divendres, 5 de desembre de 2008

Replicants





Obro els ulls i estic una estona en el no-res. Quan els sentits acaben d'iniciar-se i es tornen operatius la vista s'inunda d'un verd poma pastel brillant per la llum dels fluorescents i per les narius s'infiltra la, ja coneguda, olor a desinfectant. Tot plegat, em col·lapsa i ràpidament estic ressituat. M'analitzo una estona el sistema muscular. Sembla que encara és dèbil, però ja tinc prou empenta per incorporar-me. Un fort desig em creua la ment i premo el botó per avisar el celador. Vull aixecar-me i passejar una estona. Fa massa que estic entaforat a aquesta camilla, però necessitaré ajuda. Espero mentre miro com les broques del rellotge es mofen de mi a cada segon que avancen. El temps passa tant lentament quan esperes. S'obre la porta i apareix un amable celador. De rostre blanc i veu metàl·lica. És grotesc. Les seves cordes vocals són digitals i les seves grapes vermelles i enormes. Se m'acosta, m'arraplega d'una revolada i ja estic dret, sostenint-me amb equilibri de trapessista del seu braç. Amb un somriure m'informa que estarà per mi tanta estona com faci falta, que no pateixi, que ell no es cansa i em pregunta com em trobo i què em fa falta. I jo agraït, noto com unes llàgrimes em rellisquen per les galtes, afalagat per tanta amabilitat i tendresa digital. Sort que els temps de crits, males cares, queixes i tractes hostils dels treballadors humans, s'ha acabat i hem entrat a l'era dels replicants. Els homes-màquina.


4 comentaris:

  1. És curiós com dissenyem robots "a la nostra imatge i semblança" en comptes de fer-ho segons la funcionalitat.
    Farem el mateix amb la seva programació fins que emulin també el nostre anhel a la llibertat?

    ResponElimina
  2. Ufffff.... y posiblemente lleguemos con el tiempo a esa situación... No se, en mi opinión creo que prefiero alguien que es posible llegue al trabajo de "mal humor", pero que seguramente me trasmita mucho más cuando me de la mano para levantarme, que una máquina que siempre me de las respuestas que quiero oir, y haga todo como a mi me gustaria. Creo que yo si terminaría viéndolo como algo repelente!
    En mi balanza siempre ha podido más el calor humano que una mala contestación :)

    ResponElimina
  3. Avui dia hi ha coses que encara no poden fer les màquines. Encara és més barat tenir un humà a segons quins llocs de treball. Però això canviarà.

    Es comença a dibuixar una història amb diversos possibles finals... Els robots ens faran la vda més fàcil? O ens faran caure en la pobresa?

    La tecnologia és poder, veurem com s'acaba usant...

    ResponElimina
  4. Lo que en un principio parece fácil... con el tiempo puede volverse más difícil.
    Además, esa facilidad, hará muy posiblemente que dejemos de valorar otras tantas cosas, aunque sea simplemente por el esfuerzo que anteriormente podía costar conseguirlas... Es el precio de la comodidad!

    ResponElimina