Servidor correu electrònic

Actualment els correus electrònics són la farina que sustenta el pastís del món. Cada segon viatgen per la xarxa milions de textos esperant ser visualitzats, i si pot ser contestats amb la màxima celeritat. Però com podem crear-nos el nostre propi servidor de correu electrònic emulant un ISP? 

Com sempre compto que utilitzem com a sistema operatiu una distribució debian lliure o derivats. En ella hem d'instal·lar dues aplicacions bàsiques. 

• Postfix:  És un aplicatiu que interpreta les comandes SMTP que conté un correu electrònic. No cal oblidar que un correu no és res més que un text pla, amb una estructura i unes comandes determinades que indiquen què n'hem de fer. Doncs això és el que fa aquest programa. Quan arriba un correu o bé n'enviem un, ens gestionarà aquest fitxer de text, enviant-lo al servidor destí o a la bústia d'entrada de la persona indicada. És important tenir en compte que la majoria de SMTP només permetran enviar correus a persones identificades ( per evitar spam ) i de la mateixa manera generarà un relay (o reenviament de correu ) amb contrasenya i així ho haurem de configurar si volem obtenir un correcte funcionament. 

• Dovecot: Aplicatiu que ens permet gestionar els protocols POP3 i IMAP. Aquests protocols només fan referència a les bústies d'entrada. El protocol POP3 permet descarregar correus a un aplicatiu de correu electrònic i el protocol IMAP ens permetrà a més de descarregar els correus, tenir-los organitzats amb carpetes. Un cop tenim aquesta capa per sobre del postfix, podem consultar els nostres correus amb els aplicatius més comuns com l'outlook o el thunderbird. 

Amb aquestes aplicacions ja podem gestionar correctament un servidor de correu electrònic i utilitzar-lo pels nostres correus personals. 

Buika

Aquesta mallorquina de mare guineana, fa temps que em té captivat. La força amb què canta podria ser l'enveja de qualsevol cantaor i la veu mig trencada li dóna una calidesa especial. Va aparèixer a la meva vida, com moltes altres coses interessants, posant-nos al dia amb la meva germana i des de llavors no n'he pogut estar al marge. Aviat vindrà a l'auditori de Girona amb el seu nou disc "Niña de fuego" i jo hi vull ser per viure-la una estona.

Discover Concha Buika!

Els 80

Últimament hi està havent una controvèrsia envers els límits de velocitat a l'entrada de Barcelona que m'està desagradant profundament. El senyor Joaquim Nadal, uns dies enrera quan tornava a les 5 del matí d'alguna "reunió" es va sentir estúpid passant per les rondes per venir a dormir a la seva mansió del barri vell conduint a 80Km/h. Més o menys com tots els que ens hi hem trobat. Completament sols, sense cotxes al voltant, en una carretera de 3 carrils de la que no veus el final i amb una velocitat ridícula per evitar ser fotografiat. Com a molt sortirà algun vianant despistat o un suicida! Doncs bé, després de viure en la seva pell aquesta situació, va sentir l'imperatiu de canviar-ho i va fer una roda de premsa per informar a tothom que s'hauria de poder circular més depressa a les nits; quan no hi ha ningú. Simplement brillant. Lent, però brillant.  

Aquesta notícia que suposo que us ha astorat a tots denotant tanta clarividència, em va alegrar el dia. Per fi es posaven sobre la taula els límits de velocitat imposats des de fa més de 50 anys. Però l'alegria em va durar poc. Primer, el director del servei català de trànsit va sortir amb una llança indicant molt finament que estem contaminant més del compte. I que coi! De fet, el ridícul límit de velocitat NO ÉS PER RECAPTAR sinó perquè així es contamina menys. És interessant apreciar que en aquesta afirmació no es té en compte el nombre de cotxes, sinó la velocitat com a índex de contaminació. Del tot desencertada o com a mínim, mal argumentada. Però després per més inri i augmentar la glòria acumulada a mitja traca de cagades dels últims dies, el senyor SAURON va posar més llenya al foc. De vegades sembla que li agrada ser el centre d'atenció (i de les burles) amb les seves collonades. Tots sabem que si ets verd, no contamines. Vas amb bicicleta i transport públic. Però com sempre també oblida que el discurs polític no pot barrejar-se amb el discurs tècnic. I que els vots els donem nosaltres. I que els mitjans són els que són i que la gent no és imbècil. Realment, conec poca gent que utilitzi la bicicleta per anar de Girona a Barcelona, encara que ell cregui que és el transport més net. I de la viabilitat del tren, val més no parlar-ne. 

