dissabte, 10 de gener del 2009

Pare coll


Ahir el restaurant suca mulla es va omplir d'exalumnes del Pare Coll de Sant Narcís de la quinta del 81. Catorze anys després, arriba el retrobament. Tot s'ha de dir, i encara que no ens agradi reconèixer-ho, gràcies al facebook. 

La majoria d'ells estaven com sempre. Les mateixes cares d'anys enrere, amb les mateixes personalitats llaurades pel temps. Cadascú ha seguit el seu camí i malgrat sortir d'allà mateix, bastant diferent. És alegre veure com tothom ha anat creant la seva vida a la seva manera. Alguns han decidit viure a l'estranger i fan vida a París, Budapest o fins i tot Sidney. Altres s'han volgut quedar aquí i obrir un negoci o treballar i estar tranquil. Hi ha de tot: universitaris, empresaris, treballadors, bohemis, djs, comercials... i sobretot, nens. Molts ja tenen alguna criatura sota la seva responsabilitat. Segurament perquè molts d'ells disten bastant del meu entorn i de la meva gent, em va sobtar que molts ja tinguessin família, i estesin casats seguint una vida estable des de fa anys. Me n'alegro molt per ells i suposo que certament, ja toca.   

Tot plegat em va produir una estranya sensació d'entre desconcert, nostàlgia, curiositat i il·lusió. Tornava a estar envoltat dels amics del cole; d'aquella gent amb qui he compartit molts anys de la meva infantesa i dels que havia perdut la pista, tot i viure tots molt a prop! Les històries i anècdotes de classe i de les excursions no van parar en tot el sopar. La repassada a les múltiples fotos que la gent va portar. El retorn a una època que només es pot recordar amb dolçor. Jo diria que ahir vam crear un parèntesi temporal al nostre voltant, on hi érem tots, i vam gaudir d'una regressió molt emocionant, tendre i picaresca cap a l'infantesa.   

I cal dir que hi ha coses que no canvien mai. Quan ens vam seure a taula, els nens amb els nens i les nenes amb les nenes. Només faltaria! 

Visca el Pare Coll i visca la quinta del 1981!!!

Fins la pròxima!!!


1 comentari:

  1. De fet aquests sopars (tot i que encara no n'he assistit a cap) et permeten una regressió enrere i traçar una colla de camins del tipus "what if" que sempre és interessant contemplar.

    ResponElimina