DVDs de 50Tb

Shin-ichi de la Universitat de Tokyo ha descobert un material que si s’aplica sobre els DVDs tradicionals pot augmentar la seva capacitat fins a 50Tb (50.000 Gb). El material és un cristall d’òxid de titani que en presència de làsers pot passar d’estat metall a semiconductor i a la inversa i canviar el seu color segons la inclinació i intensitat del làser. A més a més, el preu d’aquest material és ridícul en comparació als DVDs actuals a banda de ser molt més senzill d’aconseguir. I ja per acabar-ho de lligar tot sembla ser que podrà ser usat amb els dispositius DVD actuals, així que la tecnologia també està inventada.

Si tot va bé, aquests primers DVDs es podran començar a comercialitzar en uns 3 anys. De moment, però Shin-ichi està recercant inversió privada.

És l’adéu al Blue-Ray?

ADN sintètic

Craig Venter el mag de la genètica ha aconseguit, tal i com havia predit, la creació de la primera cèl·lula amb ADN sintètic. Ell i un equip de 25 genis ha estat treballant durant molt temps per aconseguir crear una cèl·lula que vivis en un organisme però amb la particularitat de tenir un nucli sintètic. I així ha estat. Uns mesos més tard de la seva predicció, ha aconseguit integrar una cèl·lula amb un ADN propi dins un bacteri, aconseguint que tingués un funcionament normal com la resta.

Això lluny de ser una cèl·lula completament sintètica si que és un gran avenç per aconseguir bacteris que facin el que a nosaltres ens interessi. Podem començar creant-ne que es mengin el petroli, d'altres que serveixin per curar malalties fent de píldores vives, en definitiva ens obre la possibilitat de crear microorganismes a la carta.

A veure quina serà la següent proesa que ens oferirà aquest gran científic.

Estàndard vídeo VP8

Sembla ser que ja ha sortit el nou estàndard de vídeo d'alta qualitat per utilitzar al web html 5.0. Fins ara el més popular ha estat el h.264, però amb l'alliberació del codi en BSD d'aquest còdec les grans companyies d'internet s'hi han volcat de plè. Entre elles Google, Adobe i mozilla. Encara està en una fase molt poc madura i s'han de desenvolupar aplicatius al seu voltnat per poder-lo treballar correctament, però sembla que té bastant de potencial ja que redueix l'ample de banda gastat en un 50% en comparació al seu predecessor.

Tot i això, us deixo un enllaç per si voleu fer-hi provetes: http://www.webmproject.org/tools/

WEB & Programming languages

Combinar els llenguatges WEB amb aplicacions d'escriptori. Així d'entrada té molt bona pinta... però no sembla que la informàtica es mogui cap aquí. O poster sí?

Felicitat i infelicitat

Aquest és un dels problemes humans més complexos. S’ha de considerar amb molta profunditat, i no és un problema teo-retròric: t’hi implica. Així és com es comporta tothom: sempre escollint lo dolent, sempre optant per la vida trista, deprimida, infeliç. Han d’existir raons profundes per això, i de fet existeixen.

En primer lloc, la forma en què es cria al ser humà juga un rol molt definit. Si estàs infeliç, sempre guanyes quelcom amb això. Si estàs feliç, sempre perds. Des del principi, un nen despert percep aquesta diferència: cada cop que està trist, tots es compadeixen d’ell; obté compassió. Tots tracten de ser amables amb ell; obté amor. I encara més: cada cop que està trist, tots estan atents al que li passa; obté atenció.

