Hidrogen, per fi?

Blest machine

Japó torna a la càrrega amb nous invents revolucionaris. Aquest cop ha estat l'empresa Blest que ha començat a comercialitzar un superconvertidor que transformarà tot el plàstic que tinguis en petroli.Segons diu, l'aparell pot convertir un quilo de plàstic ( déu ni do ) en un quart de petroli en brut que després si calgués es pot refinar per aconseguir combustible. L'únic petit problema és que el seu cost és una mica elevat, uns 10.000$.

Tot i això, ara sí que comencem a veure el camí cap al reciclatge.. i del japó havia de venir.

Blest co. 

Tècnica Pomodoro

Com diu Masoni, no tinc temps per pensar. Cada dia, la feina s'acumula, tu vols ser eficient però el temps t'estressa i les distraccions aconsegueixen allargar les feines més del que hauries pensat mai. De vegades tant que acabes el dia sense haver fet res de gros, només resolent cosetes petites. Doncs per evitar això he trobat la tècnica pomodoro que començaré a provar a partir d'avui. Aquesta tècnica es basa en fer períodes de feina de 25 minuts amb descansos de 5 minuts entre interval. Mentre estàs utilitzant la tècnica pomodoro, has de fer una feina a la vegada i anotar a un cheklist les feines que tens per fer, i quants pomodoros estàs gastant per cada una. A més a aquest mateix checklist també hi haurà d'haver el nombre i durada de les distraccions, ja siguin internes o externes. Així amb el temps es pot fer un anàlisi de quanta estona es triga a fer les feines i quanta estona es perd en distraccions aconseguint, amb un anàlisi correcte, el màxim rendiment. Algú més s'apunta a provar-la? He de dir que com totes les tècniques modernes, no us espereu res més que posar un nom a una cosa que sempre s'ha fet :D

Podeu trobar més informació aquí . Hi ha un llibre, una llista de trucs i podeu usar aquest programa per controlar-vos. També hi és per aPad i iPAd.

Biotecnologia... espina dorsal del 2011

Somnio que aquest any l'home ocupi el seu lloc de creador dins la natura
en comptes de destruir-la sense cap motiu més que l'especulatiu.
Espero que el 2011 sigui l'any que els diners generaran vida.
I vosaltres? Què n'espereu d'aquest 2011?
Bon any nou!

Què mou españa?

Que l'enveja mogui el món és una emoció primària o social?

Phylo

Per als amants de la genètica i els jocs de lògica... arriba Phylo.
Realment és un framework científic que permet als jugadors que cada partida sigui una contribució al món científic fent comparacions entre fragments de gens de diverses espècies. A mi m'ha encantat. No espereu més... Proveu-lo!!!

D'on surten les bones idees

Fa uns dies parlava amb un amic sobre la capacitat creativa...
i penso que aquest vídeo l'ajudarà a veure-hi més clar.
M'agrada sobretot el terme "Lenta Corazonada".
A veure què en penseu.

Shape-shifting touchscreen

Doncs sí, Microsoft ja ha patentat una pantalla tàctil que canvia la textura de la seva superfície en funció del que s'està fent. Utilitzant tècniques làser poden provocar-hi rugositats, relleus i fins i tot petits pilonets. Ells diuen que ho utilitzaran amb tecnologies com el seu Surface, però el que és bastant clar és que l'aplicació en mòbils sembla més que evident. A veure com progressarà el tema. De moment a mi em sembla bastant interessant.

MetroBus

I encara hi ha qui es pregunta si hem de copiar els xinesos?

Religió, hologrames i fans (I)

La importància de la religió al nostre país és el que ens fa tenir tabús i idees preconcebudes al respecte de la figura humana. Per a un occidental, tot allò que no és natural, va contra déu i per tant serà castigat quan s'hagi de reunir amb l'altíssim. Aquesta petita afirmació però, té més importància de la que sembla. És totalment transversal i va des del més petit detall fins als grans tabús de la nostra societat. Segurament afecta a la por irracional que tenim als robots, la clonació, tenim por a la major part de la tecnologia que representi o afecti a les formes de vida. Encara que això sigui un gran avantatge evolutiu per a nosaltres. És més important poder-se reunir i estar en pau amb Déu que viure bé aquesta vida.

Com us sentiríeu si una gran massa social comences a seguir això:




Quina diferència hi ha entre aqeust concert i veure en bruce per una pantalla?
Quina diferència hi ha entre viure i simular?

Atenció i percepció temporal

Ahir a la Contra de la Vanguardia apareixia un article de Jean-Pierre Garnier el pare de la teoria del desdoblament temporal. En resum ell diu el següent:

"Tenim un cos molt ben fet que ens permet projectar-nos al futur: veure'l , corregir-lo i tornar per viure'l. I és durant la nit quan tenim aquesta capacitat de corregir allò que construirem durant l’endemà. Podem veure els perills abans de viure'ls i mitjançant la intuïció esborrar-los."

Realment així d'entrada pot sonar molt místic. S'hi pot estar d'acord o no, però en tot cas no es pot passar per alt. La teoria en física està demostrada ( de moment ). NO existeix un sol temps, sinó que existeixen molts temps... i no tothom el viu en la mateixa velocitat. També és cert que el passat no es pot canviar, però que segons les teories quàntiques nosaltres estem en una indecisió temporal respecte al NOSTRE futur.

Per altra banda, mirant vídeos i experiments psicològics em vaig trobar amb els resultats del mític vídeo del goril•la passejant-se pel mig d'uns paios que es passen una pilota. En l'experiment et demanen que comptis els cops que es passen la pilota els de l'equip blanc. I mentrestant passa un goril•la pel mig. Un cop finalitzat el vídeo, només el 50 % dels participants se n'havia adonat de la presència del goril•la. Com aquest n'hi ha molts. Si amb un experiment tant simple com aquest ja no som capaços de veure'l, quantes coses se'ns poden escapar?

De l'estudi se'n conclou el següent:

"Com més et concentres en el que esperes veure, menys probable és que vegis allò inesperat. (...) Existeix una quantitat il•limitada d'informació al món, però la nostra capacitat per parar atenció a la informació és molt limitada. Si estàs limitat en el nombre de coses a les que pots parar atenció, i l'atenció és la porta d'entrada a la consciència, només pots ser conscient d'un subconjunt molt limitat del que hi ha allà fora."

Per tant, amb tot això, m'atreveixo a dir que el moviment holístic o la nova religió no és res més que la conseqüència d'haver arribat a l'autorealització ( Maslow ) d'alguns éssers de les societats avançades. Tots junts hem creat un model que ens permet deixar de parar atenció a sobreviure i així estem més oberts a les coses que passen i a nosaltres mateixos. Potser la religió és un producte de la nostra consciència per deixar de parar atenció al món físic i és en realitat necessària ( tot i que evidentment no tal i com s'ha impulsat històricament ).

Així doncs... jo també diré com en Mulder... I want to believe.

Si us interessa saber més sobre la teoria del desdoblament del temps podeu trobar-la detallada al seu llibre llibre.

PS: Bé, s'acosta l'hivern i escriure ve més de gust, oi?

L'eficàcia de la dolçor

L’aprenent de filosofia Leònides estava furiós perquè algú li robava sistemàticament una gallina del corral. Un dia, esperà guaitant des de la finestra tota la nit i veié que el lladre era el seu veí Samsó. En aquell moment el pols se li accelerà i la sang li bullí. Tant bona persona que semblava – pensava - i ara resultava ser un carronyaire. La ràbia l’omplia i només podia pensar en com es venjaria d’aquella ofensa. Però la raó prengué el control i anà a dormir intentant tranquilitzar-se una mica. Potser aquella no era la manera, o això volgué creure. L’endemà anà a l’Àgora per comentar aquesta situació al seu mestre Sòcrates. Leònides necessitava saber què podia fer per perdonar a la persona que l’havia robat i traït la seva confiança. I inicià una llarga conversa amb Sòcrates que s’interessà molt pel tema.

[...]

- Quan es vol ensinistrar un llop, Leònides, què és més efectiu? Les carícies o les patacades?
- Doncs no ho sé, mestre. – Respongué l’aprenent.
- No ho saps? – Replicà amb un to de superioritat – Doncs para la galta que et queda molt per aprendre encara!!

Nane tsora

Potser aviat començaré a treure suc a l'acordió.

Ja sigui fent el friky o amb un aroma gitano.

Les classes s'han acabat. La música segueix.

Algú m'acompanya?

Benvingut!

Perdre - Perdre

La vida és patiment, perquè la vida és pèrdua o això diuen els budistes. I si nois, em sap greu que viure no sigui gaire encoratjador, però no hi ha guany sense pèrdua. El temps ens dóna i el temps ens treu. És un cicle tancat. Naixem, morim. I tot allò que he fet durant la nostra existència no té més durada que la nostra pròpia vida. Què hi farem. Però nosaltres, que hem estat dotats de consciència i egoisme, necessitem saber que no estem només “vivint”. Necessitem sentir que el nostre pas no és en va i que respon a algun objectiu. Pels menys conscients, es va inventar la religió i pels altres, les societats. Dos invents populars que han regulat els humans i que has de seguir si vols haver viscut plenament i que la teva vida no hagi estat un mer trànsit per la terra. I sobre aquesta base tots som educats, convençuts i mentalitzats. I tots els que segueixen aquestes directrius fent un acte de fe, són acceptats per tothom, viuen tranquils, segurs i contents. Tot al nostre entorn està orientat a aconseguir-ho, i la resta de persones de qui depenem ens orienten quan estem perduts. Això és la vida. I és que sí! La ignorància és felicitat perquè el coneixement d’un mateix també és pèrdua futura i la fe, en canvi és permanent, perenne, sempre estarà allà. Què ha passat doncs perquè tot aquell seguit de persones que no volen seguir les normes socials imposades i que s’obren nous camins són cada cop més? Potser el canvi de la religió per l’holisme? Perquè hi ha gent que creu que és més intel•ligent conèixer i descobrir que seguir i tenir fe? Al final, les coses sempre cauen pel seu pes, i el pes de la majoria esclafa el de les minories. Tu pots decidir estar sol, però allà on vagis tot serà per a dos. Tu pots decidir no treballar, però allà on vagis tothom estarà treballant. Tu pots decidir no tenir nens, però allà on vagis tothom en tindrà. Tu pots decidir no tenir casa, però allà on vagis tothom viurà en una. I tu dubtaràs a cada moment de si el que estàs fent és el millor. És clar, ningú vol recolzar-te, provoques que els altres hagin de veure més enllà i ells no volen, i tu saps que la natura i l’evolució ens explica que allò que abunda més és el més fort i que la resta no t’ho posarà fàcil. I el temps avança, i ets conscient que en altres ocasions has escollit malament i hauries d’haver seguit el que et deien. És més fàcil i segur. Però una estranya força no t’ho permet i tu segueixes el camí que has començat fora de l’autopista comuna i cada cop descobreixes més coses, que t’aporten més coses i coneixements. El teu guany, creix i creix, i cada dia que passa, si has escollit bé, et sents més ple i content ( o més trist i abatut si has escollit malament). Però sempre arriba un dia en què o vas amb la societat i la biologia o vas contra ella. Arriba un dia en que ha d’escollir i triïs el que triïs sempre hi perdràs. Aquest és el dia en què la societat o la biologia et reclama i tant perds si en vols formar part com si no. I aquell dia és quan t’adones que potser si ja haguessis estat dins des del principi, fent el que tothom fa i ignorant la resta, ara no hauries de perdre res. Quantes menys coses hagis provat, menys et costarà seguir la resta. Ara tindries una felicitat basada en el què és permanent i no en el que has creat tu i que és efímer ( com tu ). Perquè és així, les societats i les religions s’han creat perquè sempre hi guanyis si segueixes les normes, fins i tot quan perdis la vida, obtindràs recompensa.

Si nois, dubto. He viscut moltes experiències, m’he conegut moltíssim, he intentat obrir-me pas i escollir allò que em feia sentir millor. Estic molt content i satisfet d’allò que he fet i el que m’ha aportat. Tot això m’ha omplert de sensacions, coneixements i colors. Però ara em toca escollir i sé que els camins són incompatibles. No es pot viure tot plenament, només a mitges. Seré capaç d’adaptar-me o trobaré a faltar tot allò que ja no tornaré a sentir? Posar seny i fer el que fa tothom o viure seguint el meu camí. Aquesta és la qüestió. M’ha arribat el moment i m’ho hauré de pensar molt bé... però potser ja toca acostumar-m’hi, oi?

DVDs de 50Tb

Shin-ichi de la Universitat de Tokyo ha descobert un material que si s’aplica sobre els DVDs tradicionals pot augmentar la seva capacitat fins a 50Tb (50.000 Gb). El material és un cristall d’òxid de titani que en presència de làsers pot passar d’estat metall a semiconductor i a la inversa i canviar el seu color segons la inclinació i intensitat del làser. A més a més, el preu d’aquest material és ridícul en comparació als DVDs actuals a banda de ser molt més senzill d’aconseguir. I ja per acabar-ho de lligar tot sembla ser que podrà ser usat amb els dispositius DVD actuals, així que la tecnologia també està inventada.

Si tot va bé, aquests primers DVDs es podran començar a comercialitzar en uns 3 anys. De moment, però Shin-ichi està recercant inversió privada.

És l’adéu al Blue-Ray?

ADN sintètic

Craig Venter el mag de la genètica ha aconseguit, tal i com havia predit, la creació de la primera cèl·lula amb ADN sintètic. Ell i un equip de 25 genis ha estat treballant durant molt temps per aconseguir crear una cèl·lula que vivis en un organisme però amb la particularitat de tenir un nucli sintètic. I així ha estat. Uns mesos més tard de la seva predicció, ha aconseguit integrar una cèl·lula amb un ADN propi dins un bacteri, aconseguint que tingués un funcionament normal com la resta.

