Bon cap de setmana!
Neix Avantiam
Fa 2 mesos
divendres, 27 de març del 2009
dimecres, 25 de març del 2009
dimarts, 24 de març del 2009
Futures models
Ahir a la Setmana de la moda de Tòquio va debutar el nou model de robot humanoide femení HRP-4C. Aquesta donzella de faccions clarament japoneses, 1,58cm d’alçada i 43 quilos, i un cos esvelt va fer el discurs de presentació mostrant al públic totes les seves armes de dona. Amb una cara angelical de silicona capaç de parlar, somriure, sorprendre’s, enfadar-se i fins i tot ser coqueta amb una refinada aclucada d’ull i una reverència va posar-se al públic a la butxaca. Tot seguit la música electrònica i una presentació prèviament apresa va donar pas a les models que, en un futur proper, segurament ella substituirà.
Recordeu la vall inexplicable? Quan veurem el primer replicant?
dilluns, 23 de març del 2009
Exoesquelets
Qui no ha volgut mai tenir un exoesquelet?
És l'inici de la deshumanització?
Aquí teniu la solució,
HAL
És l'inici de la deshumanització?
Aquí teniu la solució,
HAL
divendres, 20 de març del 2009
De colors
La innocència de creure que ho podem saber i veure tot.
Algú sap quelcom que no es pugui escriure en català?
Algú ha vist allò que no poden captar els seus ulls?
Cada llengua té conceptes amagats. I cada ull visions noves.
Matisos particulars.
dijous, 19 de març del 2009
Camaleons
Camaleó, del grec chamai “lleó de terra”. Petit rèptil de sang freda, de colors vius, tranquil, amb mirada estràbica i la llengua molt llarga. De segur que tots n’heu vist algun o potser fins i tot n’heu tingut. Durant molt temps s’ha dit que els camaleons són éssers místics i divins. Es creia que vivien de l’aire degut a què mengen molt poc i que poden estar moltes hores sense moure’s. Mireu si n’eren de santificats que fins i tot la Bíblia prohibeix menjar-los!
Antígono de Caristo va escriure a la seva obra que els camaleons tenen la capacitat de canviar el seu color segons l’entorn on es troben com a mitjà de camuflatge. I aquesta afirmació ha traspassat els temps i encara avui és vàlida per a molta gent. Tot i això, no és certa. Els camaleons canvien el seu color seguint el seu estat emocional. Quan senten por, ràbia, atracció o algun altre sentiment primari es reajusta el nivell de separació entre capes de cèl•lules cromatófores i canvia el seu color corporal.
Us imagineu ara que les persones tinguéssim la mateixa capacitat? Ens canviés el color de la pell segons el nostre estat emocional? Seria molt avantatjós per autoconeixement, però també donaríem molta informació als altres.
Antígono de Caristo va escriure a la seva obra que els camaleons tenen la capacitat de canviar el seu color segons l’entorn on es troben com a mitjà de camuflatge. I aquesta afirmació ha traspassat els temps i encara avui és vàlida per a molta gent. Tot i això, no és certa. Els camaleons canvien el seu color seguint el seu estat emocional. Quan senten por, ràbia, atracció o algun altre sentiment primari es reajusta el nivell de separació entre capes de cèl•lules cromatófores i canvia el seu color corporal.
Us imagineu ara que les persones tinguéssim la mateixa capacitat? Ens canviés el color de la pell segons el nostre estat emocional? Seria molt avantatjós per autoconeixement, però també donaríem molta informació als altres.
Virtut o defecte?
dimecres, 18 de març del 2009
Reflex d'ahir
Come a little bit closer
Hear what I have to say
Just like children sleepin
We could dream this night away.
But theres a full moon risin
Lets go dancin in the light
We know where the musics playin
Lets go out and feel the night.
Aquesta cançó em recorda reflexos de l'ahir,
capvespres encantadors, sensuals i màgics.
I a vosaltres què us fa sentir?
dilluns, 16 de març del 2009
DNIe
dijous, 12 de març del 2009
Google Voice
Google Voice ja veu la llum per als usuaris de Grand Central. Després de l'adquisició de Grand Central ja fa uns anys era qüestió de temps veure quina sortida hi tenien prevista. De moment els usuaris que ja usaven el servei podran utilitzar aquest nou programari de google que permet realitzar trucades de VoIP a un cost gratuït per trucades nacionals i a un baix cost per internacionals. L'avantatge fonamental és la digitalització i centralització de dades que ofereix google entre els seus serveis amb el que aviat no ens caldrà estar enlloc més.
Trets bàsics de GVoice :
- Enviar tot tipus de sms i mms
- Tenir un número únic siguem on siguem
- Enregistrar trucades i tenir una traça de què hem fet
- Servei de centraleta i redireccionament de trucades
- Transcripció de speech-to-text o text-to-speech
- Notificacions gratuïtes i compartició de línies i trucades
Com reaccionarà Telefònica?
dimarts, 10 de març del 2009
Cercadors
Sembla que google és l'únic cercador que hi ha. L'únic mitjà per trobar algun sentit a internet. Però això no és així. Hi ha hagut i segueixen havent-hi moltes alternatives i modalitats a la cerca de google. Avui faré un breu recull de les més interessants:
- Cercador lèxic: Aquesta tipologia és la típica dels cercadors habituals com google o yahoo. Es basa en cercar mitjançant paraules.
- Cercador subjectiu: Una manera de trobar allò que es busca. Permeten fer recerques lèxiques i en el cas que no es trobi allò que es busca, ofereix un servei de pagament on un especialista fa la recerca per tu i et dóna els resultats. En aquest aspecte el més popular és http://www.chacha.com
- Cercador social: El creador de la Wikipedia va iniciar aquest moviment. Es tracta de categoritzar el coneixement i oferir enllaços cap a agrupacions de continguts. En aquestes agrupacions és la gent qui hi aporta els webs. http://search.wikia.com/
- Cercador semàntic: Amb l'arribada de la web 3.0 la semàntica és important. Ja no és allò que es diu sinó com es diu. Permeten realitzar cerques fent preguntes i la tecnologia s'aproxima a allò que es vol trobar segons el significat i no segons les paraules. Encara estan molt verds però el mes que ve s'estrena http://wolframalpha.com.
- Cercador visual: No és en si un tipus de cercador però si que és un tipus de visualització de resultats. Ens permeten veure les relacions que hi ha entre webs i també una imatge inicial per a què ens en fem una idea de què conté. http://www.visualfinder.com
- Cercador d'enllaços: El cercador d'enllaços es basa en què la gent ponderi els seus enllaços i hi posi tags. D'aquesta manera podeu realitzar cerques i trobar relacions entre els enllaços que els internautes han entrat. D'aquest tipus podem trobar http://del.icio.us
- Cercador d'experts: Tu pagues una quota i fas una pregunta. Experts d'arreu del món cobraran per donar-te una resposta. Aquí la tecnologia no hi té més pes que un mer mitjà, però segurament és un dels més eficients. L'exponent és http://www.experts-exchange.com/
- Metabuscadors: En temps antics van tenir molt d'èxit. Es basa en un cercador que llança la teva petició a molts altres cercadors al més pur estil edreams. Avui en dia ja no tenen gaire sentit perquè els grans ja s'han posicionat i els altres tenen un funcionament massa diferent per lligar-lo. http://www.dogpile.com/
Suposo que igualment tots seguireu utilitzant el google. Però que no sigui dit que no coneixeu res més :)
divendres, 6 de març del 2009
Com comunicar?
1. Un únic gran missatge
El missatge ha de ser gran: ha de transmetre un valor. Cal tenir en compte que l’audiència fa un esforç per escoltar la ponència, i es vol emportar un missatge, un valor. No deixar clar quin és el valor a transmetre, és una falta de respecte cap a ells.
Consell: abans de començar a preparar res, cal pensar / escriure en una sola frase allò que volem dir: el missatge.
2. Explicat de forma memorable (explicació conceptual vs. narració simbòlica)
“Som animals eminentment visuals. El que ens entra pels ulls, ràpidament truca a la porta de les emocions”. Sebastià Serrano
“Tendim a recordar amb major facilitat aquells fets que encaixen en una narració. No hi ha dubte que la informació estadística abstracta no ens influeix tant com l’anècdota, per sofisticada que sigui la persona”. Nassim Nicholas Taleb
Consell: un cop ben estructurada la informació a donar, va bé buscar una narració –una manera d’explicar que connecti amb vivències individuals-. Cal recordar que ens dirigim a tot l’auditori, però també a cada individu per separat.
3. En un llenguatge que connecti
El llenguatge que utilitzes depèn dels altres, no de tu... però diu molt de tu.
El llenguatge molt tècnic amaga inseguretat –perquè no dóna possibilitat al públic d’interpel•lar -; és una protecció.
Consell: repensar el tema a comunicar i, en el cas que l’audiència sigui de diferents nivells, millor parlar per l’audiència del nivell inferior.
4. El missatge que compta és el que capta la gent
El 93 % d’allò que comuniquem no depèn del què diem:
7 % paraula
38% to de veu
55% llenguatge no verbal
Per tant, del que volem dir al que rep l’audiència hi ha una gran diferència: l’estat d’ànim. Hi ha “mecanismes de contagi” que fan que l’audiència rebi allò que no diem: les neurones mirall, les intuïcions... la cara dóna informació que sentim, encara que no la podem racionalitzar. Per tant, en realitat, comuniquem el que sentim i prou. Comunicar és sempre un diàleg. Els que escolten, també comuniquen al ponent amb els ulls. El receptor pot rebre 450 paraules per minut. El ponent en sol enviar unes 150: si n’envia més, ens col•lapsa. Si n’envia menys, ens adormim. Per tant, tenim 2/3 parts de la capacitat del cervell sense funcionar. Si el comunicador no està amb nosaltres, ens despistem. El gran enemic del ponent, són els papers, perquè dificulten el diàleg amb l’audiència.
