Reiniciant

Els informàtics sabem que quan "tot falla, s'ha de reiniciar". Quan el sistema està sobrecarregat hem de prémer el botó de reset i esperar que es torni a reiniciar amb normalitat. Lo graciós d'això, és que hem aplicat a les màquines una cosa que el nostre cos coneix des de fa segles. Cada dia hem de dormir per reiniciar el nostre sistema operatiu.  

Dormir és arribar a la rendició. És el lloc on ja no lluitem més amb el nostre entorn i ens entreguem completament. Es confiar en què després de perdre la consciència funcionarem molt millor. Dormir és renéixer. Quan ens llevem semblem infants que veuen la llum per primer cop. Apareixem atordits a un nou món on hem d'ubicar-nos i se'ns ofereix l'oportunitat única de dissenyar la vida que comencem cada matí. 

Per fer això, no cal fer res gaire complicat. En comptes de saltar del llit i recomençar la nostra activitat de "persones ocupades" (fent avui el mateix que fèiem ahir...)  podem prendre'ns cinc minuts i declarar les nostres intencions per aquest dia. No per demà, ni per la resta de la vida : només per avui.

Éire

Banda sonora

Molley Malone - Soldier's song

Barreja de temps antics, ritmes i colors. Llençols de calitja amb aroma de terra humida cobreixen el verd esmeralda de l'illa. Camins encara antics, d'asfalt mal arranjat, estrets i corbats ens porten al destí. Cases amables amb regust de cançons i colors vius ens acompanyen durant el nostre trajecte. Com dos infants el sol i la lluna juguen a estirar la corda amb força molt igualada i

quan un roig místic tenyeix el cel, violins, acordions, guitarres, flautes i banjos omplen el silenci de la nit. Els pubs s'omplen de Guiness, notes i harmonia. Tot amanit d'una llum tènue i tradició amb color de fusta i escalfor de llar de foc. Els cants, la joia i la felicitat inunden el vespre. Les edats es dilueixen en una gran festa dels sentits. Tothom hi és benvingut.

Éire... el país on els avis són els reis de la festa!
Éire... el país que la música el defineix!
Éire... el país on passar-ho bé és tradició!

Irlanda

Comença el viatge...

La gallina dels ous d'or

El que durant molts anys ha estat la gallina dels ous d'or està a punt de servir-se a taula. El paradigma Ordinador, Sistema Operatiu i Aplicacions està arribant a la seva fi. S'ha declarat una nova batalla mundial. Els serveis WEB.

Durant molts anys hem instal·lat aplicacions als nostres ordinadors per poder tenir serveis. Al principi eren jocs i programes d'ofimàtica d'un sol participant. Després apareixeren les xarxes coaxials i internet amb mòdem ( alguns recordaran memorables partides al Duke Nukem ). Aquí ja podíem instal·lar algunes aplicacions on-line com el mirc o el Netscape Navigator. La velocitat va anar augmentant i aparegué el google. Internet va prendre forma i cada cop teníem més aplicacions que es connectaven a la xarxa per fer-hi gestions. I arribà la web 2.0. Un seguit d'aplicacions que ja no s'executaven sobre un ordinador sinó que eren executades des del servidor a través del navegador. Havien descobert que això no es pot piratejar i que a més es pot recollir informació dels usuaris sobre tot el que fan. Molt útil per avançar correctament.

El següent pas és obvi. Manegar-s'ho per aconseguir el màxim d'informació possible dels usuaris. Per això google es va treure un as de la màniga amb l'ampliació dels 2Gb als 7Gb actuals d'informació i l'ampliació d'aplicacions web per gastar-los. Ben organitzada i compactada, ocupa poc i al cap i a la fi, tothom té els mateixos documents. Hotmail el va intentar seguir amb una mediocritat que no va ser gaire ben acceptada pel públic. Però ara Microsoft ha desenfundat el seu mandoble més esmolat. Skydrive i Hotmail s'han unit i ofertaran 50Gb d'espai per a correu, fotos i tots els serveis en els que està treballant. Entre ells, l'esperat Office On-line. I tot a un preu de riure; gratuït.
Està clar que tothom vol aconseguir, com he dit, el màxim d'informació. Però... quin rendiment n'obtindran? Surt a compte la inversió i la infraestructura pel guany final? Youtube ha comprovat que no. I els altres?

