L’enveja no mou el món, pq no genera valor ni riquesa. Només és el motor dels mediocres, dels que són incapaços d’estimar amb generositat, valor i esforç. A Espanya, l'anticatalanisme no és una qüestió d'enveja sinó un negoci, sobretot mediàtic. Tot i que seria injust no dir que els programes que s’alimenten d’individus com aquest tenen molta audiència a casa nostra, jo encara penso que la mitificació de la mediocritat que s’esdevé a Espanya, no s’entén dins el sistema de valors que defineix el catalanisme. Fins hi tot en quelcom tant fonamental com la llengua, hi podràs trobar aquests petits matisos que fan que el nostre sigui un gran país. Per exemple, algú li hauria d'haver dit als assessors de campanya del sr. Montilla que usar com a lema pels cartells electorals: “ara toca treballar dur”, és totalment incorrecte. A Catalunya, el que fem és treballar de VALENT. Notes oi, la subtil diferència? El que fa que encara no siguem tant imbècils com el paio del vídeo?
Nascut i vivint a Girona però amb fortes arrels Selvatanes. La meva formació acadèmica és Enginyeria Informàtica i Direcció de Sistemes de Qualitat i Excel·lència Empresarial.
Actualment treballo a la Casa de Cultura com a director d'informàtica així com d'autònom durant una part del temps lliure. M'encanta la música i tocar instruments. L'acordió és el meu nou company des de fa uns mesos.
Em defineixo aprenent pràctic i somniador. Amant dels reptes i els misteris i obert a noves experiències i filosofies.
L’enveja no mou el món, pq no genera valor ni riquesa. Només és el motor dels mediocres, dels que són incapaços d’estimar amb generositat, valor i esforç.
ResponEliminaA Espanya, l'anticatalanisme no és una qüestió d'enveja sinó un negoci, sobretot mediàtic.
Tot i que seria injust no dir que els programes que s’alimenten d’individus com aquest tenen molta audiència a casa nostra, jo encara penso que la mitificació de la mediocritat que s’esdevé a Espanya, no s’entén dins el sistema de valors que defineix el catalanisme.
Fins hi tot en quelcom tant fonamental com la llengua, hi podràs trobar aquests petits matisos que fan que el nostre sigui un gran país.
Per exemple, algú li hauria d'haver dit als assessors de campanya del sr. Montilla que usar com a lema pels cartells electorals: “ara toca treballar dur”, és totalment incorrecte. A Catalunya, el que fem és treballar de VALENT.
Notes oi, la subtil diferència? El que fa que encara no siguem tant imbècils com el paio del vídeo?