Ahir el restaurant suca mulla es va omplir d'exalumnes del Pare Coll de Sant Narcís de la quinta del 81. Catorze anys després, arriba el retrobament. Tot s'ha de dir, i encara que no ens agradi reconèixer-ho, gràcies al facebook.
La majoria d'ells estaven com sempre. Les mateixes cares d'anys enrere, amb les mateixes personalitats llaurades pel temps. Cadascú ha seguit el seu camí i malgrat sortir d'allà mateix, bastant diferent. És alegre veure com tothom ha anat creant la seva vida a la seva manera. Alguns han decidit viure a l'estranger i fan vida a París, Budapest o fins i tot Sidney. Altres s'han volgut quedar aquí i obrir un negoci o treballar i estar tranquil. Hi ha de tot: universitaris, empresaris, treballadors, bohemis, djs, comercials... i sobretot, nens. Molts ja tenen alguna criatura sota la seva responsabilitat. Segurament perquè molts d'ells disten bastant del meu entorn i de la meva gent, em va sobtar que molts ja tinguessin família, i estesin casats seguint una vida estable des de fa anys. Me n'alegro molt per ells i suposo que certament, ja toca.
Tot plegat em va produir una estranya sensació d'entre desconcert, nostàlgia, curiositat i il·lusió. Tornava a estar envoltat dels amics del cole; d'aquella gent amb qui he compartit molts anys de la meva infantesa i dels que havia perdut la pista, tot i viure tots molt a prop! Les històries i anècdotes de classe i de les excursions no van parar en tot el sopar. La repassada a les múltiples fotos que la gent va portar. El retorn a una època que només es pot recordar amb dolçor. Jo diria que ahir vam crear un parèntesi temporal al nostre voltant, on hi érem tots, i vam gaudir d'una regressió molt emocionant, tendre i picaresca cap a l'infantesa.
I cal dir que hi ha coses que no canvien mai. Quan ens vam seure a taula, els nens amb els nens i les nenes amb les nenes. Només faltaria!
Visca el Pare Coll i visca la quinta del 1981!!!
Fins la pròxima!!!
De fet aquests sopars (tot i que encara no n'he assistit a cap) et permeten una regressió enrere i traçar una colla de camins del tipus "what if" que sempre és interessant contemplar.
ResponElimina