Invertir durant la crisi (Caixa Manresa)

Avui he tingut la gran sort de poder assistir a una xerrada on s'ha explicat quines expectatives hi ha de cara al futur en els fons d'inversió fix i de renta variable. S'han dit coses molt interessants de les que us en vull fer cinc cèntims. El coneixement, si és profitós, s'ha de compartir. Al ser una xerrada per a inversors, han pogut aprofundir una mica més en els conceptes "optimistes" :P Intentaré esmentar només les coses més importants i en modalitat telegrama per no ocupar espai ni fer-vos perdre el temps. Un confdigest com es diu en argot tècnic.

L'economia mundial s'encamina cap a la recessió més severa dels últims 30 anys ( per si algú no ho sabia encara ).
L'orígen ha estat la bombolla immobiliària d'EUA que s'ha estés per tot el món en forma d'actius complexes.
La capitalizació borsària dels majors bancs que van assumir riscos excessius, s'ha reduit a mínims. Per exemple City Group ha passat d'un 225 a un 19.
Les tensions de liquiditat han provocat que la borsa baixi un 40% el 2008.
Davant la recessió el BCE ha baixat els tipus d'interès al 2% mentre que el FED ho ha fet al 0%.
Les injeccions de liquiditat dels bancs centrals han destensionat l'EURIBOR a 1 any passant del 5,50% al 2,15%.
Efecte refugi en Deute Estat (lletres del tresor al 1,30%)
El deute emès per empreses privades ofereixen EURIBOR + 3%
Les emissions amb aval de l'estat han sortit a Euribor + 0,80%
Els bancs centrals estan injectant liquiditat al sistema i s'està actuant amb polítiques fiscals i increment de la despesa pública.
L'absència de tensions inflacionistes, permetrà mantenir els tipus d'interès baixos.
Timids senyals d'estabilització en les economies emergents: baixades dels tipus d'interès, fortalesa de la demanda interna, reducció inventaris, inversió en infraestructures.

En definitiva per a invertir correctament han donat els següents paràmetres:
El pròxim semestre la borsa hauria de començar a aturar les baixes perquè ja haurà desaparegut el pànic i l'aversió al risc.
Els beneficis de les empreses del 96 al 2000 es van separar massa del seu valor a borsa. El 2000 el seu valor valor va caure per sota dels beneficis i s'hi ha mantingut fins l'any passat que el valor en borsa va caure en picat. Això implica que necessariament ha de pujar per tornar a estabilitzar-se amb el seu preu autèntic.
Els països d'economies emergents tenen una realitat molt complicada. Tot i això ja estan agafant posicions dins el rànquing dels més valuosos.
El Japó està expandint la seva economia a tot el món. Per això les grans empreses mantenen l'economia forta, però la pime està perdent pistonada.
El Brasil és un dels països amb més recursos minerals per explotar i fins i tot la xina hi té importacions.
Hi ha moltes empreses que són ben gestionades però que el seu valor a borsa ha caigut molt. Fins i tot algunes tenen un capital líquid major que el seu valor en borsa. Amb això implicaria que si es comprés per 200.000 potser es guanyarien automàticament 300.000 del líquid de caixa.
La paritat Euro-Dollar tornarà a 1,50 ja que és la seva tendència natural.
El preu del petroli tornarà a pujar.
Cal tenir doncs coneixement de les empreses on es vol invertir per assegurar els guanys.
Espanya serà un dels països que més trigarà a recuperar-se de la crisi.

I bé... més o menys això és un resúm de la conferència. Tot i que lo realment interessant ha estat el càtering de després i les persones conegudes :)

Ah i per si a algú no li ha quedat clar, Caixa Manresa té un dels millors equips gestors de fons d'inversió. Amb molts premis i reconegut internacionalment. També és dels més conservadors.

Fins la pròxima!!!!

El ranxo

Festivitat tradicional de Vidreres. En altres temps cada dimarts de carnestoltes els rics omplien tres grans olles per fer una escudella que després es repartia entre els habitants de la vila. Avui els rics s'han canviat per l'ajuntament i els pobres per tot un conglomerat de rics i pobres, vidrerencs i estrangers. I sobretot s'ha passat de tres peroles a vint-i-set. Els ranxers però a primera hora del matí han encès, com cada any, el foc de llenya per començar-ho a cuinar tot molt lentament. Al final ha sortit un àpat d'un gust realment increïble i s'han escurat totes les olles.

