dilluns, 5 de juliol de 2010

L'eficàcia de la dolçor





L’aprenent de filosofia Leònides estava furiós perquè algú li robava sistemàticament una gallina del corral. Un dia, esperà guaitant des de la finestra tota la nit i veié que el lladre era el seu veí Samsó. En aquell moment el pols se li accelerà i la sang li bullí. Tant bona persona que semblava – pensava - i ara resultava ser un carronyaire. La ràbia l’omplia i només podia pensar en com es venjaria d’aquella ofensa. Però la raó prengué el control i anà a dormir intentant tranquilitzar-se una mica. Potser aquella no era la manera, o això volgué creure. L’endemà anà a l’Àgora per comentar aquesta situació al seu mestre Sòcrates. Leònides necessitava saber què podia fer per perdonar a la persona que l’havia robat i traït la seva confiança. I inicià una llarga conversa amb Sòcrates que s’interessà molt pel tema.

[...]

- Quan es vol ensinistrar un llop, Leònides, què és més efectiu? Les carícies o les patacades?
- Doncs no ho sé, mestre. – Respongué l’aprenent.
- No ho saps? – Replicà amb un to de superioritat – Doncs para la galta que et queda molt per aprendre encara!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada