Avui m'han explicat que la crisi financera no és una crisi de liquiditat pròpiament, sinó una crisi de confiança marcada per una crisi de valors socials.
Ens han explicat que el 70 per cent de la població no confia ni en el seu veí i que, de fet, l'economia no és aliena a les situacions socials.
No ho he analitzat gaire, però està bé pensar de tant en tant que els nostres comportaments socials mouen l'economia no?
Nascut i vivint a Girona però amb fortes arrels Selvatanes. La meva formació acadèmica és Enginyeria Informàtica i Direcció de Sistemes de Qualitat i Excel·lència Empresarial.
Actualment treballo a la Casa de Cultura com a director d'informàtica així com d'autònom durant una part del temps lliure. M'encanta la música i tocar instruments. L'acordió és el meu nou company des de fa uns mesos.
Em defineixo aprenent pràctic i somniador. Amant dels reptes i els misteris i obert a noves experiències i filosofies.
Clar i català! (ai no, que és en castellà! :P)
ResponEliminaAvui m'han explicat que la crisi financera no és una crisi de liquiditat pròpiament, sinó una crisi de confiança marcada per una crisi de valors socials.
ResponEliminaEns han explicat que el 70 per cent de la població no confia ni en el seu veí i que, de fet, l'economia no és aliena a les situacions socials.
No ho he analitzat gaire, però està bé pensar de tant en tant que els nostres comportaments socials mouen l'economia no?
Sí, una explicació genial.
ResponEliminaLlàstima que l'economia no s'expliqui amb tanta claredat ni interessi prou com en situacions com l'actual.
La crisi financera és FINANCERA.
ResponEliminaPerò les crisis de CONFIANÇA són pitjors que les financeres.
I actualment tenim ambdues crisis a la vegada.
Tot i això, l'economia no deixa de ser la quantificació numèrica i qualitativa dels comportaments i interrelacions socials de les persones.