Només una cosa m'ha sobtat i és que realment sí que deu haver-hi crisi, perquè tot i que tothom semblava benestant, hi ha hagut empentes, picardia i algunes males paraules amagades entre rialles. Avui m'ha quedat clar que com menys ric més comparteixes :D

Humilitat

Es fácil presumir de humildad,
pero sólo cuando te jode, lo aceptas y lo reconoces
lo eres realmente.
(Dídac Lee)

Detalles

L'ànima només és plena de detalls.
Gràcies!

La cabana de l'arbre

La cabana de l'arbre, el refugi espiritual que tots portem dins. És just dalt de la branca més alta del vostre jardí. Feta de fustes d'experiència i vidres de confiança espera la vostra visita. Alguns hi heu posat una gran balconada d'empatia per acollir els visitants. D'altres una gran torre d'orgull per contemplar el món des de la vostra perspectiva. I alguns ni tan sols l'heu trobada. Construiu-la si no en teniu i visiteu-la de tant en tant per conservar-la! La cabana s'ha de cuidar! És vostra!!!

Jo n'he vist de tots colors i formes, brutes i netes, lúgubres i lluminoses, decorades i minimalistes, llunyanes i properes, acollidores... en definitiva, tantes com persones s'han creuat al meu destí. Però no oblideu que trobar-la pot ser un dels millors regals que us hagueu fet mai. És el lloc on per molts núvols que hi hagi a la vostra vida sempre hi toca el sol. I és el lloc en definitiva on, dins les seves velles parets, hi podeu viure la distància; el tresor que tots volem i del que, massa sovint, només en gaudeixen els altres.

Jo us deixo l'escala tirada i la porta ajustada per mantenir l'escalfor de la meva llar al que vulgui visitar-la. Esteu tots convidats.

Vull donar les gràcies a l'Eloi Matas, un increïble dissenyador gràfic, per aquest fantàstic dibuix que a partir d'avui serà l'orgull del meu blog.

Latitude

El monstre de la informació global dels últims temps, Google, segueix el seu camí cap al coneixement absolut sobre tots els éssers humans del planeta. Aquest cop és amb el seu nou aplicatiu Latitude. Aquest servei utilitza la xarxa GSM tradicional de telefonia mòbil per calcular latències i determinar mitjançant triangualització la posició aproximada del teu mòbil. Després a través de la connexió Wifi o GPRS transmet la teva posició al seu servidor i la publica per a què els teus amics puguin saber on pares. De moment només es pot utilitzar a través de dispositius mòbils per mantenir la teva privacitat i aporta a la vegada una gran quantitat de restriccions de seguretat. Tots sabem que el dret a la intimitat és molt protegit per la majoria de la gent. Com es pot veure, l'error aproximat dependrà bàsicament del nombre d'antenes de telefonia mòbil que hi hagi a la zona. Així per exemple a Girona l'error és d'1km mentre que al centre de Barcelona és només de 50m.

Doncs ja ho sabeu! No haureu de preguntar més "on ets?". Només haureu de seguir-me a través del vostre dispositiu mòbil, previ permís, si voleu saber on sóc.

Yo no he sido (Bart Simpson)

Telefonica, l'ex-monopoli de les comunicacions a Espanya i actual pseudomonopoli d'infraestructures està començant a fer propaganda antipirateria. Algú fa temps que li està posant mantega i sembla que la torrada ja n'està ben plena i apunt per fer-hi la primera queixalada. A Anglaterra ja fa temps que han començat el tiberi. La cerca i captura dels delinqüents que es descarreguen cançons lliures per l'emule, i altres coses, és el pa de cada dia. Aquí i seguint la nostra tendència de ser els últims d'europa en tot, estàvem molt orgullosos d'haver mantingut el nivell i no haver cedit a les multinacionals dels continguts multimèdia, però oblidàvem que això era només el temps de descompte fins a l'inevitable final.

