Granada

Aquest cap d'any, a Granada!!

«Bendito sea Aquél que otorgó al iman Mohamedlas bellas ideas para engalanar sus mansiones. Pues, ¿acaso no hay en este jardín maravillas que Dios ha hecho incomparables en su hermosura, y una escultura de perlas de transparente claridad, cuyos bordes se decoran con orla de aljófar?Plata fundida corre entre las perlas, a las que semeja belleza alba y pura. En apariencia, agua y mármol parecen confundirse, sin que sepamos cuál de ambos se desliza. ¿No ves cómo el agua se derrama en la taza, pero sus caños la esconden enseguida? Es un amante cuyos párpados rebosan de lágrimas, lágrimas que esconde por miedo a un delator. ¿No es, en realidad, cual blanca nube que vierte en los leones sus acequias y parece la mano del califa, que, de mañana, prodiga a los leones de la guerra sus favores? Quien contempla los leones en actitud amenazante,(sabe que) sólo el respeto (al Emir) contiene su enojo. ¡Oh descendiente de los Ansares, y no por línea indirecta, herencia de nobleza, que a los fatuos desestima: Que la paz de Dios sea contigo y pervivas incólumerenovando tus festines y afligiendo a tus enemigos!»

Ibn al-Yayyab (Poema de la taza de los leones)

Cuando pedro llegó

Una nova vida. Una nova il·lusió. Un nou amor. 

Per a tots aquells que n'espereu una... us la dedico.

Pedro Guerra. Per vosaltres. 

Gràcies per tenir-me en compte en el vostre Nadal particular.

Us estimo molt.

Tio King-Ki

Vinga, tros de soca! 

Ara em tornaràs tot el que t'has menjat!

Et fotré d'hòsties amb aquest bat

fins que et caguis a les calces

o estiguis ben baldat.

Tío! Tío! Carda-li al porró!

De l'ambrusco i de vi bó!

Què? No en tens prou?

Cagum l'ou!!?

En vols més? 

Dona'm els diners!

No em fotis de patades, 

que són cardades!

Tío! Tío! Carda-li al porró!

Si no me'l vols pagar, 

et fotré un cop de bastó!

Cabró!

No us penseu que amb aquesta cançó estic renegant del tió!!! Aquestes festes m'encanten. Són molt emotives i amb un sentiment que sura a les targetes. Els llums del carrer i les visas així ho indiquen. Tot és engalanat per acollir-nos de la millor de les maneres al centre de Girona. I és normal, ningú vol saltar-se el ritual anual de la roba interior i els productes de bellesa que utilitzaràs tot l'any. Sembla estrany, però rebre uns calçotets aquesta època de l'any provoca una il·lusió que de segur cap dependent ens ha apreciat mai. Conyes a part, m'encanta compartir i regalar aquells detalls pràctics i útils en un format agradable, bonic i proper. Però sobretot el més fantàstic és compartir aquest petit espai de temps i aquesta il·lusió amb la teva família més propera i estimada que durant tot l'any tens oblidada (o potser tu no?) És un dels millors plaers del nadal. Llàstima que avui tingui febre i poguent fer un escrit bonic m'ha sortit aquesta pixerada fora de test. Deliro una mica i perdo el temps així, esperant el KO al tercer round per anar de pet sota els llençols, a l'hospital o a la banyera. Prometo tornar a saltar del fons que (estic segur) ara mateix estic tocant i de moment us deixo la versió King-ki de la cançoneta del tió. Estic segur que a molta gent li sonarà. Si voleu poseu-hi un acordió per sota o una veu de nen i gaudiu-la profundament. I no oblideu, que no tothom ho està passant tant bé com vosaltres ;) 

Salut i prometo no fer aquestes ronecades gaire sovint!!! Ho juro!

Bon nadal i bones festes!!!! 

Dinar i nadales

Aquest matí el temps dormia sobre les meves parpelles. No les he pogut obrir fins ben entrades les 9 gràcies a la trucada d'una gran persona. Les notícies que m'ha donat no han tingut un gust tant dolç com hauria volgut, però tant se val, perquè, no us ho havia dit? Estic de vacances!!! De vacances de la feina ja que des que m'he llevat no m'he aturat. Un bon esmorzar per aixecar el dia i a posar-nos el dia amb un bon amic que passava de visita per Girona. També hem parlat de propostes de futur, què us penseu. Sortint, he corregut a fer una manualitat per regalar al meu amic invisible i cap a la Casa de Cultura. Dinar de Nadal a la feina i de cafè, una bona tertúlia per fer baixar el magnífic dinar que ens ha preparat en Juan i la Joaquina. Ballaruca, històries i vivències m'han embolcallat durant tota la tarda. Sortint, tots a comprar petits detalls pel tió i finalment cantada de nadales a la rambla amb gent desconeguda però molt i molt simpàtica. Com a espontanis. Només hi havia una guitarra per acompanyar tota la coral, però m'ha meravellat quan ha interpretat un breu repertori de les seves cançons. Cats from cat s'anomena el seu grup. Potser aquest és l'ambient de Nadal, cada ovella al seu corral, gaudint de l'ambient i les activitats que la cultura ha portat a la faixa des dels més antics dels temps amb pau i harmonia. Segur que tots ens engreixarem amb tanta teca, però ja s'hi escau. M'agrada aquesta època de l'any. 

I a vosaltres?  

Discover Various Artists!

Discover Various Artists!

Playing For Change

Playing For Change: Song Around the World | Stand By Me from Concord Music Group on Vimeo.

Deixa't portar pel seu encant. Desconnecta. No és moment de pensar. No és moment de reflexionar. Simplement deixa't arrossegar per tu mateix. Pel que surt de tu. Escolta el que et diu el cor i permet al teu cos expressar-ho. La força que surt de tu, només és teva. No l'aturis! Gaudeix-ne, però estigues atent, molt atent per aprofitar-ne fins l'últim detall. Ara ets sincer, ara ets autèntic. Cada nota és una guspira que s'escapa del teu foc. Guia'l amb la melodia per a què sigui intens i t'escalfi. Revifa'l quan s'apagui expressant tot allò que et calgui. Mou-te i tanca els ulls per veure-hi millor. Accepta el torrent d'emocions que t'omplen i t'embolcallen. Permet-li tenyir-te, per una estona, de colors el pensament i netejar-te l'ànima. Somnia't a tu mateix per un instant! La música et porta al sentiment. És el llenguatge universal que et desperta allò que et fa ser tu.

Espero que tots i cada un dels intèrprets d'aquest fantàstic vídeo us commogui com a mi. No trobeu entrenyable i d'una gran força el Grandpa Elliot? 

Enjoy! Playing for a change. Enric, va per tu!!

Nones

Avui m'he trobat una pàgina que m'ha fet tornar a la memòria sensacions que ja gairebé tenia oblidades. He tornat a sentir la sensació que tenia quan era petit, i la mare em posava a dormir. "Va Albert, a dormir!", sempre em deia i després d'un petit estira i arronsa rialler, em ficava dins el llit. Desfer els llençols tibants i tapar-me fins al coll amb aquella olor de casa meva. Notar-me l'esperit hiperactiu ansiós per sentir alguna història. De fet el que esperava era sentir-me segur fins a adormir-me. L'habitació fosca i un petit raig de llum que entrava del passadís i jo pendent només de la porta, amb un somriure que se m'escapava. I aquella explosió d'alegria i seguretat que sorgeix quan veus l'ombra de la teva mare que entra, ajusta la porta i s'asseu a dedicar-te la millor de les estones. L'estona del conte, el petó, la carícia i la bona nit. Cada nit el mateix conte que jo alegrement escoltava amb tota la meva atenció encara que ja me'n sabés totes les paraules fil per randa. Un petó al front, una carícia i tancar els ulls a rebentar de felicitat.

Ja ho diu la cançó: "Petons d'una mare, lo més gran del món".

Silenci

Aquesta nit el silenci té ganes de conversa. Em passa el seu llarg braç negre ple de pigues blanques pel clatell oferit-me l’abraçada més tendre i agradable. I jo, prenc un lloc privilegiat a la terrasseta i amb un gest de cordialitat afino l’oïda. Ell tímidament amb una veu gairebé imperceptible em xiuxiueja, a cau d’orella, els seus pensaments més profunds. Mentrestant jo romanc quiet, immòbil abraonat per tanta emotivitat. Fixo la vista a l’infinit, m’encenc un cigarret i escolto. El fum deixata els records i els pensaments. Deixo que tots i cada un dels sons de la gran criatura que m’acull, m’omplin de vida. Li noto l’alegria amb el ronroneig que emet per tots i cada un de nosaltres. Lleuger, sensible i suau. M’agrada aquesta sensació. Deixo que el vent del seu alè em faci moixaines. A cada paraula que em diu, el sento més proper. A cada carícia l’admiro més. El silenci m’atrau. El silenci és el meu amic. Potser perquè  em permet ser únicament jo mateix per una estona, l’estimo amb bogeria.

Policía del pensament

Jo veig, 

Tu veus, 

Ell veu, 

Nosaltres veiem, 

Vosaltres veieu, 

Ells veuen.

Si tu ho veus, jo ho veig, no ho veus? 

Perquè vols amagar-me res?

No pots.

Un núvol blanc

Avui el teatre és ple de gom a gom. La lluna plena il·lumina el teló darrera unes fines cortines de núvols. Per fi podré començar l’obra d’aquest nou any que s’acosta. Feta de trossets d’instants, sentiments i somriures. Tants dies rellegint-la, deixant-la reposar, modificant alguna coma... i per fi ha arribat el gran dia. Tinc els nervis a flor de pell i la gola seca. Sé que tothom espera una interpretació perfecta;  que recordi totes les línies i faci la millor de les interpretacions. Jo vull sortir-ne cobert de glòria, però sé que només puc oferir intentar fer-ho el millor possible. No em castigueu si oblido algun diàleg i hem d’improvitzar alguna vegada. Els nervis del directe sempre juguen males passades. Ajudem-nos mútuament adaptant-nos al paper de l'altre quan tingui algun lapsus o faci alguna patinada. Si tots hi juguem, segur que al final, els aplaudiments ens fondran amb una gran abraçada i milers de rialles ens acaronaran. S’acosta l’hora! Esteu a punt? Que s’alci el teló doncs…

 

 Dedicat a tota la gent que m’estima i en especial a una bona amiga que avui m’ha arribat al cor amb un núvol blanc.

Cervell mamífer

DARPA (Agència de Defensa per a Projectes Avançats de l'exèrcit americà), està impulsant un nou sistema que permetrà crear sistemes que reaccionin com mamífers simples anomenat SyNAPSE (Systems of Neuromorphic Adaptive Plastic Scalable Electronics). El projecte vol crear sistemes de microxips neuronals capaços de dirigir un robot amb les mateixes capacitats que té un gat per interpretar el seu entorn. Així, podrien actuar al món real i interactuar amb tot el que es vagin trobant. El projecte té una durada aproximada de 6 anys i estarà composat per 5 etapes.

Fins al dia d'avui, la informàtica i la IA basada en xarxes neuronals s'ha desenvolupat a partir de situacions preestablertes amb unes regles marcades on el sistema pot aprendre a sortir-se'n sense complicacions i fins i tot a vegades millor que una persona. Però lo important d'aquest descobriment és, que vol acostar la tecnologia a la biologia. Vol generar un cervell autònom, que automàticament aprengui i sigui capaç d'adaptar-se al medi segons el que ha viscut. Es vol aplicar a la tecnologia el que la biologia sempre ha fet bé. 

Ara que la neurociència està tant avançada, es preveu que podran construir-se nanoxips amb 10 mil milions de sinapsis i 1 milió de neurones per centrímete quadrat. Talment un cervell petit. 

I pels que encara estiguin dubtosos de tal proesa, només dir que IBM ja ha demostrat en temps real a escala d'un mamífer petit el correcte funcionament dels algoritmes de computació cognitiva gràcies a la potència del supercomputador BlueGene. 

Només restarà que matemàtics i científics acabin d'experimentar amb diverses hipòtesis matemàtiques de la funció i estructura el cervell, per poder començar a construir els micro i macro circuits computacionals centrals del cervell digital.

La crisi ninja

... m'agraden les explicacions clares i amb sentit de l'humor?


PS: Us recomano la resta de vídeos de NegóPolis http://negopolis.tv/

Legislació androide

Com tots sabeu sóc un petit fan de la robòtica. M'encanta consultar de tant en tant internet a la recerca de nous avenços. Observar les millores i descobriments que fan els Japonesos per aconseguir una vida més fàcil i senzilla. O com a mínim per deslliurar-nos de les feines més pesades o repetitives i deixar-nos complicar la vida amb altres àmbits més... podríem dir, humans. Els japonesos sempre han estat capdavanters en aquest sector, i Europa ja fa temps que se'n va retirar. Una autèntica llàstima. Sembla que només als japonesos els preocupa l'envelliment de la població :P

Per seguir el comentari que es va deixar al meu post de divendres, vull fer una ampliació i explicar les tres lleis de la robòtica i la vall inexplicable. 

Tota la història comença amb Isaac Asimov i les tres lleis de la robòtica que ell mateix defineix en la seva novel·la que són les següents : 

• Un robot no pot fer mal a un ésser humà o ni permetre que se'n o n'hi facin.  
• Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
• Un robot ha de protegir la seva existència mentre no entri en conflicte amb les lleis anteriors. 

Aquestes tres lleis, que surten de la ciència ficció dels anys 60, actualment comencen a tenir molta transcendència. Al Japó, degut al gran avenç de la robòtica i a la dificultat d'aplicar aquestes lleis en una conjunt de circuits integrats i cables, s'està començant a desenvolupar un codi civil per androides. Un seguit de regles que hauran de seguir totes les màquines humanoides que es fabriquin. Però això els està costant més del que es pensaven. Sembla que amb les tres lleis ja està tot arreglat, però aquestes no tenen en compte el factor social dels homes, ni psicològics. Actualment, parlar de psicologia d'un androide és ciència ficció, però amb l'increïble avenç que està patint la IA, aviat deixarà de ser-ho. 

Per altra banda, la societat està a punt per assimilar robots? Aquestes lleis també han de fer referència a l'aspecte extern de les màquines. Coneixeu la vall inexplicable?  Aquesta primera hipòtesi la va formular Masahiro Mori i explica que com més s'assembla un robot a un humà tant en aspecte com en moviments més empatia genera en els humans, però arribat a un punt s'entra a la vall inexplicable en la que el robot genera repulsió. Això implica que un robot que no s'assembli gaire a un humà serà més ben acceptat que un robot humanoide amb característiques humanes desconcertants. Així per exemple, una barbie és acceptada, però una barbie que es mogués com un humà seria fàcilment rebutjada a no ser que es pogués confondre amb un humà. 

Així doncs amb tot plegat, tenim un bon merder per solucionar. Pel que fa a l'anhel de llibertat, no sé si els hi implantaran. Però el que està clar és que també estaran regits per normes, com nosaltres i que per tant, segurament, si són intel·ligents, potser se les voldran saltar. 

Seguirà...

