divendres, 5 de juny del 2009

De ciències i lletres

Publicat per Albert Johé i Martí a les 0:04
Labels:

6 comentaris:

  1. mca5 de juny del 2009, a les 17:49

    I llavors... si el llenguatge és prescindible pels grans científics, què impedeix que les màquines siguin els grans científics del futur?????

    ResponElimina
  2. BoNeT6 de juny del 2009, a les 15:41

    Curiós aquest equilibri entre gens creatius i socials...

    Les màquines podran aprendre a parlar com ho va fer aquesta dona, tot i que sembla sorprenent que no pugui recombinar "text" però sí grans realitats científiques.

    ResponElimina
  3. Anna7 de juny del 2009, a les 20:44

    De fet, les màquines utilitzen un llenguatge propi no?
    Jo personalment em nego a pensar en un futur on les màquines siguin grans científics o grans "res". Pel simple fet que no tenen com a motor la sensibilitat.
    Que trist no poder enamorar-se!

    ResponElimina
  4. Albert Johé i Martí8 de juny del 2009, a les 14:08

    Sembla gairebé evident que si les parts utilitzades per les emocions són desactivades les capacitats intel·lectuals es veuen catapultades.

    Potser per això, les màquines i les persones sense emocions seran superiors a nosaltres. I la nova raça dels "vulcanos" apareixerà a la terra.

    Què en penseu?

    ResponElimina
  5. Anna8 de juny del 2009, a les 14:30

    Em sembla que ets un provocador,
    i que ni tu mateix creus el que dius.

    ResponElimina
  6. mca10 de juny del 2009, a les 12:35

    Certament les emocions ofeguen: ocupar el cervell en pensaments originats per emocions el desvia de desenvolupar capacitats intel.lectuals. O, en tot cas, de tenir una capacitat intel.lectual de més qualitat.

    Però... més capacitat intel.lectual vol dir ser superior? :D

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)