dimarts, 11 de novembre de 2008

Enginyer o no enginyer? Aquesta és la qüestió

Durant els últims dies hi ha hagut bastant rebombori al voltant de la possible desparició de la carrera d'informàtica a les noves titulacions de l'espai europeu. Ha quedat gairebé desmentit que això no serà així. Però per tenir una mica més fresc i aclarir el tema posem-hi una mica d'ordre

El nou Pla de Bolonya defineix tres nivells : 
  •  Grau o Bachelor's degree de 90-120 ECTS.
  • Màster o Master's degree de 180 - 240 ECTS.
  • Doctorat o Doctoral degree
  • ----> Fase formativa (Cal grau)
  • ----> Fase d'investigació (Cal màster o fase formativa)
Per extrany que sembli, cada universitat declararà el pla d'estudis i el registrarà al nou registre d'universitats i estudis europeu que a la vegada el validarà. Així doncs sempre que es citi un títol caldrà dir també tot darrera de quina universitat és. Al més pur estil americà. A partir d'aquesta informació puc gairebé assegurar que la convalidació dels títols actuals amb els europeus serà única i exclusivament cosa de la Universitat que l'ha emès. Tot i això, aquells que vulguin podran seguir utilitzant el títol espanyol d'Enginyeria Informàtica, però no serà oficial a europa. Tindrà valor de títol propi. 

La convalidació, serà la següent : 
  • Llicenciat, Arquitecte o Enginyer tècnic: Els correspon el títol de grau. La universitat, però, tindrà la capacitat de donar atribucions de màster als llicenciats. Se suposa que el consell universitari espanyol prendrà una decisió comuna. Tot i això, pagant Sant Pere canta, i com que les universitats obtenen els beneficis dels alumnes, amb calers segurament també es podrà solucionar. No creieu?
  • Diplomat, Arquitecte tècnic o Enginyer tècnic: Els correspon el títol de grau. 
Tot això pel que fa referència a les titulacions de l'espai educatiu europeu. 

El nucli de l'escàndol al sector de les noves tecnologies els últims mesos, però, no és amb quin títol es convalidarà la carrera sinó quines retribucions professionals es tindran un cop obtingut. Des que existeix la informàtica no n'hi ha hagut. Això implica que des dels principis no hi ha hagut responsables "oficials" en cap sistema informàtic o arquitectura tecnològica i que per tant tothom pot construir-ne i fer-se'n "responsable". Tingui els coneixements o no. Jo no estic del tot d'acord que les retribucions professionals hagin de venir d'un títol universitari, però sí que crec que en un futur caldrà regular-ho per garantir al seguretat dels sistemes socials. Sobretot amb l'arribada de la intel·ligència artificial, la robòtica i la nanotecnologia. A dia d'avui és gairebé inverosímil que t'operi un metge que no sigui metge o que et dissenyi una casa un col·lega. En canvi no hi ha problema amb què el sistema que utilitza l'arquitecte sigui fet per un col·lega o que el metge operi amb tecnologia desenvolupada per la comunitat. En certs camps cal una supervisió que asseguri un correcte funcionament. Així doncs o tots tenim retribucions professionals o que no en tingui ningú. Segons el que ha sortit publicat a les fitxes de competències, la informàtica seguirà com sempre. Sense tenir-ne. 

Tot i això, acabo de llegir que el dia 12 es tornaran a realitzar les votacions per la assignació de competències laborals. A veure què en surt. 

Què en penseu de tot plegat?

3 comentaris:

  1. Bé, això últim és entrar en el món de la burocràcia... Ens faríem creus si fóssim conscients de la quantitat de gent que viu només de la paperassa o de la feina administrativa o del que toca fer.

    Això sí, el fet que sigui un camp nou, modern i amb una evolució vertiginosa, no fa que deixi d'haver-hi greuge comparatiu.

    En el camp de la banca ja s'hi han ficat, i està derivant cap a un conjunt d'entitats que a canvi de diners donen certificats.

    És a dir. El mateix que la desregulació però amb un altre paràsit que hi suca pel mig.

    :(

    ResponElimina
  2. Ieps,

    Benfet.. que hi ha un caos d'informació que fa por! (desinformació)

    ResponElimina
  3. Jo no entraré al camp de la burocràcia o les retribucions, però sí deixo alguna pregunta i alguna resposta:

    On és, o on hauria de ser, el límit del que un pot fer sense ser informàtic?

    En el cas dels metges, el límit és molt clar: els medicaments amb prescripció mèdica. Tothom pot comprar i prendre's aspirines sense consultar a cap metge o farmacèutic, en canvi, per a tractaments més forts com ara els antibiòtics ja cal una recepta mèdica. Però no oblidem la resta de la paramedicina, que està bastant poc regulada...

    Per a construir alguna cosa el límit també és força clar, per que està regulat per llei: Per fer una cabana de canyes per als fills o un petit covertís per la llenya no et cal ningú. Per fer unes obres menors (per exemple cobrir una terressa) no cal arquitecte, passes amb un aparellador, però per obres majors (ampliació de vivenda) et cal la signatura d'un arquitecte... En qualsevol cas cal solicitar permisos d'obres i pagar pagar i pagar...

    Què passarà amb els informàtics? Jo que no soc informàtic no podré fer-me els petits programets que utilitzo sovint? El cap d'informàtica del meu centre (que no és informàtic sinó estadístic) no podrà fer les seves xapusses? Els treballadors de google hauran de ser informàtics i no matemàtics, enginyers o simples superdotats? Els informàtics hauran de "signar" els programes i assumir-ne penalment les conseqüències o danys que puguin provocar?

    No ho sé, es fa complicat de dir tot plegat... En el món sanitari hi ha la figura dels especialistes. No pots fer una feina en un hospital públic sense el títol d'especialista, cosa que no t'obliga forçosament a ser metge... En qualsevol cas, ens trobarem en el de sempre: Burocràcia, pagar títols, etc... I també com sempre, seguirà havent-hi incompetens treballant i cracks que no puguin fer-ho.

    ResponElimina