dijous, 11 de juny del 2009

De creativitat

Molts estudis indiquen que el que diferencia les persones altament creatives no és el seu nivell d’intel•ligència sinó les seves característiques de personalitat.

  • . Certa tendència cap a la introversió.
  • . Li agrada anar de flor en flor per, sofocar de tant en tant, els necessaris llargs períodes de soledat.
  • . Sembla que té poc temps pel que anomena trivialitats de la vida quotidiana.
  • . Tendeix a ser molt intuïtiu.
  • . Està més interessat pel significat abstracte del món que per la seva percepció sensitiva.
  • . Tendència a evitar els contactes socials.
  • . Sovint mostra tendència a considerar la majoria de la gent simple.
  • . Sovint té tendència a manipular els altres allunyant-lo del tracte igualitari.
  • . Està relativament lliure de prejudicis
  • . No li interessa que les persones pensin en ell.
  • . Tenen poc respecte a les tradicions i normes establertes per l’autoritat pel que fa al seu camp d’acció intentant fixar-se els seus propis judicis.
  • . Els homes tendeixen a treure molts punts en tests de feminitat. En conseqüència tenen una alta sensibilitat i són més conscients d’ells mateixos i més oberts a l’emoció i a la intuïció que l’home mig de la cultura occidental.
  • . Tenen una gran preferència per la complexitat.
  • . Entre els creatius hi ha dos grups: Artístics i científics. Ambdós comparteixen les característiques fonamentals però l’artista tendeix més cap a mostrar inconformitat cap al món que el científic.
  • . L’artista informal és corrent, però el científic anticonvencional és molt estrany.
  • . Ambdós tendeixen a ser estables emocionalment i quan no és així el desajust es manifesta en forma d’ansietat, depressió, ràbia social ...
  • . Un geni es relaciona amb la follia. Un creatiu, en canvi, amb neurosis greus, addiccions a drogues i diverses formes de follia.
  • . El fill primogènit acostuma a ser més creatiu que els altres germans degut a la indendència de la que gaudeix.

Em sembla que hauré de començar a prendre prozac...

Algú més s’assembla a aquest retrat?

2 comentaris:

  1. Com en d'altres casos, crec que és una descripció massa dramàtica. Massa extrema. Encara que alguns punts em son propers, d'altres em son infinitament distants... Clar que jo no soc creatiu.

    ResponElimina
  2. Massa...


    Només apuntar també que se sol confondre i utilitzar "creatiu" quan es vol dir "original", i és bastant diferent.

    ResponElimina