Replicants

Obro els ulls i estic una estona en el no-res. Quan els sentits acaben d'iniciar-se i es tornen operatius la vista s'inunda d'un verd poma pastel brillant per la llum dels fluorescents i per les narius s'infiltra la, ja coneguda, olor a desinfectant. Tot plegat, em col·lapsa i ràpidament estic ressituat. M'analitzo una estona el sistema muscular. Sembla que encara és dèbil, però ja tinc prou empenta per incorporar-me. Un fort desig em creua la ment i premo el botó per avisar el celador. Vull aixecar-me i passejar una estona. Fa massa que estic entaforat a aquesta camilla, però necessitaré ajuda. Espero mentre miro com les broques del rellotge es mofen de mi a cada segon que avancen. El temps passa tant lentament quan esperes. S'obre la porta i apareix un amable celador. De rostre blanc i veu metàl·lica. És grotesc. Les seves cordes vocals són digitals i les seves grapes vermelles i enormes. Se m'acosta, m'arraplega d'una revolada i ja estic dret, sostenint-me amb equilibri de trapessista del seu braç. Amb un somriure m'informa que estarà per mi tanta estona com faci falta, que no pateixi, que ell no es cansa i em pregunta com em trobo i què em fa falta. I jo agraït, noto com unes llàgrimes em rellisquen per les galtes, afalagat per tanta amabilitat i tendresa digital. Sort que els temps de crits, males cares, queixes i tractes hostils dels treballadors humans, s'ha acabat i hem entrat a l'era dels replicants. Els homes-màquina.

Somnis

A SHORT LOVE STORY IN STOP MOTION from Carlos Lascano on Vimeo

De ben petit, sempre m'ha agradat el regust dels somnis. Absorbir-me per mi mateix durant una estona i seguir els coloms que fugen d'aquesta realitat per endinsa-me al meu món. Deixar que la meva consciència atenui els sentits i n'adopti de nous adaptats a mi. Sentir-me des dels sentits del món. El món on tot és possible. On els desitjos es compleixen. On el temps passa al teu ritme. On tot és com tu vols, sense límits, sense normes, sense errors. Només creació de tu mateix en estat pur, colors i música. 

I imaginar. Imaginar-me com serà la meva vida. Imaginar-me com estaré d'aquí uns anys. Sentir sensacions amables i properes. Tendresa. Arribar a la més alta expressió del que vull arribar a ser. Pujar el cim i gaudir del camí sense cansar-me, sense por a caure pel barranc. Ple d'orgull i seguretat, amb el món als meus peus, sota els núvols. 

I tornar després d'una estona de felicitat, al món que toca viure i on, a partir d'aquest moment he de començar a construir el meu somni. Tot allò que he imaginat. Amb un somriure al rostre i l'esperança que tot és possible. 

Gaudiu dels somnis. Nightswimming, oi Jordi? 

L'art de la guerra (Comença la batalla)

La guerra és un assumpte d'importància vital per l'Estat; un assumpte de vida o mort, el camí cap a la supervivència o la destrucció. Per tant, és imperatiu estudiar-la profundament. S'ha de valorar en termes de cinc factors fonamentals, i fer comparacions entre diverses condicions dels bàndols antagonistes, de cara a determinar el resultat de l'enfrontament. 

El primer d'aquests factors és la política; el segon, el clima; el tercer, el terreny; el quart, el comandant; i el cinquè, la doctrina. Cada general ha de conèixer aquests cinc factors. Aquell que els domina, guanya; aquell que no, perd. Per tant, a l'hora de planificar, s'han de comparar els següent set factors, valorant-los tots amb la màxima cura possible : 

1. Quin dirigent és més savi i capaç?
   
2. Quin comandant té més talent?
   
3. Quin exèrcit obté avantatge de la natura o del terreny? 
   
4. A quin exèrcit s'observen millor les regles i les instruccions?
   
5. Quines tropes són més fortes? 
   
6. Quin exèrcit té oficials i tropes més ben entrenades? 
   
7. Quin exèrcit administra les recompenses i els càstigs de forma justa?
   

Mitjançant l'estudi d'aquests set factors, seré capaç d'endevinar quin dels dos bàndols sortirà victoriós i quin serà el derrotat.

Comença la batalla.