divendres, 30 de gener de 2009

Orgullós


Ahir vaig assistir a un dels Concerts de l'Acadèmia que l'Escola Superior de Música de Catalunya organitza des de fa tres anys a l'Auditori de Barcelona. L'Orquestra ens va tocar dues peces extraordinàries amb una potència i sensibilitat delicioses. L'Ocell de Foc d'Ígor Stravinski i la Simfonia número 5 en Mi menor Op. 64 de Txaikovski. Durant gairebé dues hores els intèrprets van donar tot el que van poder i el públic va estar immers en un món gairebé irreal, místic. La força que transmetia l'orquestra va fer emocionar a més d'un espectador, entre els que m'hi incloc. Va ser tot un espectacle simbiòtic.  

M'agrada profundament sentir i veure com la meva germana participa en la creació d'una obra tant meravellosa. I sí, deixeu-m'ho dir. Estic molt orgullós d'ella com a persona, per la seva autenticitat i com a músic per la seva trajectòria amb el violí. Estic orgullós de cada pas que avança pel camí de l'èxit i com manté la seva humilitat a flor de pell. Estic orgullós de la seva força, coratge i voluntat per estudiar i esforçar-se cada dia més. Estic orgullós de la seva personalitat, amena, afable, fresca, agradable i sobretot emocional. En definitiva estic orgullós de tenir aquesta germana i de que sigui com és. M'agrada que triomfi i espero que arribi molt i molt lluny!!!!

Apunteu-vos bé el seu nom perquè la Cèlia els últims temps ha seguit una trajectòria violinista meteòrica. Ha passat per moltes orquestres com les JONC com a concertino, la de Tenerife o la de les Arts de València. Orquestres professionals que s'han fixat amb ella tot i que encara és un estudiant. I aquesta setmana ha assolit una de les fites que la situen a primera fila europea. Ha estat acceptada a la International Mahler Orchestra!!! 

Espero que el seu camí sigui molt llarg, que l'èxit li obri la porta de bat a bat i que segueixi essent sempre tant autèntica com és ara!!! 

Felicitats i ja saps que el teu germà et dóna tot el seu suport!!


5 comentaris:

  1. Moltes felicitats per la part que et toca!

    ResponElimina
  2. Ey... cuanto me alegro!!! :)
    De siempre escuché lo que le gustaba el violín, y la perseverancia al final ayuda a recoger los frutos! Estoy segura que llegará mucho más y más lejos, y no sólo por lo "buena" que pueda ser, si no por lo que es capaz de sentir, y hacer sentir a los demás también, cada vez que coge su violín y disfruta con él.
    Muy bonito lo que tú como hermano dices de ella... Felicidades (a los dos!)
    Y tú, uno de sus mejores apoyos sin duda :)

    ResponElimina
  3. Felicitats a tots dos!
    A la Cèlia, pel teu talent i la teva força! Endavant!
    A l'Albert, pel suport incondicional i l'amor que expresses!

    I Gràcies a tots dos!
    A la Cèlia, per oferir-nos música: escoltar-te és un plaer! (al Museu d'Art de Girona encara en parlen!)
    I a l'Albert, per recordar-me la sort que tinc amb el meu germà gran!

    ResponElimina