dimecres, 14 de gener del 2009

Els 80


Últimament hi està havent una controvèrsia envers els límits de velocitat a l'entrada de Barcelona que m'està desagradant profundament. El senyor Joaquim Nadal, uns dies enrera quan tornava a les 5 del matí d'alguna "reunió" es va sentir estúpid passant per les rondes per venir a dormir a la seva mansió del barri vell conduint a 80Km/h. Més o menys com tots els que ens hi hem trobat. Completament sols, sense cotxes al voltant, en una carretera de 3 carrils de la que no veus el final i amb una velocitat ridícula per evitar ser fotografiat. Com a molt sortirà algun vianant despistat o un suicida! Doncs bé, després de viure en la seva pell aquesta situació, va sentir l'imperatiu de canviar-ho i va fer una roda de premsa per informar a tothom que s'hauria de poder circular més depressa a les nits; quan no hi ha ningú. Simplement brillant. Lent, però brillant.  

Aquesta notícia que suposo que us ha astorat a tots denotant tanta clarividència, em va alegrar el dia. Per fi es posaven sobre la taula els límits de velocitat imposats des de fa més de 50 anys. Però l'alegria em va durar poc. Primer, el director del servei català de trànsit va sortir amb una llança indicant molt finament que estem contaminant més del compte. I que coi! De fet, el ridícul límit de velocitat NO ÉS PER RECAPTAR sinó perquè així es contamina menys. És interessant apreciar que en aquesta afirmació no es té en compte el nombre de cotxes, sinó la velocitat com a índex de contaminació. Del tot desencertada o com a mínim, mal argumentada. Però després per més inri i augmentar la glòria acumulada a mitja traca de cagades dels últims dies, el senyor SAURON va posar més llenya al foc. De vegades sembla que li agrada ser el centre d'atenció (i de les burles) amb les seves collonades. Tots sabem que si ets verd, no contamines. Vas amb bicicleta i transport públic. Però com sempre també oblida que el discurs polític no pot barrejar-se amb el discurs tècnic. I que els vots els donem nosaltres. I que els mitjans són els que són i que la gent no és imbècil. Realment, conec poca gent que utilitzi la bicicleta per anar de Girona a Barcelona, encara que ell cregui que és el transport més net. I de la viabilitat del tren, val més no parlar-ne. 

En definitiva. Que menys retòrica i més facilitats. Que si realment volen rebaixar la contaminació que aportin alternatives reals i no més multes als ciutadans. Hi ha molts altres serveis per millorar i no he sentit que en nombressin cap! 

Per això, i perquè ja n'estic una mica fins als nassos de sentir-me limitat, dic SÍ A UN REPLANTEJAMENT DELS LÍMITS DE VELOCITAT A TOT CATALUNYA. 

Perdonin les molèsties. 

2 comentaris:

  1. Doncs de passada aprofito i dic: Sí al replantejament de tota la senyalització viària catalana! És inacceptable que tinguem que mirar més les senyals que la pròpia carretera. Catalunya és provablement el lloc d'Europa amb més alt nombre de senyals per km, quan la majoria son innecessaries.

    ResponElimina
  2. He arribat a la conclusió que als polítics tant se'ls hi en fot la contaminació i demés collonades. Aquí el que preval és l'afany recaptatori i res més. Que un personatge de l'estil Saura sigui el garant de la seguretat d'aquest país és que algo falla. I que el número 2 sigui l'ínclit Boada ja és per llogar-hi cadires. No podem anar bé de cap de les maneres.

    ResponElimina