dimarts, 2 de desembre del 2008

Somnis



A SHORT LOVE STORY IN STOP MOTION from Carlos Lascano on Vimeo

De ben petit, sempre m'ha agradat el regust dels somnis. Absorbir-me per mi mateix durant una estona i seguir els coloms que fugen d'aquesta realitat per endinsa-me al meu món. Deixar que la meva consciència atenui els sentits i n'adopti de nous adaptats a mi. Sentir-me des dels sentits del món. El món on tot és possible. On els desitjos es compleixen. On el temps passa al teu ritme. On tot és com tu vols, sense límits, sense normes, sense errors. Només creació de tu mateix en estat pur, colors i música. 

I imaginar. Imaginar-me com serà la meva vida. Imaginar-me com estaré d'aquí uns anys. Sentir sensacions amables i properes. Tendresa. Arribar a la més alta expressió del que vull arribar a ser. Pujar el cim i gaudir del camí sense cansar-me, sense por a caure pel barranc. Ple d'orgull i seguretat, amb el món als meus peus, sota els núvols. 

I tornar després d'una estona de felicitat, al món que toca viure i on, a partir d'aquest moment he de començar a construir el meu somni. Tot allò que he imaginat. Amb un somriure al rostre i l'esperança que tot és possible. 

Gaudiu dels somnis. Nightswimming, oi Jordi? 


5 comentaris:

  1. Ja m'he tornat a emocionar. Veus, definitivament això meu comença a ser patològic...

    Jo estic amb tu Albert! Somiar m'encanta! No deia algú que la vida és somni? Malhauradament els meus somnis simplement son somnis, normalment no pretenc que esdevinguin realitat. Per tant, la part final no l'acostumo a posar en pràctica... Una pena. Ja ho corregiré quan sigui millor.


    p.d.: Merci per escriure Nightswimming, això també m'ha emocionat! =)

    ResponElimina
  2. I si els somnis ens fan somriure... els colors són sempre presents a la natura... i la música la portem a dins... llavors... potser només ens cal la Tendresa per apropar-nos una mica més a aquest paisatge sublim que descrius!?

    No paris de sonar Albert! Que no pari la música!

    Ja en som dos Jordi! jo també m'he emocionat!

    Heu sentit a parlar de la consciència col.lectiva? els somnis i la dansa no formarien part d'un mateix espai emocional?

    ResponElimina
  3. Els somnis i la realitat, dues nacions irreconciliables.

    Però a la seva frontera, fora i entre el domini dels dos, la nostra vida.

    ResponElimina
  4. Pues si...soñar es precioso!
    Addemás, no es gratis???? pues por qué no hacerlo siempre que queramos. Muchas veces nos ayudan a llegar a aquello que creemos inalcanzable, y nos animan/ impulsan a superar obstáculos.
    Consciente e inconscientemente...
    Quizás ilusa por tener ilusiones?? Encantada!

    ResponElimina