Això lluny de ser una cèl·lula completament sintètica si que és un gran avenç per aconseguir bacteris que facin el que a nosaltres ens interessi. Podem començar creant-ne que es mengin el petroli, d'altres que serveixin per curar malalties fent de píldores vives, en definitiva ens obre la possibilitat de crear microorganismes a la carta.

A veure quina serà la següent proesa que ens oferirà aquest gran científic.

Estàndard vídeo VP8

Sembla ser que ja ha sortit el nou estàndard de vídeo d'alta qualitat per utilitzar al web html 5.0. Fins ara el més popular ha estat el h.264, però amb l'alliberació del codi en BSD d'aquest còdec les grans companyies d'internet s'hi han volcat de plè. Entre elles Google, Adobe i mozilla. Encara està en una fase molt poc madura i s'han de desenvolupar aplicatius al seu voltnat per poder-lo treballar correctament, però sembla que té bastant de potencial ja que redueix l'ample de banda gastat en un 50% en comparació al seu predecessor.

Tot i això, us deixo un enllaç per si voleu fer-hi provetes: http://www.webmproject.org/tools/

WEB & Programming languages

Combinar els llenguatges WEB amb aplicacions d'escriptori. Així d'entrada té molt bona pinta... però no sembla que la informàtica es mogui cap aquí. O poster sí?

Felicitat i infelicitat

Aquest és un dels problemes humans més complexos. S’ha de considerar amb molta profunditat, i no és un problema teo-retròric: t’hi implica. Així és com es comporta tothom: sempre escollint lo dolent, sempre optant per la vida trista, deprimida, infeliç. Han d’existir raons profundes per això, i de fet existeixen.

En primer lloc, la forma en què es cria al ser humà juga un rol molt definit. Si estàs infeliç, sempre guanyes quelcom amb això. Si estàs feliç, sempre perds. Des del principi, un nen despert percep aquesta diferència: cada cop que està trist, tots es compadeixen d’ell; obté compassió. Tots tracten de ser amables amb ell; obté amor. I encara més: cada cop que està trist, tots estan atents al que li passa; obté atenció.

L’atenció funciona com aliment per al jo, un estimulant amb alta graduació alcohòlica. Et dona energia; sents que ets algú. Per això tanta necessitat, tant desig de que ens parin atenció. Si tothom et mira, et tornes important. Si ningú et mira, et sents com si no estiguessis allà, ja no existeixes, ets un no-ser. El fet que tots els demés et mirin, es preocupin per tu, et dóna energia. El jo existeix en la relació. Quanta més gent et pari atenció, més creixerà el teu jo. Si ningú te’n para el jo es dilueix. Si tots t’obliden per complet, com pot existir el jo? Per això hi ha tanta necessitat de formar societats, associacions, clubs. A tot el món existeixen els clubs: Rotary, Leones, masóns, milions de clubs i societats. Aquestes societats i aquests clubs només existeixen amb la finalitat d’atendre a qui no té cap altra forma de rebre atenció. És complicat ser president d’un país, és difícil ser gerent d’una societat anònima. És més fàcil presidir el club, així un particular grup de gent et para atenció. Ets molt important, sense fer res! Encara que el grup no faci res, els seus components senten que fan coses importants. I el president canvia constantment: un aquest any, un altre el proper. A tots se’ls para atenció. És un acord recíproc i tothom se sent important. Des del començament del mateix, un nen aprèn a fer política. La política seria la següent: veure’s infeliç, així obté compassió, així tots li paren atenció; veure’s malalt, així adquireix importància. I els nens malalts es tornen autoritaris: tota la família ha de seguir-los en el que ells estableixin com a regles. Quan un està feliç, ningú l’escolta. Quan un està sa, ningú s’interessa per ell. Quan un és perfecte, ningú li para atenció. Des del començament comencem a escollir l’aspecte infeliç, trist, pessimista i més fosc de la vida. Aquesta és la qüestió.

En segon lloc.... ( continuarà )

Osho. El camí dels núvols blancs.

Violència de gènere

Mentre crides a la teva dona, hi ha un home desitjant parlar-li a cau d'orella.
Mentre humilies, ofens, insultes i degrades la teva dona, hi ha un home desitjant seduir-la i recordant-li que és una gran dona.
Mentre pegues la teva dona, hi ha un home desitjant fer-li l'amor.
Mentre fas plorar la teva dona, hi ha un home que li roba somriures.

Passa això a tots els teus coneguts en protesta contra la violència de gènere!