Atenció i percepció temporal

Ahir a la Contra de la Vanguardia apareixia un article de Jean-Pierre Garnier el pare de la teoria del desdoblament temporal. En resum ell diu el següent:

"Tenim un cos molt ben fet que ens permet projectar-nos al futur: veure'l , corregir-lo i tornar per viure'l. I és durant la nit quan tenim aquesta capacitat de corregir allò que construirem durant l’endemà. Podem veure els perills abans de viure'ls i mitjançant la intuïció esborrar-los."

Realment així d'entrada pot sonar molt místic. S'hi pot estar d'acord o no, però en tot cas no es pot passar per alt. La teoria en física està demostrada ( de moment ). NO existeix un sol temps, sinó que existeixen molts temps... i no tothom el viu en la mateixa velocitat. També és cert que el passat no es pot canviar, però que segons les teories quàntiques nosaltres estem en una indecisió temporal respecte al NOSTRE futur.

Per altra banda, mirant vídeos i experiments psicològics em vaig trobar amb els resultats del mític vídeo del goril•la passejant-se pel mig d'uns paios que es passen una pilota. En l'experiment et demanen que comptis els cops que es passen la pilota els de l'equip blanc. I mentrestant passa un goril•la pel mig. Un cop finalitzat el vídeo, només el 50 % dels participants se n'havia adonat de la presència del goril•la. Com aquest n'hi ha molts. Si amb un experiment tant simple com aquest ja no som capaços de veure'l, quantes coses se'ns poden escapar?

De l'estudi se'n conclou el següent:

"Com més et concentres en el que esperes veure, menys probable és que vegis allò inesperat. (...) Existeix una quantitat il•limitada d'informació al món, però la nostra capacitat per parar atenció a la informació és molt limitada. Si estàs limitat en el nombre de coses a les que pots parar atenció, i l'atenció és la porta d'entrada a la consciència, només pots ser conscient d'un subconjunt molt limitat del que hi ha allà fora."

Per tant, amb tot això, m'atreveixo a dir que el moviment holístic o la nova religió no és res més que la conseqüència d'haver arribat a l'autorealització ( Maslow ) d'alguns éssers de les societats avançades. Tots junts hem creat un model que ens permet deixar de parar atenció a sobreviure i així estem més oberts a les coses que passen i a nosaltres mateixos. Potser la religió és un producte de la nostra consciència per deixar de parar atenció al món físic i és en realitat necessària ( tot i que evidentment no tal i com s'ha impulsat històricament ).

Així doncs... jo també diré com en Mulder... I want to believe.

Si us interessa saber més sobre la teoria del desdoblament del temps podeu trobar-la detallada al seu llibre llibre.

PS: Bé, s'acosta l'hivern i escriure ve més de gust, oi?