Una bona correguda

Avui quan he obert els ulls, he pensat que el dia havia arribat. No podia deixar passar més temps. La necessitat trucava la porta i ho he tingut clar; necessitava una bona correguda. Content i animat m'he tret la son de les orelles amb una bona dutxa i he iniciat el matí amb un somriure esperant la tarda. Les feines s'han anat encavalcant una amb l'altra i el desgavell m'ha mantingut entretingut. Després he dinat i m'he preparat per l'ocasió. Una bona dosi de desodorant, camiseta i pantalons nets i cap a la cita. Uns quants moviments articulars per no fer cap mal gest i som-hi! Que comenci el moviment! Amunt i avall, un, dos, un, dos... concentració. No pararé fins que el cor em digui prou; fins al final. Després d'una estona d'escalfament, quan el cos comença a notar-se a to, inicio l'acció. Primer depressa, amb un moviment rítmic i constant. El cos ardent i els pèls de punta. La suor s'escapoleix per tots els porus. Batec boig i ment en blanc. Gemecs i exhalacions accelerades. He arribat al clímax. Relenteixo el ritme per recuperar l'alé. I amb força de voluntat al cap d'una estona hi torno! Fins a 4 vegades! L'orgasme que representa per mi superar el meu límit físic, l'orgull d'aconseguir allò que m'havia proposat, el plaer de sentir tot el teu cos tremolant i calent després d'haver-te donat tota la seva energia... m'enganxa (de tant en tant). Finalment, extasiat, cansat i amb una alegria que brolla de dins meu, torno a casa, em dutxo, descanso una estona i em poso Diana Krall "The best is yet to come" mentre entaforo la roba bruta a la rentadora i les bambes al balconet on m'esperaran fins que la crida de la natura em torni a xiular. 

De tant en tant, una bona correguda, és el millor que hi ha. Oi?

Microsoft

Una de les companyies de software més grans del món. Potser la més gran gràcies al sistema operatiu que va revolucionar la informàtica ara ja farà 20 anys i que ha seguit essent el primer estant instal·lat permanentment al 90% dels ordinadors personals del món. Una bona campanya de màrqueting? Un bon moment? No ho sé, però ara comença el seu declivi. I us explicaré perquè. 

Microsoft va aparèixer en una època en què cada ordinador portava el seu sistema operatiu particular. Talment com estaven fent els MACs fins fa pocs dies. Això provocava que no hi havia compatibilitat entre sistemes i era molt complicat dur a terme qualsevol programa o perifèric. I aparegué Microsoft que juntament amb l'arquitectura x86 dels PCs va revolucionar-ho tot. Es passà de màquines amb un funcionament i rendiment excel·lent a unes altres més barates i totalment compatibles. Evidentment tothom s'hi va tirar de caps i el senyor Bill va fer-se ric amb pocs anys. Si fa no fa, va fer el mateix que ha fet la evolució amb nosaltres. Va crear un sistema mediocre dins unes màquines mediocres, que no poden especialitzar-se amb res i poden fer-ho tot. Té gràcia oi? Amb errors, com nosaltres!

Contemporanis però en altres arquitectures hi havia els Unix, els Macs... que també han anat evolucionant. Dels Unix n'aparegué el Linux que incloïa una nova característica i és que estava creat per la comunitat per a la comunitat. Era gratuït i lliure. Mentre que el windows era llicenciat, privat i de pagament. Des de llavors d'això ja en fa més de 10 anys, el Linux ha anat agafant més quota de mercat i el windows ha anat forçant més i més els fabricants i els clients a usar el seu sistema i encarir les llicències. 

Ara, amb l'aparició d'internet, hem arribat al punt que surt més rendible tenir un DVD amb tots els programes pirates que intentar comprar llicències. T'estalvies molt i molts problemes i evidentment molts i molts diners. Però és aquest el bon camí? Això no és llibertat, és pirateria.  

Però segurament és el camí més pròsper fins a l'extinció del sistema. 

