L’aprenent de filosofia Leònides estava furiós perquè algú li robava sistemàticament una gallina del corral. Un dia, esperà guaitant des de la finestra tota la nit i veié que el lladre era el seu veí Samsó. En aquell moment el pols se li accelerà i la sang li bullí. Tant bona persona que semblava – pensava - i ara resultava ser un carronyaire. La ràbia l’omplia i només podia pensar en com es venjaria d’aquella ofensa. Però la raó prengué el control i anà a dormir intentant tranquilitzar-se una mica. Potser aquella no era la manera, o això volgué creure. L’endemà anà a l’Àgora per comentar aquesta situació al seu mestre Sòcrates. Leònides necessitava saber què podia fer per perdonar a la persona que l’havia robat i traït la seva confiança. I inicià una llarga conversa amb Sòcrates que s’interessà molt pel tema.
- Quan es vol ensinistrar un llop, Leònides, què és més efectiu? Les carícies o les patacades?
- Doncs no ho sé, mestre. – Respongué l’aprenent.
- No ho saps? – Replicà amb un to de superioritat – Doncs para la galta que et queda molt per aprendre encara!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada