Camaleó, del grec chamai “lleó de terra”. Petit rèptil de sang freda, de colors vius, tranquil, amb mirada estràbica i la llengua molt llarga. De segur que tots n’heu vist algun o potser fins i tot n’heu tingut. Durant molt temps s’ha dit que els camaleons són éssers místics i divins. Es creia que vivien de l’aire degut a què mengen molt poc i que poden estar moltes hores sense moure’s. Mireu si n’eren de santificats que fins i tot la Bíblia prohibeix menjar-los!
Antígono de Caristo va escriure a la seva obra que els camaleons tenen la capacitat de canviar el seu color segons l’entorn on es troben com a mitjà de camuflatge. I aquesta afirmació ha traspassat els temps i encara avui és vàlida per a molta gent. Tot i això, no és certa. Els camaleons canvien el seu color seguint el seu estat emocional. Quan senten por, ràbia, atracció o algun altre sentiment primari es reajusta el nivell de separació entre capes de cèl•lules cromatófores i canvia el seu color corporal.
Us imagineu ara que les persones tinguéssim la mateixa capacitat? Ens canviés el color de la pell segons el nostre estat emocional? Seria molt avantatjós per autoconeixement, però també donaríem molta informació als altres.
Antígono de Caristo va escriure a la seva obra que els camaleons tenen la capacitat de canviar el seu color segons l’entorn on es troben com a mitjà de camuflatge. I aquesta afirmació ha traspassat els temps i encara avui és vàlida per a molta gent. Tot i això, no és certa. Els camaleons canvien el seu color seguint el seu estat emocional. Quan senten por, ràbia, atracció o algun altre sentiment primari es reajusta el nivell de separació entre capes de cèl•lules cromatófores i canvia el seu color corporal.
Us imagineu ara que les persones tinguéssim la mateixa capacitat? Ens canviés el color de la pell segons el nostre estat emocional? Seria molt avantatjós per autoconeixement, però també donaríem molta informació als altres.
Virtut o defecte?
Entrades
De fet, les persones ja canviem l'aparença en funció de les emocions... El problema és que el missatge mai queda 100% clar, i que si es vol es pot amagar.
ResponEliminaDefecte! No et serveix pas ser tansparent per poder-te coneixer millor a tu mateix...crec jo...si de cas serveix pk els altres ho sàpiguen TOT de tu... Quin rollo no? amb lo macu que són els "intringulis" emocionals!
ResponEliminaDe fet, crec que justament el fet d'aprendre a comunicar els teus sentiments és el que et fa créixer.
Estic d'acord en què no és una virtut, però... un defecte?
ResponEliminaEn tot cas, jo també penso que no serveix per a res! I no pas per això dels 'intríngulis' emocionals, sinó perquè de fet... què aportes als altres canviant de color amb les emocions?
Potser el que ens cal aprendre és a pintar-les d'un color plausible per a tothom (començant per un mateix). No s'hi guanya res, ensenyant el teu gris arreu!