Legislació androide

Com tots sabeu sóc un petit fan de la robòtica. M'encanta consultar de tant en tant internet a la recerca de nous avenços. Observar les millores i descobriments que fan els Japonesos per aconseguir una vida més fàcil i senzilla. O com a mínim per deslliurar-nos de les feines més pesades o repetitives i deixar-nos complicar la vida amb altres àmbits més... podríem dir, humans. Els japonesos sempre han estat capdavanters en aquest sector, i Europa ja fa temps que se'n va retirar. Una autèntica llàstima. Sembla que només als japonesos els preocupa l'envelliment de la població :P

Per seguir el comentari que es va deixar al meu post de divendres, vull fer una ampliació i explicar les tres lleis de la robòtica i la vall inexplicable. 

Tota la història comença amb Isaac Asimov i les tres lleis de la robòtica que ell mateix defineix en la seva novel·la que són les següents : 

• Un robot no pot fer mal a un ésser humà o ni permetre que se'n o n'hi facin.  
• Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
• Un robot ha de protegir la seva existència mentre no entri en conflicte amb les lleis anteriors. 

Aquestes tres lleis, que surten de la ciència ficció dels anys 60, actualment comencen a tenir molta transcendència. Al Japó, degut al gran avenç de la robòtica i a la dificultat d'aplicar aquestes lleis en una conjunt de circuits integrats i cables, s'està començant a desenvolupar un codi civil per androides. Un seguit de regles que hauran de seguir totes les màquines humanoides que es fabriquin. Però això els està costant més del que es pensaven. Sembla que amb les tres lleis ja està tot arreglat, però aquestes no tenen en compte el factor social dels homes, ni psicològics. Actualment, parlar de psicologia d'un androide és ciència ficció, però amb l'increïble avenç que està patint la IA, aviat deixarà de ser-ho. 

Per altra banda, la societat està a punt per assimilar robots? Aquestes lleis també han de fer referència a l'aspecte extern de les màquines. Coneixeu la vall inexplicable?  Aquesta primera hipòtesi la va formular Masahiro Mori i explica que com més s'assembla un robot a un humà tant en aspecte com en moviments més empatia genera en els humans, però arribat a un punt s'entra a la vall inexplicable en la que el robot genera repulsió. Això implica que un robot que no s'assembli gaire a un humà serà més ben acceptat que un robot humanoide amb característiques humanes desconcertants. Així per exemple, una barbie és acceptada, però una barbie que es mogués com un humà seria fàcilment rebutjada a no ser que es pogués confondre amb un humà. 

Així doncs amb tot plegat, tenim un bon merder per solucionar. Pel que fa a l'anhel de llibertat, no sé si els hi implantaran. Però el que està clar és que també estaran regits per normes, com nosaltres i que per tant, segurament, si són intel·ligents, potser se les voldran saltar. 

Seguirà...