Us poso un exemple d'aquests cops de cua terminals. Últimament he adquirit llicències per a un grapat d'office i windows. I aquest és el camí que he seguit. Primer de tot has de llegir-te tots els tipus de contractes de llicència que t'ofereixen, que a banda de ser molts, són molt llargs i enrevessats. Cada llicència té el seu preu amb un interval de 500€ de diferència. Un cop llegits, entesos i escollit quin és el que més s'adapta al que tu vols fer,  has de buscar-te un proveïdor que NO és Microsoft i que serà diferent depenent del tipus de llicència que hagis escollit. Un cop tens el proveïdor li fas la comanda, et cobren una part dels diners per anticipat i després t'esperes tres setmanes a què resolguin el teu cas. Finalment t'envien un correu amb un excel on hi ha un reguitzell de codis i números totalment inútils per a l'usuari però que són importantíssims per a les locutores de Microsoft. Hi truques i allà et diuen que t'has de fer un compte de hotmail per poder accedir a la gestió dels teus codis. Ho proves i falla. Truques i falla. Resolen el problema. Tornes a trucar i et demanen si vols llicències MAC o VKS. No saps què vol dir. N'esculls una a l'atzar i torna a fallar. Finalment, accedeixes als codis i t'apareix un codi de sèrie que podràs utilitzar amb el programari que t'has de descarregar del seu web a una velocitat ridícula. Tot per poder instal·lar un Office i un Windows legalment. 

No esteu amb mi que això és l'inici de la fi? Qui vol seguir tot aquest procés tenint alternatives? Cada cop menys gent. 

Temps de canvi

Gaudiu del canvi. 

Pas a passet

Fa uns 30 anys es va crear ARPANET, una connexió entre computadores. Aquesta xarxa connectava tres universitats de Califòrnia i una d’Utah. Va ser l’origen d’internet. La xarxa disposava de molts serveis, però d’aquests els més importants van ser i són la transmissió de fitxers ftp i la visualització de pàgines d’hipertext.  Aquest últim ha estat el centre del que s’ha anomenat internet fins arribar al punt de confondre el terme. Cap dels seus creadors era conscient que amb aquella primera connexió canviaria el destí de la societat. Cap d’ells era conscient que estava iniciant una nova era. L’era de la informació globalitzada. Des d’aquell moment s’ha iniciat un avenç imparable i exponencial d’aquesta tecnologia. El 2006 internet ja arriba als cent millions d’usuaris.  D’això fa més de 10 anys. Avui hi ha 1.076.203.987 usuaris i creixent un 200% cada any i gairebé cap d’aquests usuaris és capaç de pensar la seva vida sense els serveis que ofereix.

Cap on estem anant? On ens portarà aquesta nova era?

Tot això i més en futurs posts :D

Enginyer o no enginyer? Aquesta és la qüestió

Durant els últims dies hi ha hagut bastant rebombori al voltant de la possible desparició de la carrera d'informàtica a les noves titulacions de l'espai europeu. Ha quedat gairebé desmentit que això no serà així. Però per tenir una mica més fresc i aclarir el tema posem-hi una mica d'ordre. 

El nou Pla de Bolonya defineix tres nivells : 

•  Grau o Bachelor's degree de 90-120 ECTS.
  
• Màster o Master's degree de 180 - 240 ECTS.
• Doctorat o Doctoral degree
• ----> Fase formativa (Cal grau)
• ----> Fase d'investigació (Cal màster o fase formativa)

Per extrany que sembli, cada universitat declararà el pla d'estudis i el registrarà al nou registre d'universitats i estudis europeu que a la vegada el validarà. Així doncs sempre que es citi un títol caldrà dir també tot darrera de quina universitat és. Al més pur estil americà. A partir d'aquesta informació puc gairebé assegurar que la convalidació dels títols actuals amb els europeus serà única i exclusivament cosa de la Universitat que l'ha emès. Tot i això, aquells que vulguin podran seguir utilitzant el títol espanyol d'Enginyeria Informàtica, però no serà oficial a europa. Tindrà valor de títol propi. 

La convalidació, serà la següent : 

• Llicenciat, Arquitecte o Enginyer tècnic: Els correspon el títol de grau. La universitat, però, tindrà la capacitat de donar atribucions de màster als llicenciats. Se suposa que el consell universitari espanyol prendrà una decisió comuna. Tot i això, pagant Sant Pere canta, i com que les universitats obtenen els beneficis dels alumnes, amb calers segurament també es podrà solucionar. No creieu?
• Diplomat, Arquitecte tècnic o Enginyer tècnic: Els correspon el títol de grau. 

