La lluna ha embruixat les nits d'estiu d'aquesta setmana. El capvespre i els espais exquisits m'han embolcallat en el seu encant i m'han ofert unes estones de sensualitat extraordinàries. La música s'ha escolat per tots els racons del meu cos fent-lo vibrar amb força.
El marc incomparable de les escales de la Catedral em van acollir dimarts. Un sopar temàtic, un espai deliciós de mestissatge, punt de trobada i descans i la Rokia Traoré. Un concert amb els colors i l'energia de l'Àfrica malinesa. Explosiva i sensual va delaitar el públic amb tot l'esplendor de les arrels Africanes amb un final apoteòsic de dansa davant l'escenari es va posar el públic a la butxaca. El temps va desaparèixer durant l'hora i mitja de concert.
I ahir què dir-ne. Richard Galliano dins el glamourós espai del Grec, entre jardins i misticisme, va aparèixer amb el seu quartet d'una finura extraordinària. Un pianista virtuós, un baix innovador, un bateria sensible i un acordionista excel·lent. El jazz i la bossa-nova van impregnar el mur de roca i l'amfiteatre amb el virtuosisme dels intèrprets.
Tot plegat... una delícia.
dijous, 9 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada