La cabana de l'arbre, el refugi espiritual que tots portem dins. És just dalt de la branca més alta del vostre jardí. Feta de fustes d'experiència i vidres de confiança espera la vostra visita. Alguns hi heu posat una gran balconada d'empatia per acollir els visitants. D'altres una gran torre d'orgull per contemplar el món des de la vostra perspectiva. I alguns ni tan sols l'heu trobada. Construiu-la si no en teniu i visiteu-la de tant en tant per conservar-la! La cabana s'ha de cuidar! És vostra!!!Jo n'he vist de tots colors i formes, brutes i netes, lúgubres i lluminoses, decorades i minimalistes, llunyanes i properes, acollidores... en definitiva, tantes com persones s'han creuat al meu destí. Però no oblideu que trobar-la pot ser un dels millors regals que us hagueu fet mai. És el lloc on per molts núvols que hi hagi a la vostra vida sempre hi toca el sol. I és el lloc en definitiva on, dins les seves velles parets, hi podeu viure la distància; el tresor que tots volem i del que, massa sovint, només en gaudeixen els altres.
Jo us deixo l'escala tirada i la porta ajustada per mantenir l'escalfor de la meva llar al que vulgui visitar-la. Esteu tots convidats.
Vull donar les gràcies a l'Eloi Matas, un increïble dissenyador gràfic, per aquest fantàstic dibuix que a partir d'avui serà l'orgull del meu blog.
Entrades
Diga'm en quin arbre t'has muntat la cabana, que així jo faré la meva aprop!
ResponElimina=)
Quan era petita, em vaig construir una casa sobre una morera. Crec que la paraula que la definiria és seguretat. Suposo que la meva casa és inaccessible, i amagada. No m'agrada sentir-me vulnerable. Si hi deixes entrar algú, ja no tens aquella seguretat de la solitud. No té res a veure amb la llibertat de decidir com la decores, de fet...unes quantes branques més avall i tinc un terrat assolellat que l’heu construït vosaltres! I que ja és més vostre que meu! Però la meva branca...això ja és una altra cosa! Oi Albert?
ResponEliminaLa meva era sota uns pins amb branques baixes.
ResponEliminaSuposo que amb gran nota a Prevenció de Riscos Lúdics...
Me encanta "viajar" tb a las casas de los demás, y conocerlas cuando me lo permiten... Casi siempre les dejo "un papelito" con el lugar aproximado donde pueden encontrar la mia, para que si tienen verdadero interés se impliquen en encontrarla con los datos que les di.
ResponEliminaCada una me aporta un estilo propio, una esencia única. Pero lo mejor de todo, es que pueden hacerme sentir realmente "como en casa" aun siendo algunas muy diferentes a la mia! Simplemente se siente, muchas veces incluso sin llegar a vislumbrarla por completo...no hace falta! Descubrirlas poco a poco también es un placer...
En la mia... la puerta siempre está abierta, cualquiera que pregunte por mi, o le hayan hablado de mi, y quiera conocerme será bien recibido, (incluso el cartero si viene a traer una carta!)
Tiene muchas flores de colores en la entrada, que pertenecen a toda la gente que ha venido alguna vez, y aunque algunos la frecuentan a menudo, es la manera que tienen de permanecer de manera continua ahi.
No tiene muchas habitaciones.... pero me gusta más asi, porque aun dentro de la pequeña intimidad que me gusta y necesito tener, permite un mayor acercamiento... Así es... :)
Gràcies Albert, i a la resta, per convidar-m'hi! Jo, que sóc curiosa de mena, vindré a fer un cafè tot just en senti l'olor!
ResponEliminaLa meva és ben plana i ben diàfana. Sovint té forma de quadre i pinzell. I a ella li explico i allà comparteixo tot el que emana del meu interior, i del que he après de tothom...
Certament, no hi ha decepció possible! Tots els colors són bonics, i tots són necessaris per a fer un bon quadre! I totes les cases són cases!
Passeu passeu!!! Pintarem plegats!!!
la Meva tenia un gran balcó sota uns pins dels quals en sortien pinyons per menjar , después a l'altra banda hi havia un gran vitrall al devant d'un penyasegat per veure totes les cabanyes de l'altra gent i visitarles de tant en tant, també tenia un gran terrat per tirarsi amb aladelta i contemplar tots els altres boscos selvatics que cxadascú es decorave a la seva manera
ResponElimina