En definitiva. Que menys retòrica i més facilitats. Que si realment volen rebaixar la contaminació que aportin alternatives reals i no més multes als ciutadans. Hi ha molts altres serveis per millorar i no he sentit que en nombressin cap! 

Per això, i perquè ja n'estic una mica fins als nassos de sentir-me limitat, dic SÍ A UN REPLANTEJAMENT DELS LÍMITS DE VELOCITAT A TOT CATALUNYA. 

Perdonin les molèsties. 

La fi dels DRM

Finalment Apple dóna per acabada l'etapa de protecció dels drets d'autor al sector del multimèdia. Com tots sabeu, la majoria de sistemes i perifèrics multimèdia, entre els quals hi ha els iPod, han estat utilitzant els últims temps DRM (Digital Rights Management). Això és un sistema de protecció per programari i per software que impedeix la còpia il·legal o legal de les cançons i vídeos descarregats o comprats legalment. L'iTunes ha aplicat aquest sistema a la gran majoria de cançons descarregades. Tot i això, també n'ha tingut sense protecció. El fet que tant s'hagin descarregat en la mateixa quantitat tant unes com les altres, ha demostrat que la no-protecció no implica la còpia ni la distribució il·legal i que per tant, no és necessari esmerçar esforços en protegir res. Allò que està protegit és més susceptible de ser copiat il·legalment i de ben segur que algú ho farà. 

Així doncs, podem dir que estem davant la caiguda de l'empresa que ens està cobrant per qualsevol dispositiu d'emmagatzematge en concepte de drets d'autor? Estem a l'inici de la fi de l'SGAE?

Pare coll

Ahir el restaurant suca mulla es va omplir d'exalumnes del Pare Coll de Sant Narcís de la quinta del 81. Catorze anys després, arriba el retrobament. Tot s'ha de dir, i encara que no ens agradi reconèixer-ho, gràcies al facebook. 

La majoria d'ells estaven com sempre. Les mateixes cares d'anys enrere, amb les mateixes personalitats llaurades pel temps. Cadascú ha seguit el seu camí i malgrat sortir d'allà mateix, bastant diferent. És alegre veure com tothom ha anat creant la seva vida a la seva manera. Alguns han decidit viure a l'estranger i fan vida a París, Budapest o fins i tot Sidney. Altres s'han volgut quedar aquí i obrir un negoci o treballar i estar tranquil. Hi ha de tot: universitaris, empresaris, treballadors, bohemis, djs, comercials... i sobretot, nens. Molts ja tenen alguna criatura sota la seva responsabilitat. Segurament perquè molts d'ells disten bastant del meu entorn i de la meva gent, em va sobtar que molts ja tinguessin família, i estesin casats seguint una vida estable des de fa anys. Me n'alegro molt per ells i suposo que certament, ja toca.   

Tot plegat em va produir una estranya sensació d'entre desconcert, nostàlgia, curiositat i il·lusió. Tornava a estar envoltat dels amics del cole; d'aquella gent amb qui he compartit molts anys de la meva infantesa i dels que havia perdut la pista, tot i viure tots molt a prop! Les històries i anècdotes de classe i de les excursions no van parar en tot el sopar. La repassada a les múltiples fotos que la gent va portar. El retorn a una època que només es pot recordar amb dolçor. Jo diria que ahir vam crear un parèntesi temporal al nostre voltant, on hi érem tots, i vam gaudir d'una regressió molt emocionant, tendre i picaresca cap a l'infantesa.   

I cal dir que hi ha coses que no canvien mai. Quan ens vam seure a taula, els nens amb els nens i les nenes amb les nenes. Només faltaria! 

Visca el Pare Coll i visca la quinta del 1981!!!

Fins la pròxima!!!

Nyacres

Després de tanta teca, nadal, festes, regals, petons, família, pau i germanor torna a començar l'any. I com sempre s'inicia amb cap d'any, reis, aniversaris variats (entre els quals hi ha el meu ( sí sí, tu el despistat, és el 18)),  i les nyacres!!! Què, com? Sí! Demà és el dia d'Espolla (Alt empordà) i les nyacres. Un gran campionat de cant improvitzat on es batran en duel els més brillants rimadors de les contrades catalanes. Entre garrotins, jotes, albades i corrandes podrem gaudir d'un gran espectacle. Segurament el més divertit de l'àmbit cultural trandicional.

El planning és el següent i tu et pots apuntar al grup que t'agradi més: 

Grup 1: Dinar, pre-combat a les 7:30, sopar i combat final a les 22:00.

Grup 2: Marxar a les 8 per sopar i assistir només al combat a les 22:00.

¿Y tú de quién eres?

Garrotín del parrano

Fins demà!!!

Bon any!

Heu provat mai de desenfocar-vos una mica
per veure-hi millor?