L’atenció funciona com aliment per al jo, un estimulant amb alta graduació alcohòlica. Et dona energia; sents que ets algú. Per això tanta necessitat, tant desig de que ens parin atenció. Si tothom et mira, et tornes important. Si ningú et mira, et sents com si no estiguessis allà, ja no existeixes, ets un no-ser. El fet que tots els demés et mirin, es preocupin per tu, et dóna energia. El jo existeix en la relació. Quanta més gent et pari atenció, més creixerà el teu jo. Si ningú te’n para el jo es dilueix. Si tots t’obliden per complet, com pot existir el jo? Per això hi ha tanta necessitat de formar societats, associacions, clubs. A tot el món existeixen els clubs: Rotary, Leones, masóns, milions de clubs i societats. Aquestes societats i aquests clubs només existeixen amb la finalitat d’atendre a qui no té cap altra forma de rebre atenció. És complicat ser president d’un país, és difícil ser gerent d’una societat anònima. És més fàcil presidir el club, així un particular grup de gent et para atenció. Ets molt important, sense fer res! Encara que el grup no faci res, els seus components senten que fan coses importants. I el president canvia constantment: un aquest any, un altre el proper. A tots se’ls para atenció. És un acord recíproc i tothom se sent important. Des del començament del mateix, un nen aprèn a fer política. La política seria la següent: veure’s infeliç, així obté compassió, així tots li paren atenció; veure’s malalt, així adquireix importància. I els nens malalts es tornen autoritaris: tota la família ha de seguir-los en el que ells estableixin com a regles. Quan un està feliç, ningú l’escolta. Quan un està sa, ningú s’interessa per ell. Quan un és perfecte, ningú li para atenció. Des del començament comencem a escollir l’aspecte infeliç, trist, pessimista i més fosc de la vida. Aquesta és la qüestió.

En segon lloc.... ( continuarà )

Osho. El camí dels núvols blancs.

Violència de gènere

Mentre crides a la teva dona, hi ha un home desitjant parlar-li a cau d'orella.
Mentre humilies, ofens, insultes i degrades la teva dona, hi ha un home desitjant seduir-la i recordant-li que és una gran dona.
Mentre pegues la teva dona, hi ha un home desitjant fer-li l'amor.
Mentre fas plorar la teva dona, hi ha un home que li roba somriures.

Passa això a tots els teus coneguts en protesta contra la violència de gènere!

Un regal per la Mònica

Spiritual Senegal Music... per alegrar la teva tornada!

Dreams of Kirina | Baaba Maal | Playing For Change from Playing For Change on Vimeo.

Open Graph = Mort google

London, England (CNN) -- Facebook dropped a bombshell on the tech industry last week in the form of a Web-wide "Like" button and the launch of the "Open Graph."

Using this new platform, Web sites can drive Web traffic from Facebook by including Like buttons on their pages; every Like posts an update to that user's Facebook page.

What's more, any Web site can customize its experience for you, if you're logged into Facebook: Suddenly CNN.com stories can be ranked not just by an editor but by your friends too.

Likes replace links?

Facebook announced Likes as a form of "social links" -- better than a link because it's related to a specific user. If Like buttons take off, that's really bad news for Google, since its algorithm uses links between sites to determine their order in search results.

Facebook seeks to replace this open system of links between pages with the "social links" (or Likes) that it controls. Google and other search engines won't have full access to all these Likes, so the company best positioned to rank the Web will be Facebook. No wonder the "open Web" advocates are sounding the alarm, concerned that a single company will stockpile all of our personal information and preferences.

Already there are calls to create an "OpenLike" standard that's accessible to all, reports Facebook watcher Nick O'Neill.

Facebook optimization?

Can the measurement of an industry affect the output of that industry? If an Academy Award is the ultimate measure of a movie, do directors set out to create great films or Oscar-winning ones?

Appearing on the first page of Google results for your chosen search term is perhaps the online equivalent of an Oscar win.

As Google rose to become the barometer of all that's worthy on the Web, publishers rushed to change their sites to appease the Google god. "Search Engine Optimization" became a massive industry; a multitude of SEO consultants sprung up, offering to tweak your Web site to better fit Google's measure of the Web.

What if Facebook Likes take off? Or to use the proper jargon: What if the Open Graph becomes the measure of the Web? Will publishers change their sites to appease our new overlord?

I'm already seeing it: Thousands of sites are adding Facebook's version of semantic data in preference to the open standards as Facebook becomes the new kingmaker. In the week since launch, more than 50,000 Web sites have added Facebook's "social plug-ins." All of which will make it blissfully easy for Facebook to organize the Web:

Facebook Optimization may be the new SEO.

Open Web advocates have reason to be concerned. Privacy experts are also raising red flags. No doubt they'll find an ally in Google: Without access to the stitches that bind Web pages together, the search engine could falter.

Font: CNN