divendres, 6 de març del 2009

Com comunicar?

1. Un únic gran missatge

El missatge ha de ser gran: ha de transmetre un valor. Cal tenir en compte que l’audiència fa un esforç per escoltar la ponència, i es vol emportar un missatge, un valor. No deixar clar quin és el valor a transmetre, és una falta de respecte cap a ells.

Consell: abans de començar a preparar res, cal pensar / escriure en una sola frase allò que volem dir: el missatge.



2. Explicat de forma memorable
(explicació conceptual vs. narració simbòlica)

“Som animals eminentment visuals. El que ens entra pels ulls, ràpidament truca a la porta de les emocions”. Sebastià Serrano
“Tendim a recordar amb major facilitat aquells fets que encaixen en una narració. No hi ha dubte que la informació estadística abstracta no ens influeix tant com l’anècdota, per sofisticada que sigui la persona”. Nassim Nicholas Taleb

Consell: un cop ben estructurada la informació a donar, va bé buscar una narració –una manera d’explicar que connecti amb vivències individuals-. Cal recordar que ens dirigim a tot l’auditori, però també a cada individu per separat.



3. En un llenguatge que connecti


El llenguatge que utilitzes depèn dels altres, no de tu... però diu molt de tu.
El llenguatge molt tècnic amaga inseguretat –perquè no dóna possibilitat al públic d’interpel•lar -; és una protecció.

Consell: repensar el tema a comunicar i, en el cas que l’audiència sigui de diferents nivells, millor parlar per l’audiència del nivell inferior.



4. El missatge que compta és el que capta la gent


El 93 % d’allò que comuniquem no depèn del què diem:
7 % paraula
38% to de veu
55% llenguatge no verbal

Per tant, del que volem dir al que rep l’audiència hi ha una gran diferència: l’estat d’ànim. Hi ha “mecanismes de contagi” que fan que l’audiència rebi allò que no diem: les neurones mirall, les intuïcions... la cara dóna informació que sentim, encara que no la podem racionalitzar. Per tant, en realitat, comuniquem el que sentim i prou. Comunicar és sempre un diàleg. Els que escolten, també comuniquen al ponent amb els ulls. El receptor pot rebre 450 paraules per minut. El ponent en sol enviar unes 150: si n’envia més, ens col•lapsa. Si n’envia menys, ens adormim. Per tant, tenim 2/3 parts de la capacitat del cervell sense funcionar. Si el comunicador no està amb nosaltres, ens despistem. El gran enemic del ponent, són els papers, perquè dificulten el diàleg amb l’audiència.

Consell: establir el màxim possible un diàleg amb l’audiència. Mirar-nos per dins abans de començar: com estem? Ens creiem el missatge que donem?...



5. Convidant enlloc d’empènyer

Intentar convèncer no convenç. El que convenç, és mostrar-se convençut. La decisió de convèncer és del receptor, no del comunicador (aquest no pot fer res perquè l’altre s’ho cregui). Impactar i convèncer no és el mateix. (en la política, per exemple, s’utilitza l’impacte i s’oblida del convenciment, perquè el que surt a premsa és l’impacte!)


El missatge que donem ha de guiar, inspirar i seduir.
Les coses que només s’entenen s’obliden.
Les que se senten, es recorden sempre.

Extret de la conferència de Ferran Ramón-Cortés, autor de l'illa dels cinc fars.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada