Rierol

I ara que començo aquest camí, deixant enrera la foscor de les cavernes i la mare muntanya, sé que tot el camí és de baixada. Sé que per cada etapa passada em faré un xic més gran i més estable. Sé que els arbres m'oferiran serenor i les aigues una empenta. Sé que cada meandre em develarà un nova plana i cada gorg m'aportarà la calma. Sé que el viatge és llarg però no estaré sol en la travessia. Sé que el meu camí s'encreuarà amb amics que ni comptava. Sé que les nostres ànimes s'uniran per donar-nos més força. Sé que dins meu la creació hi prendrà forma. Sé que per cada peix nou tindré més vida i per cada peix pescat menys espines. Sé que el trajecte és ple de brossa i em caldrà tenir prou força per no desviar-me del meu camí. Però també sé que si em desvio de segur trobaré un bon destí. Sé que com més gran em faig més m'acosto al mar. Sé que allà m'esperen les ànimes dels meus avantpassats esperant reiniciar, com jo, el cicle de la vida.