I ara què passarà? Suposo que com ha passat a la majoria de països europeus conservadors, seleccionaran a certs individus escollits aleatòriament, els jutjaran, els faran sortir als programes de premsa rosa, els faran rics per a què facin comèdia, els tancaran a la garjola un temps i així aconseguiran marcar a tota la resta de criminals ensenyant-los que les conseqüències dels seus perversos actes no quedaran impunes. Esteu espantats, indignats? Jo ho estava fins que he topat amb la solució. No passa res! Feta la llei, feta la trampa. Podeu seguir passant-vos arxius aconseguits legalment pel torrent perquè ningú podrà dir que heu estat vosaltres i per fer això només heu de seguir tres senzills passos.

Primer de tot heu de treure totes les contrasenyes del router i deixar-lo de lliure accés per a tothom. Un cop fet això heu de desactivar els registres DHCP o bé els registres d'assignació d'adreces que tingui el vostre router. I finalment posar-vos a descarregar tot el que vulgueu i emmagatzemar-ho a un disc extern que estigui ben amagadot. I què aconseguirem fent-ho així? Simplement que quan la policia nacional us esbotzi la porta, us entri a casa i us pregunti, tot apuntant-vos amb un reguitzell de subfusells, si heu estat descarregant-vos material multimèdia il·legal vosaltres pugueu dir... Jo? Jo no he sigut! Ha sigut el veí!!!

I resulta que els jutges us donaran la raó.

Aprofiteu-ho!! :D

Rierol

I ara que començo aquest camí, deixant enrera la foscor de les cavernes i la mare muntanya, sé que tot el camí és de baixada. Sé que per cada etapa passada em faré un xic més gran i més estable. Sé que els arbres m'oferiran serenor i les aigues una empenta. Sé que cada meandre em develarà un nova plana i cada gorg m'aportarà la calma. Sé que el viatge és llarg però no estaré sol en la travessia. Sé que el meu camí s'encreuarà amb amics que ni comptava. Sé que les nostres ànimes s'uniran per donar-nos més força. Sé que dins meu la creació hi prendrà forma. Sé que per cada peix nou tindré més vida i per cada peix pescat menys espines. Sé que el trajecte és ple de brossa i em caldrà tenir prou força per no desviar-me del meu camí. Però també sé que si em desvio de segur trobaré un bon destí. Sé que com més gran em faig més m'acosto al mar. Sé que allà m'esperen les ànimes dels meus avantpassats esperant reiniciar, com jo, el cicle de la vida.

Malviviendo

De ben segur que tots heu volgut, algun cop a la vostra vida, filmar una sèrie amb la càmera que us vau regalar per reis. Alguns fins i tot heu trucat a uns quants col·legues i ho heu provat. I alguns, cada cop menys, fins i tot heu editat la cinta i l'heu projectat passant una bona estona amb els amics mentre us remullàveu la gola amb unes birres ben fresquetes. Habitualment, però això era el màxim que es podia aconseguir amb tota aquella feina. I després d'això quedava desterrada a un calaix profund amb un dit de pols fins la pròxima revisió al cap d'uns anys per rememorar vells temps.

Ara però amb l'arribada de servidors d'streaming gratuïts és molt senzill per a qualsevol mostrar la seva obra d'art al món. I d'això vull parlar avui, d'aquelles sèries que van començar com vídeos casolans i han esdevingut sèries de renom. Una de les primeres sèries domèstiques que van triomfar va ser QVMT on un grapat d'amics tancats a casa expliquen històries humanes i s'inventen històries fantàstiques. Durant dos anys han estat publicant un capítol cada setmana i ara els han fitxat a la sexta. Últimament ha aparegut una sèrie nova, anomenada Malviviendo. Aquesta tot i haver-se gastat molt pocs euros per gravar-la, té una qualitat bastant elevada, tot i que el contingut és totalment vulgar. Explica històries, de vegades totalment surrealista, de col·legues del submón yonki. Trobo que està molt ben trobada i de fet ja comencen a tenir seguidors que s'estan fixant amb la seva trajectòria.

Em fa gràcia veure el canvi de paradigma. És possible que passem de buscar a ser buscats? Serà aquest el nou paradigma d'aquesta era? Coneixeu alguna altra sèrie que tingui aquest tipus d'èxit?

La llegenda del HUNGU

Cada tristesa es pot convertir en una melodia

Dedicat a en Jordi i la Mònica per la part que us toca :)