Consell: establir el màxim possible un diàleg amb l’audiència. Mirar-nos per dins abans de començar: com estem? Ens creiem el missatge que donem?...
5. Convidant enlloc d’empènyer
Intentar convèncer no convenç. El que convenç, és mostrar-se convençut. La decisió de convèncer és del receptor, no del comunicador (aquest no pot fer res perquè l’altre s’ho cregui). Impactar i convèncer no és el mateix. (en la política, per exemple, s’utilitza l’impacte i s’oblida del convenciment, perquè el que surt a premsa és l’impacte!)
El missatge ha de ser gran: ha de transmetre un valor. Cal tenir en compte que l’audiència fa un esforç per escoltar la ponència, i es vol emportar un missatge, un valor. No deixar clar quin és el valor a transmetre, és una falta de respecte cap a ells.
Consell: abans de començar a preparar res, cal pensar / escriure en una sola frase allò que volem dir: el missatge.
2. Explicat de forma memorable (explicació conceptual vs. narració simbòlica)
“Som animals eminentment visuals. El que ens entra pels ulls, ràpidament truca a la porta de les emocions”. Sebastià Serrano
“Tendim a recordar amb major facilitat aquells fets que encaixen en una narració. No hi ha dubte que la informació estadística abstracta no ens influeix tant com l’anècdota, per sofisticada que sigui la persona”. Nassim Nicholas Taleb
Consell: un cop ben estructurada la informació a donar, va bé buscar una narració –una manera d’explicar que connecti amb vivències individuals-. Cal recordar que ens dirigim a tot l’auditori, però també a cada individu per separat.
3. En un llenguatge que connecti
El llenguatge que utilitzes depèn dels altres, no de tu... però diu molt de tu.
El llenguatge molt tècnic amaga inseguretat –perquè no dóna possibilitat al públic d’interpel•lar -; és una protecció.
Consell: repensar el tema a comunicar i, en el cas que l’audiència sigui de diferents nivells, millor parlar per l’audiència del nivell inferior.
4. El missatge que compta és el que capta la gent
El 93 % d’allò que comuniquem no depèn del què diem:
7 % paraula
38% to de veu
55% llenguatge no verbal
Per tant, del que volem dir al que rep l’audiència hi ha una gran diferència: l’estat d’ànim. Hi ha “mecanismes de contagi” que fan que l’audiència rebi allò que no diem: les neurones mirall, les intuïcions... la cara dóna informació que sentim, encara que no la podem racionalitzar. Per tant, en realitat, comuniquem el que sentim i prou. Comunicar és sempre un diàleg. Els que escolten, també comuniquen al ponent amb els ulls. El receptor pot rebre 450 paraules per minut. El ponent en sol enviar unes 150: si n’envia més, ens col•lapsa. Si n’envia menys, ens adormim. Per tant, tenim 2/3 parts de la capacitat del cervell sense funcionar. Si el comunicador no està amb nosaltres, ens despistem. El gran enemic del ponent, són els papers, perquè dificulten el diàleg amb l’audiència.
Consell: establir el màxim possible un diàleg amb l’audiència. Mirar-nos per dins abans de començar: com estem? Ens creiem el missatge que donem?...
5. Convidant enlloc d’empènyer
Intentar convèncer no convenç. El que convenç, és mostrar-se convençut. La decisió de convèncer és del receptor, no del comunicador (aquest no pot fer res perquè l’altre s’ho cregui). Impactar i convèncer no és el mateix. (en la política, per exemple, s’utilitza l’impacte i s’oblida del convenciment, perquè el que surt a premsa és l’impacte!)
El missatge que donem ha de guiar, inspirar i seduir.
Les coses que només s’entenen s’obliden.
Les que se senten, es recorden sempre.
Extret de la conferència de Ferran Ramón-Cortés, autor de l'illa dels cinc fars.
Les coses que només s’entenen s’obliden.
Les que se senten, es recorden sempre.
Extret de la conferència de Ferran Ramón-Cortés, autor de l'illa dels cinc fars.
dimecres, 4 de març del 2009
African music!
dilluns, 2 de març del 2009
Logos
La creació del logo per una empresa és una de les primeres etapes i segurament de les més importants per donar una bona emprenta i imatge a una empresa. Els colors i la combinació de formes indica molt clarament segons la percepció de cadascú quin tipus de servei s'ofereix. És per això que vull presentar-vos dues propostes de logotips i m'agradaria saber la vostra opinió. Què us aporten, què hi canviaríeu i sobretot què us fa sentir. Avantiam és un business angel de Girona. Es dedica a buscar projectes que necessitin capital i el capital necessari per als projectes i necessita un logo. Què en penseu?
Moltes gràcies per avançat!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
