One billion years memory, baby!

La velocitat i la capacitat d’emmagatzematge ha estat la base de les investigacions en informàtica els últims anys. Hem arribat molt lluny però ara és el moment d’invertir en la seguretat i persistència de les dades. L’esperança de vida de les memòries USB (per entendre’ns) actuals va dels 10 als 30 anys. Una temporalitat potser prou elevada per les nostres necessitats, però totalment insuficient per a l’emmagatzematge massiu d’organitzacions. Doncs científics han descobert com retenir molta més informació i molt més temps en una base sense silici. Bàsicament està creada per una nanopartícula (npF) de ferro tancada dins un nanotub de carboni (ntC). Quan s’hi aplica energia la npF es mou dins el ntC amb gran precisió. Això crea una memòria programable que es pot usar de la mateixa manera que s’utilitzen les actuals amb base de silici. La capacitat estimada i aconseguida en laboratori és de 1Tb per polzada quadrada i amb una durabilitat d’un bilió d’anys ( només afectat pels canvis en l’estructura de carboni).

I és que de fet, la nanotecnologia torna a aplicar conceptes tradicionals i molt simples amb un rendiment increïblement pràctic!! Qui hauria de dir que la mida importa, oi?