la vida eterna. Ell és un dels gerontòlegs més mediàtics de l'actualitat. La seva teoria bàsica es basa en el fet que els teixits orgànics es poden reparar i evitar que s'atrofiïn per culpa de l'envelliment i per tant aconseguir la vida infinita és només qüestió de temps. De moment sembla que ha descobert 7 tipus de danys que l'edat i l'envelliment causen i que han de ser reparats mèdicament abans de poder entrar a la nova era immortal. Entre aquests hi ha mutacions a l'ADN, mutacions mitocondrials, brossa intracel·lular, brossa extracel·lular, pèrdua de cèl·lules, senescencia cel·lular, interconnexions extracel·lulars. És interessant veure el seu enfocament. Hem de pensar en com evitar el deteriorament més que en resoldre'l quan ja s'ha iniciat. 

Li seguirem la pista ara que encara sóc jove.


dimarts, 27 de gener del 2009

Vincent




Els bojos obren els camins que més tard recorren els savis
Don McLean. Gaudiu-lo.


diumenge, 25 de gener del 2009

WhiteHouse busca informàtics





Sí, sí, com ho sentiu. A la Casa Blanca, The Whitehouse pels dits entesos, hi falten informàtics. O com a mínim així ho confirmen els treballadors d'Obama. Just en el moment en què quatre milions de persones estaven observant com hi havia un petit mal entès en la repetició del jurament, un comitè d'empleats demòcrates ja estaven descarregant el camió de mudances, situant curosament les fotos familiars sobre la taula i cremant els papers republicans. I quina va ser la sorpresa quan van veure que a sobre els escriptoris hi havia un monstruós PC en comptes dels seus fantàstics Apple!!! Això era l'hecatombe!!! Haurien de treballar amb ordinadors del plistocè i sense disseny! És com comparar, han dit a les notícies, una moderna PS3 amb un Atari. I a part d'aquesta descomunal diferència tecnològica que de segur hi deu haver, quin mal a la vista pels treballadors, oi? Sense disseny i amb un sistema operatiu vellíssim. Bé, un cop escandalitzats, van seguir estudiant cada racó i van descobrir que no totes les connexions de xarxa funcionaven i que, de fet, només hi havia una línia rudimentària per sortir a internet. OH!! I el facebook i el hotmail estaven capats! Està clar que a l'antic govern republicà estava ple de energúmens clients habituals de pàgines pornogràfiques i de vagos que anaven allà a cascar-se-la o a que li casquessin i a cobrar. I és clar, els informàtics van haver de prendre mesures. Finalment van haver d'obrir un compte al Gmail per poder-se comunicar amb l'exterior. Però no només informàtics els fan falta, jo diria que uns quants guàrdies de seguretat no hi serien de més i és que per més INRI els empleats del govern anteriors a GWBush en una gesta heroica de civisme van arrancar totes les W del teclat. Quina demostració més clara de diplomàcia. M'encanten les moixaines americanes. En definitiva que al govern de Bush, no només no s'utilitzava la informàtica sinó que a més ni es tenia en compte. Una bona fotografia del seu predecessor. 

Tot això és el que Obama ha dit en un comunicat en el que deixa clar que ells són guays i que les empreses americanes són fantàstiques! I han d'utilitzar per treballar tot allò que és guay i yankee! Encara que en realitat només sigui dir-ho. I perquè no, potenciar les coses cool del moment i treure'n uns quants calerons. Apple és guay, Google és guay, AT&T és guay... I qui més serà guay durant la seva legislatura? Qui unta a qui? Tinc ganes de veure com serà un mandat tant fresc, guay i entès en noves tecnologies. De tant, tant, sembla increïble. Si fins i tot imitarà el nostre estima Artur Mas i cada cap de setmana penjarà un vídeo al YouTube, que també és guay, amb el que està fent pel país! Al més pur estil Casa Gran. A mi el que em té ben intrigat és si m'acceptarà al facebook. 

De canvi n'hi haurà... ara només faltarà que sigui per a bé. Preguem a Déu doncs. Amén.


divendres, 23 de gener del 2009

GMail



El Gmail és, com diuen a algun anunci de torrons, possiblement el millor gestor de correu de l'actualitat. Com a mínim dels gratuïts. La seva gestió de les entrades i la sortida de la fase beta amb el conseqüent augment de les possibilitats l'estan convertint en l'eina base en l'àmbit organitzatiu i comunicatiu de la vida. I sobretot del professional, és clar. 

Però moltes vegades, i gràcies a la política find2use de google, la gent no està assabentada de tot el potencial que té aquesta eina. Avui us desvelaré alguns secrets per a què en pogueu treure el màxim profit.   

  • - GMail com a blog (enllaç)
  • - GMail com a disc de xarxa (enllaç)
  • - GMail com a GmFS per linux (enllaç)
  • - GMail com a bloc de notes (enllaç)
  • - GMail manager per a Firefox (enllaç)
  • - GMail avís de correu nou (enllaç)
  • - GMail labs: És un enllaç dins el menú on us permet activar moltes aplicacions beta. Alguns d'aquests són tasks, quick links, advanced IMAP controls, vacation time, create document, SMS, Calendar...
  • - GMail vídeo-xat: Apareix com un símbol d'un quadrat i un triangle al costat del nom del gtalk. Per configurar-ho només cal entrar al menú opcions i escollir la webcam a utilitzar. 
  • - GMail accounts: Potser una de les funcionalitats que per mi té més importància. Gmail permet captar i enviar correus d'altres adreces fàcilment. Així podem centralitzar des del gmail tots els correus que rebem a totes les nostres adreces i usar-lo per enviar-ne com si estéssim usant la nostra adreça. Anem a Settings->Accounts
Amb això ja teniu teca per anar fent :D

Gaudiu!!!


dimecres, 21 de gener del 2009

Servidor correu electrònic

Actualment els correus electrònics són la farina que sustenta el pastís del món. Cada segon viatgen per la xarxa milions de textos esperant ser visualitzats, i si pot ser contestats amb la màxima celeritat. Però com podem crear-nos el nostre propi servidor de correu electrònic emulant un ISP? 

Com sempre compto que utilitzem com a sistema operatiu una distribució debian lliure o derivats. En ella hem d'instal·lar dues aplicacions bàsiques. 

  • Postfix:  És un aplicatiu que interpreta les comandes SMTP que conté un correu electrònic. No cal oblidar que un correu no és res més que un text pla, amb una estructura i unes comandes determinades que indiquen què n'hem de fer. Doncs això és el que fa aquest programa. Quan arriba un correu o bé n'enviem un, ens gestionarà aquest fitxer de text, enviant-lo al servidor destí o a la bústia d'entrada de la persona indicada. És important tenir en compte que la majoria de SMTP només permetran enviar correus a persones identificades ( per evitar spam ) i de la mateixa manera generarà un relay (o reenviament de correu ) amb contrasenya i així ho haurem de configurar si volem obtenir un correcte funcionament. 

  • Dovecot: Aplicatiu que ens permet gestionar els protocols POP3 i IMAP. Aquests protocols només fan referència a les bústies d'entrada. El protocol POP3 permet descarregar correus a un aplicatiu de correu electrònic i el protocol IMAP ens permetrà a més de descarregar els correus, tenir-los organitzats amb carpetes. Un cop tenim aquesta capa per sobre del postfix, podem consultar els nostres correus amb els aplicatius més comuns com l'outlook o el thunderbird. 
Amb aquestes aplicacions ja podem gestionar correctament un servidor de correu electrònic i utilitzar-lo pels nostres correus personals. 

dijous, 15 de gener del 2009

Buika



Aquesta mallorquina de mare guineana, fa temps que em té captivat. La força amb què canta podria ser l'enveja de qualsevol cantaor i la veu mig trencada li dóna una calidesa especial. Va aparèixer a la meva vida, com moltes altres coses interessants, posant-nos al dia amb la meva germana i des de llavors no n'he pogut estar al marge. Aviat vindrà a l'auditori de Girona amb el seu nou disc "Niña de fuego" i jo hi vull ser per viure-la una estona.



Discover Concha Buika!


dimecres, 14 de gener del 2009

Els 80


Últimament hi està havent una controvèrsia envers els límits de velocitat a l'entrada de Barcelona que m'està desagradant profundament. El senyor Joaquim Nadal, uns dies enrera quan tornava a les 5 del matí d'alguna "reunió" es va sentir estúpid passant per les rondes per venir a dormir a la seva mansió del barri vell conduint a 80Km/h. Més o menys com tots els que ens hi hem trobat. Completament sols, sense cotxes al voltant, en una carretera de 3 carrils de la que no veus el final i amb una velocitat ridícula per evitar ser fotografiat. Com a molt sortirà algun vianant despistat o un suicida! Doncs bé, després de viure en la seva pell aquesta situació, va sentir l'imperatiu de canviar-ho i va fer una roda de premsa per informar a tothom que s'hauria de poder circular més depressa a les nits; quan no hi ha ningú. Simplement brillant. Lent, però brillant.  

Aquesta notícia que suposo que us ha astorat a tots denotant tanta clarividència, em va alegrar el dia. Per fi es posaven sobre la taula els límits de velocitat imposats des de fa més de 50 anys. Però l'alegria em va durar poc. Primer, el director del servei català de trànsit va sortir amb una llança indicant molt finament que estem contaminant més del compte. I que coi! De fet, el ridícul límit de velocitat NO ÉS PER RECAPTAR sinó perquè així es contamina menys. És interessant apreciar que en aquesta afirmació no es té en compte el nombre de cotxes, sinó la velocitat com a índex de contaminació. Del tot desencertada o com a mínim, mal argumentada. Però després per més inri i augmentar la glòria acumulada a mitja traca de cagades dels últims dies, el senyor SAURON va posar més llenya al foc. De vegades sembla que li agrada ser el centre d'atenció (i de les burles) amb les seves collonades. Tots sabem que si ets verd, no contamines. Vas amb bicicleta i transport públic. Però com sempre també oblida que el discurs polític no pot barrejar-se amb el discurs tècnic. I que els vots els donem nosaltres. I que els mitjans són els que són i que la gent no és imbècil. Realment, conec poca gent que utilitzi la bicicleta per anar de Girona a Barcelona, encara que ell cregui que és el transport més net. I de la viabilitat del tren, val més no parlar-ne. 

En definitiva. Que menys retòrica i més facilitats. Que si realment volen rebaixar la contaminació que aportin alternatives reals i no més multes als ciutadans. Hi ha molts altres serveis per millorar i no he sentit que en nombressin cap! 

Per això, i perquè ja n'estic una mica fins als nassos de sentir-me limitat, dic SÍ A UN REPLANTEJAMENT DELS LÍMITS DE VELOCITAT A TOT CATALUNYA. 

Perdonin les molèsties. 

dimarts, 13 de gener del 2009

La fi dels DRM

Finalment Apple dóna per acabada l'etapa de protecció dels drets d'autor al sector del multimèdia. Com tots sabeu, la majoria de sistemes i perifèrics multimèdia, entre els quals hi ha els iPod, han estat utilitzant els últims temps DRM (Digital Rights Management). Això és un sistema de protecció per programari i per software que impedeix la còpia il·legal o legal de les cançons i vídeos descarregats o comprats legalment. L'iTunes ha aplicat aquest sistema a la gran majoria de cançons descarregades. Tot i això, també n'ha tingut sense protecció. El fet que tant s'hagin descarregat en la mateixa quantitat tant unes com les altres, ha demostrat que la no-protecció no implica la còpia ni la distribució il·legal i que per tant, no és necessari esmerçar esforços en protegir res. Allò que està protegit és més susceptible de ser copiat il·legalment i de ben segur que algú ho farà. 

Així doncs, podem dir que estem davant la caiguda de l'empresa que ens està cobrant per qualsevol dispositiu d'emmagatzematge en concepte de drets d'autor? Estem a l'inici de la fi de l'SGAE?

dissabte, 10 de gener del 2009

Pare coll


Ahir el restaurant suca mulla es va omplir d'exalumnes del Pare Coll de Sant Narcís de la quinta del 81. Catorze anys després, arriba el retrobament. Tot s'ha de dir, i encara que no ens agradi reconèixer-ho, gràcies al facebook. 

La majoria d'ells estaven com sempre. Les mateixes cares d'anys enrere, amb les mateixes personalitats llaurades pel temps. Cadascú ha seguit el seu camí i malgrat sortir d'allà mateix, bastant diferent. És alegre veure com tothom ha anat creant la seva vida a la seva manera. Alguns han decidit viure a l'estranger i fan vida a París, Budapest o fins i tot Sidney. Altres s'han volgut quedar aquí i obrir un negoci o treballar i estar tranquil. Hi ha de tot: universitaris, empresaris, treballadors, bohemis, djs, comercials... i sobretot, nens. Molts ja tenen alguna criatura sota la seva responsabilitat. Segurament perquè molts d'ells disten bastant del meu entorn i de la meva gent, em va sobtar que molts ja tinguessin família, i estesin casats seguint una vida estable des de fa anys. Me n'alegro molt per ells i suposo que certament, ja toca.   

Tot plegat em va produir una estranya sensació d'entre desconcert, nostàlgia, curiositat i il·lusió. Tornava a estar envoltat dels amics del cole; d'aquella gent amb qui he compartit molts anys de la meva infantesa i dels que havia perdut la pista, tot i viure tots molt a prop! Les històries i anècdotes de classe i de les excursions no van parar en tot el sopar. La repassada a les múltiples fotos que la gent va portar. El retorn a una època que només es pot recordar amb dolçor. Jo diria que ahir vam crear un parèntesi temporal al nostre voltant, on hi érem tots, i vam gaudir d'una regressió molt emocionant, tendre i picaresca cap a l'infantesa.   

I cal dir que hi ha coses que no canvien mai. Quan ens vam seure a taula, els nens amb els nens i les nenes amb les nenes. Només faltaria! 

Visca el Pare Coll i visca la quinta del 1981!!!

Fins la pròxima!!!


divendres, 9 de gener del 2009

Nyacres

Després de tanta teca, nadal, festes, regals, petons, família, pau i germanor torna a començar l'any. I com sempre s'inicia amb cap d'any, reis, aniversaris variats (entre els quals hi ha el meu ( sí sí, tu el despistat, és el 18)),  i les nyacres!!! Què, com? Sí! Demà és el dia d'Espolla (Alt empordà) i les nyacres. Un gran campionat de cant improvitzat on es batran en duel els més brillants rimadors de les contrades catalanes. Entre garrotins, jotes, albades i corrandes podrem gaudir d'un gran espectacle. Segurament el més divertit de l'àmbit cultural trandicional.

El planning és el següent i tu et pots apuntar al grup que t'agradi més: 

Grup 1: Dinar, pre-combat a les 7:30, sopar i combat final a les 22:00.
Grup 2: Marxar a les 8 per sopar i assistir només al combat a les 22:00.

¿Y tú de quién eres?


Fins demà!!!


Bon any!





Heu provat mai de desenfocar-vos una mica
per veure-hi millor?