Tot això pel que fa referència a les titulacions de l'espai educatiu europeu. 

El nucli de l'escàndol al sector de les noves tecnologies els últims mesos, però, no és amb quin títol es convalidarà la carrera sinó quines retribucions professionals es tindran un cop obtingut. Des que existeix la informàtica no n'hi ha hagut. Això implica que des dels principis no hi ha hagut responsables "oficials" en cap sistema informàtic o arquitectura tecnològica i que per tant tothom pot construir-ne i fer-se'n "responsable". Tingui els coneixements o no. Jo no estic del tot d'acord que les retribucions professionals hagin de venir d'un títol universitari, però sí que crec que en un futur caldrà regular-ho per garantir al seguretat dels sistemes socials. Sobretot amb l'arribada de la intel·ligència artificial, la robòtica i la nanotecnologia. A dia d'avui és gairebé inverosímil que t'operi un metge que no sigui metge o que et dissenyi una casa un col·lega. En canvi no hi ha problema amb què el sistema que utilitza l'arquitecte sigui fet per un col·lega o que el metge operi amb tecnologia desenvolupada per la comunitat. En certs camps cal una supervisió que asseguri un correcte funcionament. Així doncs o tots tenim retribucions professionals o que no en tingui ningú. Segons el que ha sortit publicat a les fitxes de competències, la informàtica seguirà com sempre. Sense tenir-ne. 

Tot i això, acabo de llegir que el dia 12 es tornaran a realitzar les votacions per la assignació de competències laborals. A veure què en surt. 

Què en penseu de tot plegat?

Bicicles de filferro

València. Pensión Lyon. Petites escletxes de sol m'acaricien i una suau música em desperta. Pujo la persiana, obro la finestra i observo l'entorn. Al carrer, assegut sense molestar ningú hi ha un home. Escabellat, mal forjat i amb un radiocasset vell fa festa del seu ofici. L'alegria que desprenen els seus gestos i expressions és encomanadissa. Però totes les persones anònimes que circulen davant seu es protegeixen darrera un mur de la seva llum. I marxen mirant-se'l de cua d'ull compadint-se de la seva situació. Alguns ho aconsegueixen i trenquen un somriure de superioritat. Ell però, segueix al seu món. Feliç. I els altres, enganyats.

Perquè per por a semblar bojos, estem disposats a pagar el preu de la nostra pròpia felicitat?

Parsifal

L'Orquestra de les Arts i les Ciències de València ha fitxat "temporalment" ( com tots els contractes dels últims temps ) la meva germana per tocar en aquesta fantàstica òpera de Wagner. Sis hores de música, interpretació, llum, color i riqueses amb una entrada al mòdic preu de només 160€. I jo, guiat pel meu fantàstic GPS nou, l'acompanyaré fins la ciutat i passaré allà tot el cap de setmana!!! 

Alguna recomanació???? 

3,2,1... BANG!

Em presento per primer cop al món de la Blogosfera. Durant els últims temps, el web 2.0 i les xarxes socials estan marcant les noves tendències de comunicació entre els individus socials actius. I crec que no en puc quedar fora. No hi ha gaires canals que permetin tal nivell de llibertat a un cost tant baix per donar-me a conèixer i fer públic allò que m'importa o m'interessa. És per aquest motiu que he decidit també prendre part en aquest joc i iniciar el meu propi "Quadern de bitàcora".

Vull fer d'aquest espai un punt de trobada. Un lloc on tothom pugui saber quina és la meva trajectòria tant a nivell personal com professional. En definitiva espero construir el meu propi Butlletí Oficial de l'Albert ( BOA ). A la vegada, també publicaré aquells avenços i descobriments que realitzi tant a l'entorn de la Casa de Cultura, on treballo com a assalariat, com a l'entorn professional autònom, al que hi dedico estones de temps lliure.

Us animo doncs a registrar-vos al meu RSS o bé a passar pel meu raconet quan us vingui de gust per saber de mi!!!