Andreu Wings

Mas Homs acull la primera exposició de dibuixos i pintures d'un dels comunicadors més polifacètics del nostre país. En aquesta mostra es barregen treballs elaborats amb tècniques diverses (aquarel·la, tinta, collage...). Peces que ens descobreixen una de les aficions més amagades de Buenafuente (www.andreuwings.com)

Des del proper 30 de gener els quadres vestiran les parets del nostre espai situat a Aiguaviva, al quilòmetre 4,5 de la carretera de Santa Coloma de Farners. (www.mashoms.com)

El 10% del preu de les obres venudes es destinarà al finançament de diferents ONGs.

Brindis amb presència de l'Andreu, el proper dissabte 30 de gener a les 8h del vespre. Vine i descobreix-lo!

Organitzador: http://www.cocu.cat

Little man, the way girls are

Mathias l'explorador...

Freaklancers

Els dos primers capítols d'una nova sèrie d'animació. A mi m'ha fet molta gràcia.

Dedicat a tots els que feu o heu fet feines de freelance.

A veure què us sembla!!!!

Capítulo 01: El Renacer from freaklances 'la serie' on Vimeo.

Capítulo 02: ROI from freaklances 'la serie' on Vimeo.

Nivell estacionari

Cuentan que estábamos en el Paraíso y tuvimos un problema. A raíz de éste nos ganamos nuestras hojas de parra. Si bien eran símbolos del destierro, al menos las hojas eran nuestras. Quitárnoslas era regresar al Paraíso... pero ya no queríamos volver: por fin teníamos algo de qué quejarnos!

Inventé este cuento para decir que hay muchísimos problemas para los cuales conocemos la solución, pero no vamos hacia ella. Y aunque no hacemos nada, esto no impide que nos sigamos quejando de las situaciones.

Con los problemas y el sufrimiento estamos acompañados y sabemos a qué atenernos. La solución, en cambio, libera. Pero sentimos esa libertad como temible. La solución duele y es peligrosa porque nos despoja. No es un miedo razonable, pero se lo siente como tal. Por eso, ir hacia la solución es tán difícil...

Quizás sea un error creer que las personas desean "siempre" liberarse de los problemas. Tenemos nuestras desgracias, pero al menos tenemos algo. La libertad de soltar el problema nos deja sin nada, vulnerables y desnudos. ¿Dónde nos refugiaremos?

Text: Martín Castro.

Radars i reducció mortalitat

Apareixen al blog les dades estadístiques de la sinistralitat declarades per la DGT. I no puc fer més que quedar bocabadat i potenciar encara més el meu pensament que la majoria dels radars només serveixen per recaptar, que on n'hi hauria d'haver no n'hi ha i que només pensen en amortitzar. Resulta que segons ells mateixos la taxa de morts, on el factor desencadenant és la velocitat, només és del 0,4%. Tot i això segueixen dient que correm massa. I potser sí que és veritat ( en certs punts ) però acostuma a ser on no hi ha els controls. Si això ho sumem a què un 60% dels vehicles mortals són cotxes i motos, només se'n pot treure una conclusió. Money, money.

Però per altra banda, i fent referència a l'article del blog "dit a la llaga", trobo les prohibicions en aquest àmbit totalment discriminatòries. Si em diuen que no puc córrer perquè puc fer mal a altres, perquè em deixen conduir sense veure-hi tres en un burro o sense tenir pràctica al volant? I ja que hi som, si les limitacions potencien tant la seguretat perquè no prohibeixen fumar als locals públics o perquè no es prohibeix fornicar sense preservatiu? Ei, així evitaríem molts problemes que causen molta més mortalitat que la velocitat.

Ja n'hi ha prou de demagògia. De morts també n'hi ha d'atracaments, de robatoris, de pallisses, de violacions, de violència de gènere, de càncer, de drogues i molts casos més. Això sí, molts casos més d'on no en poden treure cap caler. Ja ho veig com va això, allà on hi ha calers fàcils ja ho controlen ells i cada cop més i on no n'hi ha ja ens ho farem nosaltres. És això, oi?

Crec que la millor opció per reduir la sinistralitat serà, doncs, crear una empresa privada que es dediqui a posar radars i cobrar de cada multa un percentatge ( com les grues municipals ). Cal fer-ho més eficient, l'administració és massa lenta i es perden molts infractors en aquest procés. Jo sé perfectament on posar-los per amortitzar-los en uns dies i per tant obtenir un benefici a curt termini i a més contribuir al benestar social. Quina meravella! A què esperem?

Servei de baixa, la solució que esperaves

Suposo que és llei de vida. A llarg dels anys trobes esculls molt difícils de superar, processos llargs i feixugs carregats de converses infinites que no treuen cap a res. Sembla que allò que demanes i que et sembla absolutament lògic i de dret és en realitat sorprenentment impossible d'aconseguir. Sembla que aquelles persones amb qui parles no disposen d'ànima de sèrie i han estat militarment educades per respondre de forma robòtica, preestablerta i repetitiva amb constants negacions a tot allò que tu puguis comentar ( i en sudamericà ). Només s'avenen a allò que els apareix a la pantalla, i de vegades ni a això. Un cop enganxat la por a la pèrdua t'enganxa i et converteixes en un ningú parlant amb una paret senes orelles. Però per sort tota moneda té una altra cara. El servei de baixes. Allà tot són solucions, bones paraules i simpatia. Alegria! És el servei que ofereix una solució adient a tots els teus problemes. Una trucada, petita amenaça i pam, ja ets algú amb nom i cognoms i tot el que abans era un desert sense aigua ni sortida és converteix en un jardí de flors i violes.

I jo em pregunto... perquè existeixen els altres departaments, telèfon i personal si al cap i a la fi l'únic que t'ofereix solucions és aquest? Que sapigueu que jo ja no en demano cap altre.

Servei de baixes, la solució que esperaves.

Bon cap d'any!!!

Signar amb el DNIe

Per fi apareix una aplicació que permet signar documents amb el DNIe. En aquest cas només permet fer-ho amb pdfs. Tot i això, jo ja fa molt temps que estic esperant una aplicació així.

Si voleu expressar-vos amb l'administració ( quan s'hagi posat al dia ) ja sabreu com fer-ho. Cliqueu aquí.