divendres, 17 d’abril del 2009

The temptations



Quan la lluna brilla i la tranquil•litat de la nit t’acarona, prens un glop de whiskey i somrius davant el teu destí. Assegut a la cadira que t’ha vist crèixer, alces els ulls al cel i permets que el vent i les emocions envaeixin el teu cos. Tanques els ulls i passeges una estona pels jardins de la memòria.


L’ambient de la casa dels avis i la remor d’aquell tocadiscos vell i atrotinat que encara guardes dels teus ancestres, et porten a un món antic, en blanc i negre, on tot brilla, tot sembla més planer i embolcallat en un embruix de sensualitat. La música que sona, t’alegra, et transporta i et meravella que allò que va fer feliços als teus avantpassats, ara també et fa feliç a tu.


Potser els temps canvien, però l'essència roman inalterable.


2 comentaris:

  1. Té gràcia, per que sovint les coses son tant senzilles o complicades com les vulguem fer... I la bona música sempre ajuda!

    ResponElimina
  2. Comparteixo aquestes sensacions!
    Un encís!

    ResponElimina