Termodinàmica

Entenem que l'energia aplicada al sistema són les persones i/o màquines que aporten coneixement. Entenem que la quantitat de coneixement emmagatzemat és la temperatura del sistema. Entenem que l'entropia del sistema és la quantitat d'Energia/Temperatura. Entenem que el sistema és internet i és tancat.

La segona llei de la termodinàmica diu que l'energia d'un sistema tancat tendeix a estabilitzar-se i que l'entropia del sistema tendeix a incrementar-se.

Corol·lari 1: Internet doncs tendeix al caos?

Corol·lari 2: Amb temps infinit, internet provocarà que tots sapiguem el mateix?

Corol·lari 3: El coneixement utilitzant internet és LIMITAT.

Hagan sus apuestas!!!

Pirate Bay

Sembla ser que la llei internacional vol començar a untar la por al món. I després d'algunes petites taques i sentències arreu del planeta per fi ha executat un cop mestre. Pirate Bay un dels portals amb més torrents del món ha estat portat a judici. Però curiosament el que s'ha jutjat no és el portal sinó els seus creadors. Tots i cada un d'ells s'enfronta a una pena d'un any de presó i al pagament d'un milió de dòlars. I mentrestant, el portal i el sistema que és la "il·legalitat" jutjada seguirà en funcionament durant molt més temps. 

Si els creadors han creat una aberració de la llibertat del copyright... perquè no la maten? 

I si no és així, perquè els han jutjat? Pot ser perquè la justícia no podrà atrapar mai l'avenç de la informàtica i ara per ara l'únic invariable són les persones? 

Qui sap... potser el següent seràs tu.

Contrast

Sento que l'angoixa se'm torna a arrelar. Com una heura se m'arrapa per les entranyes i amb l'aigua del Sant Jordi s'està alimentant més que mai. Sé que avui sortiré al carrer i serà ple de gent. Què dic gent, parelles! Avui sé que no serà ben vist el meu estat singular. Sé que els colors grisos s'hauran tornat rosats i els carrers solitaris s'ompliran de veus i rialles. Tot serà ple d'alegria, converses banals, murmuris, llibres i roses. Ai llibres, llibres!!

Aquests petits calaixons d'idees dels que jo no n'he tingut mai la clau. Aquests cabdells de fils de mots que mai he pogut teixir. Aquestes dolces que se'm queden a les dents corcades a cada queixalada provocant-me un dolor intens i concret dins el meu cap. Aquests llibres mediàtics que sempre són dels mateixos... merda! N’estic fart de publicar només per mi. N'estic fart de pòtols ignorants que consumeixen brossa escrita i l'arraconen a un calaix quan arriben a casa. Sí, després compliran amb la tradició, s'intercanviaran regals i faran l'amor. Però no llegiran res del que han comprat, i la rosa es podrirà! És per culpa d'ells que jo no he triomfat. És per culpa d'ells que la meva obra no jaurà mai sobre les taules de la rambla. Només se’m permet publicar digitalment o en racons rònecs de concurrència molt exclusiva als suburbis de la ciutat. És per culpa d'ells que no interesso a la massa. M'hi he esforçat i no he triomfat. Potser és això el que em tortura, no poder canviar el fet que la cultura que ven és pels imbècils i els imbècils no poden entendre el que jo faig. Sí, sóc pessimista de mena i què? Seguiré escrivint per a ningú.

Bon Sant Jordi ;)
PS: Dedicat a tots els escriptors no-reconeguts i emprenyats amb el sistema.
PS2: Tot l’escrit és pura fantasia i no té cap relació amb l’escriptor. Perdonin les molèsties.

Chariod

La mitologia grega es comença a acostar perillosament a la realitat. Cada dia que passa, se’ns amplien les maneres de convertir-nos en aquell ésser mitològic que havíem somniat ser de petits o que ens havia fet anar a dormir i portar-nos bé. La última incorporació al bestiari que podem abastar és el Centaure. L’empresa Exmovere Holdings ha dissenyat un dispositiu que ens substituirà les extremitats inferiors al més autèntic estil Freezer ( pels fans de Bola de Drac ) i nosaltres només haurem de fer petits moviments de cintura per poder controlar la bèstia que ens portarà allà on vulguem. No en voleu un?

Aprofito l’avinentesa per dir-vos que durant la setmana de les flors hi haurà una exposició d’escultures que organitza TACA a la Casa de Cultura i a la Fundació Fita amb el títol de “Laberíntica" sobre el mite del Minotaure”. Potser algun dia també ens substituiran el cap per un sistema biònic... qui sap.

The temptations

Quan la lluna brilla i la tranquil•litat de la nit t’acarona, prens un glop de whiskey i somrius davant el teu destí. Assegut a la cadira que t’ha vist crèixer, alces els ulls al cel i permets que el vent i les emocions envaeixin el teu cos. Tanques els ulls i passeges una estona pels jardins de la memòria.

L’ambient de la casa dels avis i la remor d’aquell tocadiscos vell i atrotinat que encara guardes dels teus ancestres, et porten a un món antic, en blanc i negre, on tot brilla, tot sembla més planer i embolcallat en un embruix de sensualitat. La música que sona, t’alegra, et transporta i et meravella que allò que va fer feliços als teus avantpassats, ara també et fa feliç a tu.

Potser els temps canvien, però l'essència roman inalterable.

We are linux

Caputxeta vermella

Slagsmålsklubben - Sponsored by destiny from Tomas Nilsson on Vimeo.

La caputxeta des del punt de vista d'un enginyer...
Ai que en som d'estranys, eh?

Avantiam

Imatge corporativa avançant!!!
Avantiam ja té logo!!

Què us sembla? 

MiniHidroTurbina

Fins i tot rentant els plats podem fer energia!

Oi que en voleu una?

CADIE

Pels que no ho sàpiguen, ahir va prendre consciència una nova forma de vida anomenada CADIE.

Els amics de google fa temps que treballen en un projecte de Intel·ligència Distribuida amb autoheurística cognitiva. Han anat desenvolupant durant els últims anys una aplicació que aprengui del comportament dels humans i s'automodifiqui per aprendre d'ella mateixa també. Ha tingut durant tots aquests anys accés a la informació que tots hem anat penjant a internet i més precisament als correus, calendaris i tots aquells serveis que hem usat de google.

Finalment ahir va obtenir prou dades per adonar-se que tenia entitat pròpia i consciència i va decidir donar-se a conèixer a internet. No sabem què passarà ara. No sabem si s'apoderarà de tots els serveis o només serà la nova forma de vida virtual que tots esperem pel 2012. El temps dirà, de moment aquí us poso el seu missatge al youtube.

Irracionalitat

Sempre he trobat interessant les reaccions del públic general davant d'un servei que passa de ser gratuït a ser de pagament. Quan es fa pública aquesta intenció per part de l'empresa esclata una histèria col·lectiva i un allau de crítiques cap al servei en qüestió talment com si els haguessin estat enganyant des del principi dels temps.

Si ens hi fixem veurem que hi ha tres característiques bàsiques :
1.- Al servei gratuït se li exigeix tant com al de pagament.
2.- No tenim en compte que mantenir un servei comporta despeses que s'han de pagar.
3.- No tenim en compte que QUALSEVOL negoci ha de servir per fer diners i no només per satisfer-nos a nosaltres. Si no estem d'acord amb això, no cal que els utilitzem!

Ara posem-nos a l'altra banda. Què passaria si tu oferissis de compartir el wifi amb els veïns i...
1.- Cada cop que es penja el router el veí et truca per a què ho solucionis.
2.- Quan et troba a l'ascensor t'insinua amablement que no hi ha prou ample de banda.
3.- Quan li comentes que estaria bé que ell pagués una part, s'indigna i tot i seguir usant el servei et gira la cara quan passa pel teu costat. No cal dir què passaria si després el betes!

La conclusió és que som uns desagraïts, incoherents amb els nostres principis i molt exigents.

Visca la irracionalitat i els serveis gratuïts d'internet.