Apareixen al
blog les dades estadístiques de la sinistralitat declarades per la DGT. I no puc fer més que quedar bocabadat i potenciar encara més el meu pensament que la majoria dels radars només serveixen per recaptar, que on n'hi hauria d'haver no n'hi ha i que només pensen en amortitzar. Resulta que segons ells mateixos la taxa de morts, on el factor desencadenant és la velocitat, només és del 0,4%. Tot i això segueixen dient que correm massa. I potser sí que és veritat ( en certs punts ) però acostuma a ser on no hi ha els controls. Si això ho sumem a què un 60% dels vehicles mortals són cotxes i motos, només se'n pot treure una conclusió. Money, money.
Però per altra banda, i fent referència a l'article del blog "
dit a la llaga", trobo les prohibicions en aquest àmbit totalment discriminatòries. Si em diuen que no puc córrer perquè puc fer mal a altres, perquè em deixen conduir sense veure-hi tres en un burro o sense tenir pràctica al volant? I ja que hi som, si les limitacions potencien tant la seguretat perquè no prohibeixen fumar als locals públics o perquè no es prohibeix fornicar sense preservatiu? Ei, així evitaríem molts problemes que causen molta més mortalitat que la velocitat.
Ja n'hi ha prou de demagògia. De morts també n'hi ha d'atracaments, de robatoris, de pallisses, de violacions, de violència de gènere, de càncer, de drogues i molts casos més. Això sí, molts casos més d'on no en poden treure cap caler. Ja ho veig com va això, allà on hi ha calers fàcils ja ho controlen ells i cada cop més i on no n'hi ha ja ens ho farem nosaltres. És això, oi?
Crec que la millor opció per reduir la sinistralitat serà, doncs, crear una empresa privada que es dediqui a posar radars i cobrar de cada multa un percentatge ( com les grues municipals ). Cal fer-ho més eficient, l'administració és massa lenta i es perden molts infractors en aquest procés. Jo sé perfectament on posar-los per amortitzar-los en uns dies i per tant obtenir un benefici a curt termini i a més contribuir al benestar social. Quina meravella! A què esperem?